Política
El Parlament votarà instar l'Estat a reconèixer Kosovo
CiU vol esmenar l'error del ple d'aquesta setmana en què l'absència d'onze diputats seus va evitar un pronunciament del Parlament sobre la independència de Kosovo, i ha presentat una nova resolució. Es tracta d'un text actualitzat -l'anterior era del novembre- i d'un suport més explícit a la declaració d'independència. Però, a més, es votarà traslladar al govern de l'Estat -ara mateix alineat amb Sèrbia- "l'oportunitat de reconèixer la voluntat democràtica àmpliament expressada pel poble kosovar i, per tant, al nou Estat sobirà".
El suport a la decisió del Parlament de Kosovo s'expressa argumentant que després de la guerra del 1999, tot i que Kosovo formalment era una província sèrbia, l'administració va ser assumida per l'ONU, i que el pla Ahtisaari -enviat especial de l'ONU- del gener del 2007, havia creat una situació insostenible per la no acceptació de Sèrbia i Rússia. CiU argumenta que el Parlament de Kosovo va respondre a una situació d'indefinició, amb l'atur al 70% i l'asfíxia econòmica que suposa no tenir seguretat jurídica. Per això, es dóna suport a la determinació del Parlament "tot reconeixent el seu compromís, completament respectuós amb el pla Ahtisaari, d'admetre la supervisió internacional de la UE i d'assumir la protecció de la població i el patrimoni de la minoria sèrbia".
D'altra banda, el president José Montilla considera una opinió personal i un gest protocol·lari la carta enviada per Josep-Lluís Carod-Rovira com a responsable d'Exteriors al primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, felicitant-lo pel seu càrrec en "la nova etapa de llibertat". Presidència ha indicat que no és competència de la Generalitat reconèixer Estats i que Carod, justament, felicita, però no reconeix. Carod li va argumentar a Montilla, i així, ho van establir tots dos, que si el gest de felicitar els nomenaments es fa amb altres governs, també es pot fer amb Thaçi.
El suport a la decisió del Parlament de Kosovo s'expressa argumentant que després de la guerra del 1999, tot i que Kosovo formalment era una província sèrbia, l'administració va ser assumida per l'ONU, i que el pla Ahtisaari -enviat especial de l'ONU- del gener del 2007, havia creat una situació insostenible per la no acceptació de Sèrbia i Rússia. CiU argumenta que el Parlament de Kosovo va respondre a una situació d'indefinició, amb l'atur al 70% i l'asfíxia econòmica que suposa no tenir seguretat jurídica. Per això, es dóna suport a la determinació del Parlament "tot reconeixent el seu compromís, completament respectuós amb el pla Ahtisaari, d'admetre la supervisió internacional de la UE i d'assumir la protecció de la població i el patrimoni de la minoria sèrbia".
D'altra banda, el president José Montilla considera una opinió personal i un gest protocol·lari la carta enviada per Josep-Lluís Carod-Rovira com a responsable d'Exteriors al primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, felicitant-lo pel seu càrrec en "la nova etapa de llibertat". Presidència ha indicat que no és competència de la Generalitat reconèixer Estats i que Carod, justament, felicita, però no reconeix. Carod li va argumentar a Montilla, i així, ho van establir tots dos, que si el gest de felicitar els nomenaments es fa amb altres governs, també es pot fer amb Thaçi.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.