Idèntic trencaclosques

Idèntic trencaclosques. És el panorama que sorgeix de les tretzenes eleccions espanyoles de la democràcia. Uns comicis que es presentaven com a segona oportunitat després del 20-D i que, en canvi, deixen el mateix paisatge, tan sols amb algunes variacions. Entre elles, l'ascens del PP, la baixada del PSOE i la patacada de Ciutadans. Units Podem tampoc no compleix les expectatives electorals. El bloc de la dreta –populars i Ciutadans–suma suports gràcies al PP –169 davant dels 163 de fa sis mesos–, mentre que el d'esquerres –socialistes i podemites– en perd –156 enfront dels 159.

La fotografia general, però, és similar. No hi ha una majoria clara per governar i les forces que han estat incapaces de pactar durant els darrers sis mesos es veuen abocades a l'entesa si volen evitar unes terceres eleccions. I tot plegat mig any i 130 milions d'euros després.

L'únic pacte nítid que aconseguiria la majoria absoluta és la gran coalició, una opció que el PP vol i el PSOE rebutja, que podria prendre força després de la repetició dels comicis. Unes eleccions en què fins i tot la participació va ser estable, una mica per sota del 20-D. Va ser del 68,9% a l'Estat, un punt per sota del 69,6% del Nadal. Catalunya, igual que aleshores, viu una mobilització menor, quatre punts per sota –64,9%–, segurament per l'efecte pont de Sant Joan.

El PP no només guanya les eleccions sinó que en surt reforçat. Els populars guanyen 14 escons i passen de 123 a 137. Els conservadors rendibilitzen un possible efecte Brexit al final de la campanya però sobretot el fet d'haver-se presentat com el vot útil davant d'uns Ciutadans que es dessagnen. Mariano Rajoy no es veu penalitzat pel seu immobilisme en els darrers mesos, renúncia a la investidura inclosa, ni tampoc rep la factura de les converses filtrades per Público entre el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso. Ni a l'Estat, ni tampoc a Catalunya. Es constata la fidelitat del votant popular –mut als sondeigs– i Rajoy surt reforçat del 26-J.

No és així amb el PSOE, que viu uns comicis amb regust agredolç. Els socialistes veuen com s'allunya el malson del sorpasso anunciat per gairebé totes les enquestes però també com el comptador baixa dels 90 fins als 85 diputats. Els resultats, els pitjors de la història, paradoxalment donen un cert aire a Pedro Sánchez davant de Susana Díaz. La presidenta observa com el PP guanya a Andalusia, bastió històric del PSOE.

Units Podem pateix aquest juny l'efecte que Ciutadans va viure al desembre: una sobredimensió als sondeigs que no es confirma a les urnes. Els de Pablo Iglesias, que van rebre els resultats amb visible decepció, no veuen recompensat el pacte subscrit amb els d'Alberto Garzón, ni tampoc la seva aposta de fer un referèndum a Catalunya. Es queden tercers amb 71 escons, la suma aritmètica dels que van obtenir al desembre Podem i les seves confluències –69– i Izquierda Unida –2–. Els números queden molt lluny de les expectatives demoscòpiques generades. I allunyen la possibilitat d'una entesa d'esquerres.

Ciutadans és l'altre gran decebut de la nit. Els d'Albert Rivera resten 8 escons, reculen fins als 32. Ni el seu acord amb el PSOE per intentar formar govern, ni la seva aposta regeneradora a l'Estat i catalanista a Catalunya obté la confiança dels electors. Els de Rivera pateixen fugues importants cap al PP.

El panorama, més o
menys estable. I el missatge dels electors, clar: que són les forces polítiques les que s'han d'entendre. Era un clam fa sis mesos que s'ha repetit ara. La negociació començarà a partir d'avui. I Rajoy l'afronta com a vencedor del 26-J.