Iglesias punxa i es queda igual i sense ‘sorpasso'
Podem fracassa a l'hora de capitalitzar la coalició amb IU i resta molt lluny del PSOE
La coalició obté 71 escons, els mateixos que tenien per separat
Perd més d'un milió de vots respecte al 20-D
Una expressió italiana nascuda d'una pel·lícula de Dino Risi, Il sorpasso, havia de calibrar ahir l'èxit de la candidatura d'Units Podem, l'única novetat respecte de l'elecció del 20 de desembre. Com va succeir en el sorpasso italià, que en realitat no es va produir mai perquè el PCI es va quedar a quatre punts de la Democràcia Cristiana, la llista de Pablo Iglesias no es va ni acostar al PSOE i va desmentir l'èxit que li donaven totes les enquestes. La coalició de Podem i IU es va quedar com estava abans de fer la coalició: 71 escons ( %).
Si el 20-D per separat havien sumat més de 6,1 milions de vots (5.189.333 de Podem i 923.105 d'IU) i ja havien obrat el sorpasso al PSOE en sufragis, la llista d'Units Podem va obtenir ahir 4,8 milions de vots. Ras i curt: una pèrdua de més d'un milió de vots només sis mesos després –i amb la participació més baixa– i ara per sota del PSOE en escons i també en vots. “Els resultats ens han sorprès, no a nosaltres, sinó a tothom, veient les expectatives generades”, va confessar Iglesias en la seva compareixença a les onze de la nit a la seu general del Teatre Goya de Madrid. Iglesias, però, es va resistir a parlar de fracàs. “Passar de no existir al nostre suport no es pot titllar de fracàs, però no ens conformem”, es va limitar a dir.
Dos i dos no fan quatre
La revolució a les urnes que anhelava Iglesias era de lògica matemàtica: que gràcies a la unió de Podem amb IU, els 923.000 vots d'Alberto Garzón que només li servien per tenir dos diputats –a Madrid– tinguessin un efecte multiplicador arreu del territori. Units Podem, però, va regalar ahir una nova prova que en política dos i dos no sumen sempre quatre. Al Teatre Goya, una primera lectura era que el votant clàssic d'IU no s'empassa el gripau de votar Iglesias. El líder de Podem, però, apostava ahir per seguir el viatge amb IU. Irònicament, el càlcul posterior al 20-D semblava recomanar l'aliança: amb els vots a la mà, si Iglesias i Garzón haguessin formalitzat una coalició, el botí conjunt hauria ascendit a 85 escons, 14 més dels 71 que sumaven els 69 de Podem més els 2 d'IU. Però un cop firmada la coalició per acudir a la revàlida del 26-J, la jugada s'ha destapat com un negoci ruïnós.
Significativament, el cap de llista d'Units Podem no va ni citar l'opció de conformar un govern progressista –“he escrit un missatge a Pedro Sánchez”, es va limitar a dir del teòric aliat– i es va negar a entrar en un vaixell amb el PSOE i Ciutadans: “C's ja ha dit que estava en política perquè Podem no governés i el resultat és que el PP puja en vots.”
Units Podem continua sent la llista més votada a Catalunya i al País Basc, però en feus emblemàtics com Madrid i Cadis la coalició es demostra ruïnosa i dóna aire al PP i al PSOE.
El fracàs d'Units Podem arriba després d'una campanya que ha ocultat Iglesias en favor de rostres més amables com Íñigo Errejón i Alberto Garzón, líder d'IU i número cinc d'Units Podem a Madrid –el polític més ben valorat segons el CIS–. La llista que va néixer per conduir el 15-M del 2011 a les institucions es va fixar un repte monumental: de néixer el març del 2014 a voler colonitzar en dos anys l'espai propi d'un partit amb 137 anys d'història com és el PSOE. En el camí, Iglesias es va identificar fins i tot com a “socialdemòcrata”. Però el viatge va acabar ahir, i Iglesias es va quedar com estava. A diferència del 20-D, però, el llistó era el del sorpasso i, com a Itàlia, no ha arribat.
