SUD-AMÈRICA
Veneçuela davant el canvi
Els sondejos anticipen un clar avantatge del liberal opositor Edmundo González, que denuncia “el procés electoral desigual”
Nicolás Maduro demana, per primera vegada, el vot als indecisos davant les perspectives del seu rival
Veneçuela afronta demà les eleccions més crucials des que el chavisme va arribar al poder el 1999. Per primera vegada, l’oposició ha aconseguit formar una aliança amb la força necessària per vèncer Nicolás Maduro, que vol la seva segona reelecció després d’haver reemplaçat el mort Hugo Chávez el 2013. La columna vertebral de l’estratègia antichavista es diu María Corina Machado, una veterana dirigent de la dreta liberal que va ser inhabilitada com a candidata fa un any per una presumpta falta administrativa. Machado va traslladar els seus vots a Edmundo González Urrutia, un diplomàtic de 74 anys que era un perfecte desconegut.
El candidat opositor ha crescut des de llavors sense parar en els sondejos. Assegura que aquesta ha estat la campanya “més desigual dels processos electorals a Veneçuela”, però confia que amb “l’avantatge històric” que li atribueixen les enquestes n’hi haurà prou per guanyar. Maduro, mentrestant, ha fet una campanya basada en la lògica de “jo o el caos”. Ha dit que si perd hi haurà “un bany de sang” al país i s’ofereix com el garant “de la pau i la prosperitat”. En el tancament de campanya, va transmetre, no obstant això, alguna resta de desconfiança en les seves pròpies forces: va demanar per primera vegada “un vot de confiança” als indecisos i va prometre per dilluns “un gran acord nacional”.
Maduro i González Urrutia, sempre acompanyat per Corina Machado, van tancar les seves campanyes a Caracas. El primer va concentrar desenes de milers de seguidors del Partit Socalista Unit de Veneçuela (PSUV) al centre de la capital. El segon, a la zona est, la més rica de la ciutat. “O hi haurà pau o s’acabarà la tranquil·litat”, va dir Maduro des de l’escenari, i hi va afegir: “Els feixistes no tornaran”. “Qui ha vençut la hiperinflació, el desproveïment massiu? També en aquest front estem triomfant”, va proclamar, en referència a una llarga crisi econòmica que el govern atribueix a les sancions internacionals.
Economia dolaritzada
L’economia veneçolana està dolarizada, de fet, i milions de persones viuen gràcies als diners que reben de l’exterior. Uns vuit milions de veneçolans han abandonat el país els darrers anys, expulsats per la pobresa o la persecució política. D’aquesta massa potencial de votants només n’hi ha 69.189 inscrits per votar, d’acord amb dades del Registre Electoral Preliminar citades pel lloc especialitzat en eleccions Votoscopio. L’oposició denuncia traves de tota mena per a la inscripció a l’exterior, on, sens dubte, arrasen a les urnes.
González Urrutia va dir dijous davant la premsa estrangera que aquesta era una elecció amb la pista inclinada. El govern controla la justícia electoral, tots els mitjans de comunicació i la propaganda. Així i tot, espera que amb el seu avantatge en tingui prou per apagar la maquinària del govern.
L’optimisme opositor no té precedents en els 25 anys de chavisme. Està alimentat per les enquestes i la convicció que una majoria de veneçolans ja vol un canvi, sigui quin sigui. Això no vol dir, tanmateix, que tingui la victòria assegurada. Cal no subestimar l’arrelament popular del moviment bolivarià i la fidelitat dels qui encara veuen en el mort Hugo Chávez l’únic que algun cop va pensar en ells. Hi ha hagut, a més, una millora de l’economia els darrers anys, impulsada per la dolarització forçada i les remeses.
L’oposició depèn, en qualsevol cas, que la participació sigui molt alta: si els seus votants es queden a casa, el govern farà valer la seva capacitat de mobilització. “Som aquí perquè Maduro creu que pot guanyar, en les condicions semicompetitives en què permet participar a l’adversari”, adverteix Luis Vicente León, president de Datanálisis. “Si no fos així, ja hauríem vist accions addicionals d’inhabilitació, com les que molts esperaven. L’oposició accepta aquest desequilibri perquè no vol caure de nou en el parany del passat: abstenir-se i regalar el joc”, com va fer en les presidencials de 2018 perquè considerava que no es donaven les condicions de transparència, explica.
A l’antichavisme també el preocupa l’opacitat dels resultats. El govern va retirar fa alguns mesos la invitació als observadors de la Unió Europea. Aquesta darrerasetmana ha fet una feina fina de bloqueig. La delegació del Brasil ha suspès el seu viatge a Caracas després que Maduro critiqués el sistema electoral brasiler. Dies abans, Luiz Inácio Lula da Silva va dir que li havia fet “por” sentir Maduro dir que hi hauria un “bany de sang” si perdia les eleccions. Maduro el va enviar a prendre un te relaxant. Va haver-hi també xocs amb l’expresident argentí Alberto Fernández, un vell i fidel aliat del chavisme. Fernández havia dit que el perdedor de les eleccions havia de reconèixer la derrota i anar-se’n. Des de Caracas li van respondre que ja no era benvingut com a observador. A les crítiques també s’hi va afegir el xilè Gabriel Boric, un altre referent de l’esquerra regional.Diumenge serà una gran prova de foc per a la colpejada democràcia veneçolana.
