Nova etapa a Escòcia

Contra el que inicialment es podria interpretar, la sentència del Tribunal Suprem britànic en què nega al Parlament d’Escòcia el poder de convocar un referèndum d’independència per a l’any vinent sense el consentiment de Londres, no suposa el final de res, sinó que, més aviat, obre una nova etapa en el procés escocès. Els jutges al·leguen que convocar una consulta unilateral d’independència excedeix els poders d’Edimburg en tractar-se –la secessió– d’una “qüestió reservada” a Londres, com ho són totes les que afecten la integritat territorial del Regne Unit i la sobirania del seu Parlament.

El Suprem tanca una porta, però reconeix la dimensió política del contenciós. Encara que el referèndum fos només consultiu, tal com proposa el govern d’Edimburg, “el seu efecte pràctic seria políticament significatiu”. Així, una victòria del sí es traduiria en una “pressió política” sobre Londres i el Parlament britànic perquè respectessin el resultat i acordessin la independència per a Escòcia. “Seria difícil per al Parlament del Regne Unit ignorar una expressió concloent de l’opinió pública”, sostenen els jutges de l’alt tribunal.

El veredicte posa en evidència les limitacions del sistema autonòmic britànic. “Aquesta decisió demostra que «el Parlament autonòmic més poderós del món» –tal com defineix el govern britànic la cambra escocesa– no ho és tant, i que és completament incapaç d’actuar legalment pel seu compte si la sobirania del Parlament de Westminster es veu ni que sigui remotament amenaçada”, denuncia la plataforma independentista Time for Scotland. “També demostra que no hi ha «unió entre iguals» i que la «unió voluntària» del Regne Unit [la d’Anglaterra i Escòcia, que data del 1707] no té res de voluntària”, hi afegeix.

Després de conèixer la sentència, Nicola Sturgeon, ministra principal escocesa i líder de l’SNP, va anunciar l’activació del pla B: convertir les pròximes eleccions generals del Regne Unit, previstes per al 2024, en un “referèndum de facto” o plebiscitàries, en què l’SNP aniria a les urnes amb una sola proposta programàtica: la independència. Sturgeon considera que, si els independentistes s’imposessin en aquests comicis per més del 50% dels vots, guanyarien legitimitat democràtica per obrir negociacions amb Londres per a la ruptura. Però el full de ruta està ple d’obstacles. Per arribar a aquest port, l’SNP hauria d’aconseguir, primer, una inèdita majoria en les eleccions a Westminster; afrontar un més que possible boicot dels partits unionistes –que deslegitimaria el resultat electoral– i la negativa de conservadors i laboristes britànics a acceptar la secessió. S’inclinarien, més aviat, per desactivar l’independentisme atorgant, com a molt, més autonomia a Escòcia. El recorregut de tot plegat és encara incert.