Tempesta perfecta al PP valencià
Imelsa La investigació judicial indica que la presumpta trama hauria afectat tots els graons de l'administració valenciana
Génova s'ha vist forçada a avalar un congrés extraordinari per reconstruir el partit
Alguns municipis revisen els plans aprovats per governs populars
Les advertències s'han complit. “Aquest no és sols el cas Imelsa, no sols afecta la Diputació de València”, explicava la diputada provincial d'Esquerra Unida, Rosa Pérez Garijo, després de denunciar el presumpte falsejament de contractes de la institució. “Ens trobem davant del cas de corrupció més important del País Valencià, molt per damunt de Gürtel”, sentenciava el síndic de la formació a les Corts, Ignacio Blanco.
I això sembla, atenent les nombroses detencions i declaracions que s'han fet en les últimes setmanes, que indiquen que els tentacles de la presumpta trama per a desviar diner públic a interessos particulars i de partit haurien arribat fins a la Generalitat valenciana. De fet, un dels detinguts és l'exdiputat i exvicesecretari del PP, David Serra, també imputat en les peces del cas Gürtel que investiguen un presumpte finançament il·legal del partit. Serra va ser un dels màxims responsables de la Conselleria d'Educació, on el també detingut Máximo Caturla, expresident de la Diputació i home de confiança d'Alfonso Rus, va exercir de secretari autonòmic d'Educació. Amb l'aixopluc de Caturla s'haurien produït sobrecostos de 1.100 milions d'euros a través de Ciegsa, l'empresa encarregada de construir i adequar els col·legis valencians. El govern valencià ja ha enviat a la fiscalia l'informe de l'advocacia que denuncia les presumptes irregularitats.
Alguns municipis, com el de Paiporta, també han anunciat que posaran a disposició de la fiscalia tota la documentació que hi ha a l'ajuntament en relació amb el pla de l'enllumenat públic amb bombetes LED impulsat per la Diputació sota el mandat de Rus, també investigat. Altres ajuntaments, com el de València, el feu inexpugnable durant vint-i -quatre anys de Rita Barberá, ha suspès de sou i feina l'assessor del PP, Luis Salom, investigat en l'operació Taula derivada del cas Imelsa. L'alcalde Ribó ha exigit, a més, que els regidors del PP –suspesos cautelarment de militància i que mantenen la condició d'investigats després de declarar davant el jutge per presumpte blanqueig de diner– lliuren les seues actes.
Pressió a Barberá
La dimensió dels fets judicials és tan gran, que la direcció de Génova s'ha vist forçada a donar el vistiplau a la convocatòria d'un congrés extraordinari del PP valencià, encapçalat per Isabel Bonig, que aquesta mateixa setmana haurà de designar una gestora que reconstruïsca el partit a la ciutat després de la imputació de la pràctica totalitat dels seus membres.
Enlaire queda la situació política de Barberá, sobre qui s'estreny el setge judicial. L'exalcaldessa ha negat amb un comunicat cap acció il·lícita de l'Ajuntament sota el seu mandat i ha assegurat que es tracta d'informacions que s'han filtrat per interès. Mentrestant, creix la pressió perquè lliure l'acta de senadora.
Manifestació i escarni a Barberá
Milers de persones es van manifestar ahir al vespre pel centre de València per exigir justícia i que es depurin responsabilitats en els casos de corrupció. El poble valencià contra la corrupció, tolerància zero va ser el lema de la manifestació, convocada per més de 75 entitats socials, sindicals, polítiques i ONG arran de les últimes detencions i imputacions pel cas Imelsa. La protesta va començar a les sis de la tarda a la plaça de l'Ajuntament, on es va llegir un manifest de denúncia de l'alt cost que els casos destapats per la justícia poden tenir per als valencians, i es va acabar als volts de les nou a la seu del Tribunal Superior de Justícia de València. Els manifestants van aprofitar que el domicili de l'exalcaldessa Rita Barberá és a pocs metres de l'edifici judicial per aturar-se uns minuts al davant i fer-li un escarni, amb crits com “Rita a Picassent”
i “Torna els diners”. Els manifestants exigeixen a la justícia que arribi “fins al final”
i que es creïn mecanismes de transparència a les administracions.
