“Arribar als 10.000 habitants ens permetrà accedir a molts més ajuts”

Van ser anys d’una manera de fer i gestionar molt concreta amb diferents etapes. Hem aportat un criteri nou i modern d’administració de la gestió pública que es trobava molt a faltar en aquesta casa. Un exemple és el premi que acabem de rebre de la Diputació a la transparència per haver passat del 25% dels ítems de compliment de transparència a gairebé un 80% en aquests tres anys. No era prioritari per a l’anterior govern, com tampoc ho era la participació ciutadana. Tot i la pandèmia hem consultat els ciutadans per recollir i conèixer la seva opinió. Però no només això. L’administració ha canviat moltíssim. Hem fet un esforç enorme per posar en solfa elements com ara l’estabilització del personal adaptant-la a la nova llei i sobretot posar ordre a tota la contractació de la casa. Hi havia els serveis però no hi havia la licitació feta. Després dels 36 anys de govern d’un mateix partit, faltava aquesta modernització de l’administració.

L’objectiu és múltiple. El primer de tots és que a partir dels 10.000 tindrem accés a més ingressos per subvencions i ajuts perquè així ho marca la llei. Quan estàs al límit dels 10.000, tens les necessitats d’un gran municipi però tens els ingressos d’un municipi de menys de 10.000. És una mala combinació perquè necessitem equipaments i serveis i finançament per tirar-los endavant.

Fem una sèrie de gestions que tenen dues vies. L’una és la gestió en el territori. Intentar generar les condicions perquè Palafolls sigui un municipi atractiu per poder venir-hi a viure. En aquest sentit estem en l’última fase del projecte de millora i reorganització del polígon industrial nord, on hi ha tota la logística d’Inditex que compartim amb Tordera i tota la indústria química i farmacèutica amb algunes de les principals empreses del sector. Aquí, s’hi ha invertit 8 milions d’euros per posar al dia el polígon i facilitar la nova implantació d’empreses. L’altra gran aposta estratègica és l’espai agrari. També treballem per crear les condicions que han de quedar reflectides en el desenvolupament físic d’algun espai en l’àmbit d’habitatge amb la possibilitat de construcció promoguda per part de l’Ajuntament i després també un altre sector de cessió a l’Incasòl per poder posar habitatge de protecció social a lloguer.

Tenim un problema gravíssim no ja de lloguer oficial, també de normal. És molt difícil que el jovent es pugui emancipar i és molt difícil que pugui venir ningú amb unes condicions que siguin òptimes. Podem dir amb orgull que el Departament d’Habitatge acaba de tirar endavant la selecció d’actuacions i projectes pel finançament dels Next Generation i la que té més possibilitats de poder rebre l’ajut i poder fer habitatge de protecció oficial de lloguer és la nostra proposta, la qual cosa ens acosta moltíssim a tenir aquest finançament per poder tirar endavant i fer aquest últim esforç per superar els 10.000 habitants després d’un increment aquests últims anys dels 9.600 fins als 9.900 i escaig.

És la seva opinió però no hi ha arguments de pes per dir-ho. En qualsevol cas, després de 36 anys d’un mateix alcalde i un mateix govern, és curiós que puguin plantejar aquesta queixa. Amb el CAP ja tenim l’espai i l’acord amb la Generalitat per fer-ne un de nou que pot trigar entre tres i quatre anys. Mentrestant, hem arribat a un acord amb els gestors de l’actual per fer-hi unes obres de 100.000 euros per reformar-lo. Fins ara havia estat absolutament abandonat. Pel que fa a la piscina, ha passat una cosa semblant. No ho portàvem en el programa però quan vam arribar ens vam trobar que era una instal·lació absolutament deficient que perdia més de 3 milions d’aigua cada any i només estava oberta dos mesos i mig durant l’estiu. La manca de manteniment ens va obligar a prendre mesures. Hem fet una amplíssima reforma i tenim una instal·lació amb tots els requeriments que fan falta al segle XXI i que pot donar servei perfectament a 10.000 habitants o més. Hi ha municipis més grans, com ara Blanes, que ni tan sols tenen piscina municipal.

Durant el Glòria vam tenir una part del municipi literalment inundat sota dos metres d’aigua perquè estem a tocar de la ribera del Tordera i immediatament ens va venir el tancament per la covid. Amb tot, aquest Ajuntament va estar tancat només els nou dies posteriors a la declaració de l’estat d’alarma. Vam obrir i vam estar al servei de la ciutadania fins al punt que venia gent d’altres municipis per fer gestions com ara la del certificat digital. La pandèmia va alentir, però, el procés d’execució de projectes que teníem al cap i ens trobem que ens faltaria un any per completar-los. Estic molt orgullós de la feina i l’esforç enorme que vam fer aquells dies però és evident que quan fas això no estàs fent el que ens hauria tocat en una situació normal.

Com havia dit, una de les apostes estratègiques de l’equip de govern és l’espai agrari i també hem de tenir en compte el canvi climàtic, així com la manca d’aigua, la sobreexplotació de l’aqüífer del Tordera... La ubicació en un punt on el sector turístic té també unes demandes molt importants coincidint també en l’època de l’any amb més dificultats fa que hàgim de posar fil a l’agulla i que no passi com sempre i que el sector agrícola sigui l’últim a poder opinar, ja que hem de tenir en compte que és el sector que alimenta el país.

Des d’un punt de vista de país, d’àrees de la importància de producció i de qualitat del delta del Tordera no n’hi ha més a Catalunya, potser el delta del Llobregat i en algun tipus de producte el delta de l’Ebre. L’edat mitjana de tots els pagesos i dels productors és de 55 anys. Hem de treballar per garantir el futur d’aquest sector. En la constitució mateixa de l’espai hem prioritzat tasques com ara el manteniment de camins i rieres i del medi ambient. És un projecte que s’està desenvolupant i ha de ser, no només per a aquest equip de govern, substancial a l’hora de prendre decisions.

Els veïns s’han mobilitzat, s’han organitzat i han pres una sèrie de decisions al voltant de l’aplicació d’aquest augment del preu de l’energia que els ha aplicat l’empresa. L’Ajuntament vol garantir que aquesta sigui sensible i em consta que ho és i que això no ha de tenir aquest impacte tan negatiu. La relació ha quedat molt tocada per intentar cobrar aquests rebuts i fer-ho amb retroactivitat. S’ha de posar fi al patiment d’aquests veïns perquè no s’ho mereixen.

El castell és una rara avis, un element patrimonial de primer rang, un bé que està catalogat d’interès nacional. Des que el govern espanyol el va cedir a l’Ajuntament, s’hi han fet una sèrie d’intervencions molt petites i cadascuna amb controvèrsia amb el Departament de Patrimoni de la Generalitat. El que ha fet aquest govern és construir ordenadament la casa des dels fonaments. Encarregar un pla director de gestió, que ja el tenim a disposició i que marca unes etapes determinades. No és un tema d’un sol mandat, sinó de quatre o vuit anys. Ara el que tenim és una primera disposició econòmica amb subvencions de la Diputació, la Generalitat i també un romanent de l’1% de les autopistes. Això ens ha permès activar una primera injecció d’uns 350.000 euros. També estem treballant amb altres subvencions, una de vinculada als Next Generation, que podria arribar als 3 milions d’euros. Això ens donaria una empenta molt important en aquest projecte.

Quan vam entrar vam prendre una sèrie de decisions molt clares. Aquest concepte que ens voltava pel cap. Inclou tot el rang cultural, l’educatiu, el patrimonial i el de les entitats, que ara tenen una regidoria pròpia. També vam crear la regidoria de Patrimoni i vam posar-hi tècnics perquè ens semblava que si fèiem aquesta declaració d’intencions podríem treballar tots aquests aspectes de manera conjunta per assolir els resultats que volíem. Estem contents perquè la col·laboració entre les escoles i les diferents entitats que treballen està donant resultats. En l’àmbit dels joves, hem fet també una aposta estratègica, no només per l’habitatge de protecció oficial, sinó amb altres projectes com ara els educadors de carrer relligats amb l’àrea de Festes. Això vincula les entitats de tots els caires i pot millorar la percepció del nostre patrimoni i tancar el concepte de vila educadora perquè tothom tingui aquest sentiment d’orgull de poble que crec que és el que ens identifica. Aquí sí que ens falta una mica de temps per acabar-ho de relligar tot plegat perquè la tendència que existia fins que vam arribar és que cada departament treballava sense coordinar-se i sense entendre que és una visió global la que posem sobre la taula.

En tenim tres, dues de mitjanes i una de molt gran, i un poble, el de Sant Genís. Això dificulta els serveis. L’eficiència està en la concentració, si hem de donar servei de policia és més complicat. Hem lluitat contra la sensació de desatenció que poden tenir aquells que no viuen al nucli principal. Aquesta ha estat una prioritat bàsica, intentar traslladar que tots som ciutadans de primera. La primera subvenció ordinària de les que rebem cada quatre anys no l’hem dedicat a construir un equipament determinat sinó a asfaltar. La majoria de carrers que hem arreglat pertanyen a aquests llocs que no són el nucli principal perquè els ciutadans que poden tenir la sensació de no ser de primera deixin de tenir-la. Això té una derivada, el problema de les ocupacions, que en algunes ocasions va vinculat a alguna activitat delictiva en l’àmbit de plantacions, però la gent també ha entès que la reacció en les primeres 12 hores és vital i els veïns estan molt sensibilitzats. Tenim ocupació al municipi, la majoria és per necessitat, i en tenim que no és per necessitat i s’hi està treballant amb la col·laboració dels Mossos.

Governar desgasta. És una veritat inqüestionable. Nosaltres ho hem fet, a més, en un mandat en què hi podem posar el Glòria, la pandèmia i un aspecte del qual no se sol parlar, que és la hiperinflació d’aquest darrer tram del mandat i que ha dificultat encara més tota la gestió del govern i el dia a dia de la ciutadania. Amb tot, si els ciutadans valoren la reacció que vam tenir a cadascun d’aquests reptes majúsculs i que no hem perdut la cara a cap dels projectes que teníem, podem tornar a aspirar a repetir la majoria. No era el que prevèiem en el seu moment i va succeir i per tant potser no ho preveiem ara i torna a succeir.