“Cal governar per a tothom i la solució és saber escoltar, capacitat i lideratge”

A l’oposició la teva obligació és fiscalitzar l’acció de govern i hem tingut molta feina perquè ens ho hem pres seriosament. Ha estat un govern amb molta improvisació, sense una planificació clara del perquè es fan les coses, i hem trobat a faltar que s’escoltés els veïns. La sensació és que el govern tenia unes idees que volia tirar endavant independentment de la situació i dels veïns, que es queixen que no se’ls escolta. Ha estat una manera de governar erràtica que cal resoldre aviat. S’estan fent coses cada vegada més difícils de revertir.

L’alcaldessa ens va trucar però en cap moment ens va proposar res. No ens va donar cap opció ni vam haver de debatre a nivell intern si convenia o no.

Tenen majoria però el valoro com a caòtic i amb moltes oportunitats perdudes. Nosaltres som un equip treballador i si haguessin demanat la nostra ajuda, ja no governant, s’haurien trobat la mà oberta. Ens han deixat absolutament a banda, han organitzat uns grups de treball que han estat ficticis perquè no han volgut treballar amb l’oposició. Hem fet més pinya amb la gent de l’oposició, essent molt diferents.

No em posaré en temes que no són de competència municipal, però la gestió del CAP durant la covid va ser un desastre. L’Ajuntament hauria d’haver liderat de manera radical que no ens treguessin els metges presencials al consultori i no va ser així. Deien que no hi podien fer res, però només calia veure els exemples d’altres municipis. Va ser un gran fracàs d’aquest govern. En el dia d’avui encara arrosseguem que no tenim tots els metges presencials que hauríem de tenir. D’altra banda, s’han fet coses mal fetes amb el casal d’avis i amb promocions que n’han dit d’habitatges per a jovent quan són per a emergència social, volent vendre que això és la solució de l’habitatge per a Cabrils. Aquesta solució no requereix un habitatge temporal d’emergència social, i a sobre gastant el poc sòl públic que ens queda. Es fan coses amb bona intenció però d’esquena al poble. La sensació és que es governa d’esquena al poble.

El més important és que som 7.729 habitants i l’Ajuntament ha de governar per a tots, no només per als d’un color polític. Tenim més de 70 quilòmetres de carrers i en el manteniment i la neteja s’hi hauria de gastar una part gran del pressupost municipal. Hi ha hagut una gran deixadesa que ara ha canviat amb l’arribada de les eleccions. Hi ha molt desequilibri entre el tractament del que és el centre del poble i les urbanitzacions. Això ha de canviar. Tots els habitants de Cabrils tenim el mateix dret. El tema dels residus ha estat una presa de pèl, fa tres anys que diuen que canviaran el sistema de recollida selectiva, que és el que toca. Molt parlar-ne, però no s’ha canviat. No té nom que no s’hagin encarregat del manteniment del poble. És un poble benestant, del qual hem estat orgullosos, i no pot ser que el deixem en decadència per una deixadesa de gestió. S’ha definit Cabrils com la perla del Maresme i per a mi és la perla de Catalunya, i per això la gent es vol sentir segura, tranquil·la i orgullosa de viure al poble.

No és específic de Cabrils, però és un problema molt greu. Si no hi inverteixes recursos no ho solucionaràs. No n’hi ha prou dient que a tot arreu hi ha problemes de seguretat i ocupacions il·legals. Hi ha municipis semblants, com Matadepera o Premià de Dalt, en què s’han invertit recursos i diners en personal i el tema ha millorat molt. Som un municipi sanejat, amb un pressupost de deu milions, i podem plantejar-nos què és una prioritat. Volem que els habitants de Cabrils dormin tranquils. No s’han pres la seguretat com una prioritat. Falta personal. Ens cal cuidar la nostra policia. Mai s’havia vist un mandat amb tantes manifestacions: pel tema del CAP, dels habitatges mal dits per al jovent, els mateixos treballadors de l’Ajuntament han entrat escrits, la policia local en bloc es va presentar en un ple...

