Política

Marroc

“És una de les pitjors experiències de la meva vida”

Passatgers procedents del Marroc arriben a Barcelona colpits després de viure el terratrèmol que va tenir lloc a l’Atlas divendres la nit

Aquest diu­menge al matí han arri­bat a l’aero­port del Prat els pri­mers vols pro­ce­dents de Marràqueix, després del ter­ratrèmol que va sac­se­jar el Mar­roc la nit de diven­dres pas­sat. Els pas­sat­gers han ater­rat emo­ci­o­nats i col­pits pel succés i s’han vist esce­nes molt emo­ti­ves de retro­ba­ment amb els seus fami­li­ars, després de pas­sar unes hores com­pli­ca­des i de molts ner­vis, informa l’ACN.

“És una de les pit­jors experiències de la meva vida”, ha expli­cat en Xavier Fal­guera, que feia una ruta de cinc dies a cavall per l’Atlas amb altres cata­lans. Esta­ven a 30 quilòmetres de l’epi­cen­tre i pre­ci­sa­ment cele­bra­ven el seu ani­ver­sari quan el terra es va començar a moure. “Sem­blava que ens estigués pas­sant un metro per sota i van començar a caure les parets”, diu en Xavier, que explica que van aca­bar pas­sant tota la nit al ras, amb “bas­tanta por”.

Els qui també esta­ven d’excursió pel desert durant el sisme són l’Anto­nio i els seus amics. “De cop, la casa va començar a moure’s, els gani­vets que­ien” i “se’m va negar la visió”, comenta. Van viure esce­nes de pànic amb cor­re­dis­ses i gent plo­rant, i el grup va aca­bar dor­mint en un camp de fut­bol

Un altre viat­ger, en Fer­nando, que era al Mar­roc en viatge de nego­cis. Va arri­bar al país jus­ta­ment diven­dres pas­sat a la nit per assis­tir a un congrés a l’endemà. En Fer­nando relata que ja va viure una situ­ació sem­blant f anys a Lis­boa i comenta que de seguida va saber que esta­ven patint un ter­ratrèmol. Tot i això, asse­gura que ha que­dat impres­si­o­nat de veure “milers de per­so­nes dor­mint al car­rer”.

Els fami­li­ars que els espe­ra­ven a l’aero­port, tot i saber que els seus parents no havien patit danys físics, no han que­dat tran­quils fins que els han vist tra­ves­sar la porta d’arri­ba­des de la ter­mi­nal.

Ner­vis i pati­ment

En Fran­cisco ha arri­bat ben d’hora per espe­rar la seva dona i filla. Explica que ha pas­sat “molts ner­vis perquè ha tin­gut molts pro­ble­mes per con­tac­tar amb elles durant aquests dies. a més, asse­gura que ha estat intran­quil pen­sant en les con­seqüències de pos­si­bles rèpli­ques i també per tot allò que podia veure la seva filla, de 16 anys.

Encara que alguns dels pas­sat­gers arri­ben visi­ble­ment afec­tats, la majo­ria asse­gu­ren que encara no són prou cons­ci­ents de tot el que han vis­cut. El més difícil, diuen, és haver dei­xat enrere “mol­tes penes i misèries”. Han vist edi­fi­cis i llars sen­cers ender­ro­cats i per­so­nes dor­mint al car­rer perquè s’han que­dat sense res, i des­ta­quen que la sen­sació que els queda és “d’impotència per no poder aju­dar tot­hom que hi havia allà”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.