La Casa Gran de Montilla

El líder del PSC, José Montilla, va començar ahir a dibuixar la seva Casa Gran particular en la segona jornada de l’onzè congrés socialista, on va deixar clar que el partit ha d’obrir-se més encara a la societat per poder eixamplar els seus actuals suports electorals, en una clara aposta per disputar-se el vot fronterer amb CiU. Montilla, que avui veurà com el conclave dóna llum verda sense problemes a l’executiva que proposa i en la qual va estar treballant ahir fins a altes hores de la nit, ha optat per enfortir la seva direcció donant joc a totes les sensibilitats del partit, després de posar al dia també el debat ideològic.

“A alguns els interessa ser el pal de paller, i al PSC el que realment l’interessa és el paller, amb totes les espigues, perquè es pugui crear la xarxa de la Catalunya social, optimista, de futur. No hi ha més Casa Gran que la Catalunya dels 7,5 milions de persones. És aquesta Catalunya a la qual ens adrecem nosaltres”, va subratllar el primer secretari del PSC davant el plenari de la cimera socialista en una clara crida a sumar l’espai moderat centrista.
Contra els últims pronòstics, Manuela de Madre no es convertirà avui en presidenta del PSC, ja que ha declinat diverses vegades l’oferta de Montilla, tot i que es mantindrà de vicepresidenta. El càrrec que va deixar vacant Pasqual Maragall el juny de l’any passat tampoc quedarà buit, però, i l’ocuparà Isidre Molas, l’històric dirigent catalanista i fundador del partit, que actualment és el cap al Senat de l’Entesa Catalana de Progrés. En la seva primera intervenció com a candidat a la presidència, Molas va voler posar de relleu que el PSC és un partit plural i va tenir un record especial per als seus antecessors Joan Reventós, Raimon Obiols i Pasqual Maragall. Alhora va apuntar la importància dels equilibris dins del partit.

La travessa interna
Sectors del PSC havien reclamat al primer secretari insistentment en les últimes setmanes que després de la sortida de Maragall de la cúpula del partit, totes les sensibilitats de la formació –en especial les més catalanistes, que havien anat de baixa– estiguessin representades a la direcció. Alguns dirigents, tal com va avançar l’AVUI, havien apuntat el nom de Molas com a successor a la presidència.

Un altre dels noms que van sortir per a la presidència en aquesta travessa d’aquests sectors, el també històric Raimon Obiols, tindrà al seu càrrec un dels nous projectes estrella: obrir el partit a la societat a través d’una conferència l’any que ve que serveixi per teixir complicitats entre sectors progressistes. Així Montilla recull l’embrió de debat que havia suposat fins ara en aquest sentit la plataforma Convenció pel Futur i dóna un premi de consolació important als quadres que havien defensat amb insistència qüestions com la veu pròpia a Madrid.
Montilla va solemnitzar la convocatòria d’aquesta convenció i el nom del successor de Maragall davant els delegats, que avui hauran de votar la seva nova direcció i que avui també escoltaran els discursos de clausura, amb Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero.