Memorial de greuges

El document que Carles Puigdemont va entregar ahir a Mariano Rajoy és un nou memorial de greuges, que
va més enllà dels 23 punts d'Artur Mas perquè, sobretot, pretén diagnosticar la situació de dependència estructural i financera de la Generalitat de Catalunya respecte a l'Estat en la seva condició de comunitat autònoma. El document, de 46 punts, repassa de manera exhaustiva els dèficits financers estructurals, la suplència que fa el govern català en serveis socials per la reducció de fons estatals i els impediments que li suposa la reiterada suspensió de normes per part dels tribunals, així com els incompliments i la invasió de competències.

La primera demanda del govern català a Rajoy és el diàleg per donar resposta a la majoria parlamentària independentista, com a mínim, amb un referèndum vinculant. Pel que fa a la garantia dels drets socials, del 2010 al 2014 Catalunya ha hagut de reduir la despesa sanitària en un 14% per l'obligació d'ajustar-se als objectius de dèficit, i des del 2014 el govern considera que no ho pot continuar fent sense malmetre'n la qualitat. Pel que fa a l'assistència universal, el govern català recorda que ha permès a 137.017 persones disposar de cobertura tot i que havien estat excloses per la limitació en la cobertura sanitària imposada per reial decret estatal. En quatre anys, el govern espanyol ha reduït de 76,6 a 6,3 els milions que destina a polítiques socials. Tot i que la llei de dependència estableix que l'Estat i les comunitats s'han de repartir el finançament a parts iguals, el 2008 la Generalitat hi va aportar 240 milions
i l'Estat, 126. I el 2015 la diferència ja ha estat de 1.004 a 223 milions.

D'altra banda, el decret 6/2013 de la Generalitat que impedeix a les subministradores de serveis bàsics tallar el servei quan existeixi un informe dels serveis socials ha estat suspès pel Tribunal Constitucional (TC) i també, cautelarment, la llei per a la protecció de consumidors de crèdits hipotecaris. El 2012, Catalunya va ser objecte d'una retallada en els fons per a polítiques actives d'ocupació, que el govern espanyol va reduir de 454 a 199 milions. Les transferències de l'Estat per a l'ocupació de persones amb discapacitat no cobreixen ni la meitat del salari mínim interprofessional.

Quant a l'objectiu de dèficit del 2016, Puigdemont recorda que fins i tot l'organisme estatal independent ha considerat desproporcionat el repartiment en perjudici de les comunitats autònomes. En política fiscal, el document afirma que, mentre que la Generalitat ha reduït la despesa pública en un 13,7% en cinc anys, l'administració estatal l'ha augmentat en un 4,2%. Pel que fa al finançament, li recorda que Catalunya és el segon territori en recaptació i el penúltim en recursos rebuts, i que l'Estat ha recorregut al TC contra cinc impostos de la Generalitat per poder disposar de recursos. Catalunya té dificultats per accedir al crèdit financer perquè les bases fiscals són competència de l'Estat.

Pel que fa als incompliments, el memorial denuncia que la Lomqe va contra el model lingüístic i que l'Estat incompleix la sentència
del TC que l'obliga des del 1994 a transferir les beques universitàries, i que a més incompleix tretze sentències que atribueixen a Catalunya la gestió del 0,7% de l'IRPF a finalitats socials. D'altra banda, la inversió estatal a Catalunya està molt per sota del PIB i la disposició addicional tercera de l'Estatut que ho havia d'equiparar es va bloquejar el 2011. El retard en l'execució del corredor mediterrani, un traspàs de Rodalies no completat, una gestió de ports i aeroports no prou descentralitzada, el Plan Hidrológico Nacional, l'impacte regressiu en energies renovables i eficiència de la reforma del sector elèctric, la LRSAL, els papers de Salamanca i els 57 recursos i conflictes interposats per la Generalitat per “vulneració de competències” són altres greuges. Es reserva un darrer punt per retreure l'ofensiva judicial contra consistoris, en part per haver manifestat suport a “decisions polítiques del Parlament”.