Molt seriosa i molt documentada. No hem afirmat res en un ple que no poguéssim demostrar. Hi ha hagut manca de transparència i comunicació amb l’oposició. Hem hagut d’anar a la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública, la GAIP, i totes les vegades ens han donat la raó. No ens han facilitat la feina, però ens hem espavilat. Ens calia fer la nostra feina.

El que promouen són habitatges dotacionals, per a emergència social, on també hi caben els joves. Però tenen una temporalitat de cinc anys i per tant no és una solució ni per a un jove ni per a ningú. Són habitatges per solucionar una emergència social i prou. El tema de l’habitatge és complex. Crec que ells es pensen que és el seu projecte estrella, però no diuen que tenen un recurs contenciós al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Em sembla d’una gran imprudència que segueixin tirant endavant un tema judicialitzat. I no per nosaltres, sinó per dues comunitats de veïns. Els vam demanar per prudència que ho aturessin. Són diners públics i cal ser curosos.

Hi ha problemes com arreu. Manquen pisos. La major part dels habitatges són cases unifamiliars aïllades o aparellades. Caldria preguntar als joves de Cabrils si ells consideren que la seva prioritat és l’habitatge. Potser ens dirien que és la feina i la formació. Escoltem la gent i no decidim per ells. Aquest govern no escolta els joves, com no escolta la resta de la població. Es poden fer coses d’habitatge? Sí, però amb continuïtat, i les portarem al nostre programa electoral.

Cabrils té el seu planejament municipal aprovat el 2018. Feia deu anys que es redactava i no és d’un color polític, perquè va començar amb el PSC i el va continuar Convergència. Està molt consensuat. Per què ho dic? Doncs perquè ja hi havia definit on eren els habitatges dotacionals, a Can Manolito. En l’urbanisme has d’equilibrar, no prendre una decisió oportunista perquè tens un terreny de propietat municipal. Els habitatges dotacionals ja estan previstos a Cabrils i per nombre de població ens en tocarien deu. Si en calen més, planifiquem-ho entre tots.

Els previstos no són dotacionals sinó de protecció oficial. La legislació t’obliga a tenir un nombre d’habitatges de protecció oficial amb els desenvolupaments urbanístics. I també un nombre d’habitatges dotacionals. No tenim més problema d’habitatge que altres municipis. Cal parlar amb els joves i ho estem fent. Quan governes cal portar a terme el que tothom de Cabrils vol que sigui Cabrils, no el que quatre en un despatx pensen què ha de ser Cabrils.

La gent vol que tornem al govern. Volem canviar la manera de gestionar. Que cal millorar en seguretat...? Només faltaria. Que cal manteniment...? Que li hem de donar un tomb al medi ambient...? És clar. Però el que m’agradaria canviar és la manera de gestionar l’Ajuntament. Som 7.729 habitants i cal governar per a tothom. La solució, saber escoltar, capacitat i lideratge.

Som un municipi gastronòmic i ens n’enorgullim. Però tenim altres potencialitats. Al comerç de Cabrils se li ha de donar un tomb. Cal treballar el tema cultural. Cabrils és una perla, té un munt de temes culturals per descobrir, entre ells els dels rellotges de sol. Per això és una pena que l’actual equip de govern tanqués el museu. Tenim moltíssimes entitats, cal mimar-les i potenciar-les, perquè el que fa viure Cabrils són les seves entitats. Tenim el tema gastronòmic, cultural, unes coves, un patrimoni cultural, arqueològic, un arborètum amb totes les espècies dels diferents estatges de muntanya. I la gent de Cabrils això ho sap? Sap que tenim l’únic arborètum de Catalunya?

El casal d’avis va ser la manera de començar el mandat que va marcar la seva manera de fer. Van decidir que en una part del casal s’hi havien de traslladar els serveis socials perquè tenien un problema. És cert, calia canviar-los de lloc, però el que no pots fer és per vestir un sant desvestir-ne un altre. La gent del casal d’avis es va trobar de la nit al dia amb el seu espai absolutament disminuït i es van sentir menystinguts. El tema no està solucionat.

Gestionar el govern amb capacitat i lideratge i per a tots els 7.729 habitants. Fer les coses amb rigor, amb coherència, seriosament, amb planificació. I fer-ho entre tots.