Política

El boicot dels independentistes genera una alta abstenció al referèndum de Nova Caledònia, on guanya el ‘no’

La participació s’ha situat per sota del 45% de la població, molt lluny del 80% dels altres referèndums del 2018 i el 2020

Els independentistes volien ajornar la votació per la pandèmia

El ‘no’ ha gua­nyat aquest diu­menge en el ter­cer referèndum d’auto­de­ter­mi­nació a Nova Caledònia amb una abs­tenció rècord per la crida dels inde­pen­den­tis­tes a boi­co­te­jar la votació. Segons els resul­tats ofi­ci­als par­ci­als, els par­ti­da­ris de no inde­pen­dit­zar-se de França han acon­se­guit més del 96,5% dels vots i la par­ti­ci­pació s’ha situat per sota del 45% de la població, molt lluny del 80% de par­ti­ci­pació dels altres dos referèndums (2018 i 2020). En aquesta ocasió, els inde­pen­den­tis­tes havien cri­dat al boi­cot davant la nega­tiva del govern francès a pos­po­sar la votació per la pandèmia de Covid-19, ja que s’ha impe­dit “una cam­pa­nya i un sufragi en con­di­ci­ons”. De fet, en els dis­tric­tes de Nova Caledònia amb majo­ria canac (autòctona i majo­ritària­ment inde­pen­den­tista) la par­ti­ci­pació ha estat anecdòtica.

A l’illa de Belep, la par­ti­ci­pació en aquest ter­cer referèndum d’auto­de­ter­mi­nació ha estat de només el 0,6% (81,43% el 2020), a l’illa d’Ouvea ha estat del 5,09% (74,81% el 2020) i a l’illa de Lifou tan sols del 4,86% (76,47% el 2020).

El pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, s’ha afa­nyat a mos­trar el seu “orgull” pel fet que Nova Caledònia hagi triat con­ti­nuar essent fran­cesa. “Per a la nació entera és un orgull i un reco­nei­xe­ment. França avui és més bella perquè Nova Caledònia ha esco­llit con­ti­nuar dins ella”, ha apun­tat Macron en un dis­curs tele­vi­sat tot just després de saber-se els resul­tats. El pre­si­dent francès ha reco­ne­gut la divisió dins de Nova Caledònia, però ha dema­nat que a par­tir d’ara s’obri una nova “fase de diàleg” a l’arxipèlag del Pacífic.

Macron ha enu­me­rat que la pri­o­ri­tat passa per reduir les desi­gual­tats, incen­ti­var l’eco­no­mia de Nova Caledònia, crear un model de crei­xe­ment “res­pectuós amb la natu­ra­lesa”, millo­rar la situ­ació de les dones i pre­ser­var l’arxipèlag de les “for­tes ten­si­ons” actu­als a la regió, espe­ci­al­ment per la inter­venció de la Xina.

Ter­cer referèndum a Nova Caledònia

Aquest ha estat el ter­cer referèndum a Nova Caledònia, pac­tat en els acords de Nouméa l’any 1998. La pre­gunta de la con­sulta és ben clara: “Vols que Nova Caledònia acce­deixi a la plena sobi­ra­nia i esde­vin­gui inde­pen­dent?”. En el pri­mer referèndum del 2018, el ’no’ va obte­nir el 56,67% dels suports i el ’sí’ va sumar un 43,33% dels vots, amb una par­ti­ci­pació del 81%. En el segon referèndum del 2020, la distància es va escurçar encara més amb un tri­omf més ajus­tat del ’no’ amb el 53,26% dels vots, men­tre que el ’sí’ va acon­se­guir el 46,74% dels sufra­gis, també amb una alta par­ti­ci­pació de quasi el 80%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia