El vot exterior toca fons en pandèmia

En el seu article 68, la Constitució espanyola estableix que els ciutadans que viuen a l’estranger han de tenir garantit el seu dret al sufragi. Legalment ja és així, però a la pràctica tot és més discutible. La implantació, l’any 2011, del sistema conegut com a “vot pregat”, on, per dir-ho d’una manera molt resumida, l’elector ha de sol·licitar el seu exercici i dur a terme després un conjunt de tràmits en uns terminis molt fixats i poc laxos, ha provocat que el nivell de participació de la població forana s’hagi convertit en testimonial. De cara als comicis d’avui, això encara serà més acusat. Dels 255.087 catalans censats a l’exterior amb dret a vot, únicament 15.509 –tot just un 6%– han rebut l’autorització per fer-ho, sobre els 15.852 que en el seu moment van demanar la sol·licitud, segons dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). La xifra, ja prou baixa en si, representa a més un descens del 60% respecte a la participació estrangera en les eleccions al Parlament del 2017. Una davallada que obeeix tant a factors estructurals com conjunturals.

La periodista Mireia Domènech, que viu a Suïssa, és una experta en la matèria. Porta cinc anys estudiant aquest sistema que, per la seva situació personal, ha de patir en pròpia pell, i explica que la pandèmia no ha fet res més que agreujar-ho tot. “El vot pregat depèn molt del sistema de correus –per rebre, per exemple, les paperetes– i amb la crisi sanitària va més saturat, ja que, entre altres circumstàncies, volen menys avions.” I això fa que, en no pocs casos, la documentació arribi fora de termini. També cal tenir present que en alguns països ara mateix hi ha confinaments, fet que limita la possibilitat de desplaçar-se a l’ambaixada per dipositar, una de les opcions possibles si no es vol tornar a passar pel tràngol de dependre del servei postal. Els successius canvis de data de les eleccions han afegit encara més confusió i entrebancs a l’hora de completar el procés.

Però no tot es pot atribuir, ni de bon tros, al coronavirus. Mireia Domènech assegura que el sistema, tal com està configurat, fa temps que està en crisi. “La gent no hi confia i se n’acaba cansant”, ja que, entre altres factors, “és poc transparent”. Havent encreuat dades, aquesta periodista ha calculat que un 30% dels sufragis autoritzats que provenen de l’exterior –i que en el cas present seran 15.509– no acaben escrutats. I el principal problema és que no es pot arribar a escatir, perquè no es detalla, quants d’aquests són descartats perquè no complien algun requisit exigit –un podria ser que hi falti la fotocòpia del DNI–, s’han tramitat fora de temps o, senzillament, s’han extraviat en algun moment de la cadena. I, és clar, a la llarga tot plegat acaba generant desconfiança. Arran d’això, l’opció que es proposa per corregir aquest dèficit participatiu és suprimir la fórmula del vot pregat. Ja hi ha propostes entrades al Congrés per fer-ho possible, però el gran debat que s’albira és quin sistema –vot delegat o vot electrònic, o potser algun altre– pot ser la millor alternativa.