El ‘deep state’, palanca independentista

Les grans enti­tats civils del sobi­ra­nisme van apro­fi­tar ahir a Prada la taula rodona Deep state, qua­li­tat democràtica i aspi­ra­ci­ons naci­o­nals per denun­ciar les cla­ve­gue­res que encara fun­ci­o­nen a l’Estat con­tra l’inde­pen­den­tisme, si bé alhora van pro­po­sar uti­lit­zar-les com a “palanca democràtica” per enfor­tir el movi­ment i “ero­si­o­nar” el mateix Estat, tant dins del país com inter­na­ci­o­nal­ment, segons el pre­si­dent d’Òmnium, Xavier Antich. “Quan fal­ten només uns dies per a la Diada i perquè es com­plei­xin cinc anys de l’1-O, tenir plena consciència del poder del deep state pot ser un dels ins­tru­ments més forts per al retorn als car­rers, a la mobi­lit­zació i a l’orga­nit­zació que tant neces­si­tem per a allò que ens cal, que és fer un país lliure”, resu­mia Antich, que creu que “acti­var” tots els fronts de lluita també ajuda a diver­si­fi­car l’acció i els lide­rat­ges, i això difi­culta alhora la tasca d’aques­tes cla­ve­gue­res.

“Hem de vèncer el deep state amb la democràcia per asso­lir les nos­tres aspi­ra­ci­ons naci­o­nals”, recla­mava també la pre­si­denta de l’ANC, Dolors Feliu, que va denun­ciar que l’inde­pen­den­tisme és “esclau” d’una vella con­cepció de l’Estat que no s’ha moder­nit­zat com en altres països com ara el Regne Unit i el Canadà. “Els jut­ges apli­quen una con­cepció impròpia de la democràcia: a dalt de tot, hi han posat la uni­tat d’Espa­nya, que no és un dret fona­men­tal de ningú”, reprot­xava, men­tre sos­te­nia que l’única sor­tida és posar els drets fona­men­tals al davant. “El fun­ci­o­na­ment de l’Estat espa­nyol és indis­so­ci­a­ble de l’herència fran­quista”, reblava Antich, que denun­ci­ava que ha dei­xat de ser el “garant” dels drets bàsics i ha pas­sat a ser “el prin­ci­pal res­pon­sa­ble de la seva vul­ne­ració”. “És una estruc­tura que fun­ci­o­nava i encara fun­ci­ona... i que ha fun­ci­o­nat, perquè fins i tot van fer per­dre elec­ci­ons”, reblava el peri­o­dista espe­ci­a­lit­zat Quico Sallés.

Feliu també refle­xi­o­nava que la repressió s’ha dei­xat sen­tir no sols en el fun­ci­o­na­riat de la Gene­ra­li­tat, sem­pre sota la lupa, sinó també en “l’apa­rell polític”, en al·lusió a la nego­ci­ació amb un Estat que no abor­darà amnis­tia ni auto­de­ter­mi­nació. “Podem par­lar d’una caba­neta dalt del turó de l’Home? Doncs par­lem-ne i fem veure que això és diàleg”, iro­nit­zava sobre les bila­te­rals, i lamen­tava que així es “blan­queja” la seva posició.