La justícia no descansa
Més d'un centenar d'excàrrecs del PP valencià seuen al banc dels acusats o estan en procés d'investigació per presumpta corrupció, i tres ja són a la presó
La gestió de gairebé tots els graons de l'administració valenciana, especialment la de les diputacions durant els governs populars, està sota sospita
L'expresident de la Diputació d'Alacant José Joaquín Ripoll i l'exalcaldessa d'Oriola Mónica Lorente –tots dos del PP– van ser processats la setmana passada juntament amb una dotzena de persones més per la peça separada número 10 del cas Brugal, l'epicentre de la presumpta corrupció que s'hauria practicat durant el mandat dels populars a la demarcació alacantina. L'acte de procediment abreujat posa fi a una instrucció de més de huit anys i deixa el cas preparat per al judici. La jutgessa conclou que “existeixen indicis de prevaricació, suborn, frau a l'administració, tràfic d'influències, revelació de secrets i negociació prohibida”, amb relació a la concessió i explotació del pla zonal de residus del Baix Segura. La instructora conclou que, “de les diligències practicades, ha quedat indiciàriament acreditada l'existència d'una trama organitzada” a l'entorn de cinc empresaris (Ángel Fenoll, el seu fill Antonio Ángel Fenoll, Enrique Tomás Ortiz, Manuel Garriga Calonge i Rafael Gregory Fernández, tots ells també processats).
Segons la jutgessa, aquests empresaris van tenir “l'ajuda, la col·laboració directa i la informació d'investigats amb diversos càrrecs polítics i tècnics vinculats al Consorci de la Diputació Provincial d'Alacant”, per “obtenir favors” de la Diputació i dels ajuntaments d'Oriola i del Pilar de la Foradada, “mitjançant el lliurament de regals a funcionaris i autoritats amb competència o influència en contractacions, i en concret en el pla zonal XVII de residus de la zona XVII, aprovat mitjançant una ordre del 15 d'abril del 2005 de la conselleria de Territori i Habitatge”. En dues peces separades del mateix cas, relacionades amb la corrupció urbanística, es troba imputada l'exalcaldessa d'Alacant Sonia Castedo, acusada de prevaricació, malversació, suborn i revelació d'informació privilegiada. Castedo va substituir en el càrrec Luis Díaz Alperi, també processat pel cas Brugal i per tres delictes contra la hisenda pública i suborn.
Sentenciats
Aquest és l'últim cas que farà seure pròximament al banc dels acusats exalts càrrecs de l'administració valenciana del PP. És l'últim, però
el reguitzell de processos en marxa palesa la podridura i la gangrena que han afectat la totalitat de les estructures dels governs valencians en els diversos estaments.
Només cal recordar que l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra compleix a la presó d'Aranjuez els quatre anys a què
va ser sentenciat per no haver declarat 3,3 milions d'euros l'origen dels quals no va poder justificar en els seus comptes. La condemna el va obligar, a més, a abonar quasi
1,4 milions de multes i d'indemnització. També està a la presó Pedro Hernández Mateo. L'exalcalde de Torrevella va ser condemnat a tres anys i a multes per delictes de falsedat documental i delictes continuats de prevaricació per haver manipulat el contracte d'adjudicació dels serveis de recollida de fem de la ciutat.
Però la condemna més alta imposada a un excàrrec del PP per corrupció és per a Rafael Blasco. Qui va ser conseller en tots els governs de la Generalitat Valenciana es troba actualment a la presó de Picassent, on compleix una condemna de huit anys pel cas Cooperació, ja que el TSJ valencià el va considerar autor de delictes continuats de malversació de diner públic, tràfic d'influències, prevaricació administrativa i falsedat de documentació oficial. Blasco va cometre frau en les concessions i va desviar subvencions a entitats que treballaven en projectes de cooperació quan ell era conseller de Solidaritat. El nou govern valencià ha aconseguit recuperar en els últims mesos més de 400.000 euros dels 1,8 milions que es van desviar i que confia a recuperar íntegrament. Fa unes setmanes, Consuelo Ciscar, la dona de Blasco i exdirectora de l'IVAM, va ser imputada juntament amb altres col·laboradors per presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i falsedat documental.
Gürtel, Nóos, Valmor...
La maquinària de la justícia valenciana funciona a ple rendiment. Així, actualment s'està jutjant al TSJ valencià una de les sis peces separades de la branca valenciana de Gürtel. És la peça coneguda com a Fitur, referida als presumptes delictes de prevaricació, suborn, malversació, tràfic d'influències i enriquiment injust en la contractació de les empreses de Gürtel, amb Orange Market al capdavant, per muntar l'estand del País Valencià a Fitur. Entre els processats, hi ha l'exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Milagrosa Martínez i la també exconsellera Angélica Such, així com el ja condemnat Rafael Betoret, juntament amb l'exvicepresident Víctor Campos –l'expresident Francisco Camps i el diputat Ricardo Costa van ser declarats no culpables– en el denominat cas dels vestits i els capitosts de la trama. Les tres primeres peces investiguen precisament un presumpte finançament il·legal del PP –tècnicament delicte electoral–, infracció que presumptament hi ha darrere de l'últim escàndol: l'operació Taula, derivada del cas Imelsa, en què es troben implicats Costa i l'exvicepresident Vicente Rambla. En una altra peça, la relacionada amb la visita del papa, està imputat l'expresident de les Corts Juan Cotino i l'exdirector de RTVV Pedro García.
També seu al banc dels acusats
el vicealcalde de València, Alfonso Grau. L'home de màxima confiança de l'exalcaldessa de València Rita Barberá comparteix espai amb la infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, en el cas Nóos acusat de presumptes delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, frau a l'administració i tràfic d'influències. Els altres processats valencians en la causa són Luis Lobón, José Manuel Aguilar, Jorge Vela i Elisa Maldonado per haver “facilitat” que l'Institut Nóos aconseguira de manera fraudulenta 3,3 milions d'euros per a les edicions del València Summit. El jutge instructor José Castro va recomanar la inclusió de Barberá i Camps en el procés, però finalment el TSJ valencià va evitar que foren acusats.
Precisament els grans esdeveniments han estat un pou sense fons per a les trames de corrupció. Hui declara com a testimoni l'expilot de motos Jorge Martínez Aspar, en el denominat cas Valmor, que investiga possibles delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics des de l'abril del 2006, quan es van iniciar les converses prèvies per a la celebració de la fórmula 1 a València, fins al juliol del 2011, quan la Generalitat es va convertir en avaladora de l'empresa organitzadora, Valmor. La querella es va interposar contra l'expresident Camps –que es defèn a si mateix–, l'exconsellera Dolores Johnson i Aspar. Ja han declarat com a testimonis l'expresident de la Generalitat i de Bancaixa José Luis Olivas i el president del Vila-real, Fernando Roig.
Una altra de les grans impulsores de la fórmula 1, l'actual senadora Barberá, està sent investigada per la fiscalia de València pel denominat RitaLeaks. Compromís va presentar setmanes abans de les eleccions municipals una denúncia per irregularitats en les despeses d'alcaldia de l'última legislatura, que superarien els 300.000 euros. L'última vegada que a l'exalcaldessa li van preguntar per aquesta qüestió, va dir: “Parlem de l'Iran?” El setge judicial cada vegada s'estreny més sobre Barberá, salvaguardada per la seua condició d'aforada.
Del “quina hòstia” a la imputació
Menys sort ha tingut l'exconseller i exdelegat del govern Serafín Castellano, a qui Barberá s'abraçava la nit electoral del 25 de maig alhora que proclamava: “Quina hòstia! Quina hòstia!” L'exsecretari general del PP va ser detingut per l'adjudicació presumptament irregular del servei d'extinció d'incendis a Avialsa, amb el responsable de la qual compartia caceres i li hauria regalat un rifle. Divendres passat el jutge va alçar el secret del sumari en què indica que hi ha indicis de criminalitat contra l'exdelegat del govern per processar-lo juntament amb 30 persones més –el càrtel del foc–, entre les quals dos funcionaris i un exfuncionari del govern de la Generalitat, Ramon Dinarès, Manel Bosch i Xavier Palmés.