La Generalitat posa a disposició de Garzón el seu cens de desapareguts
El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, ha posat aquest dimarts a disposició del jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, el cens de desapareguts que elabora el govern català des de 2003.
En un comunicat, Saura ha valorat molt positivament la decisió de Garzón d'elaborar, a partir de les dades sol·licitades a diferents entitats i organitzacions, un cens de desapareguts durant el franquisme, i ha recordat que Catalunya va ser pionera en aquesta tasca.Fins ara, el cens del govern català té registrades 2.351 persones desaparegudes, el que significa que aquest nombre de famílies han demanat ajuda per saber on va morir un avantpassat seu durant la guerra o la immediata postguerra, com el van matar o bé si va ser enterrat en una fossa comuna, entre d'altres coses.
La majoria dels casos són de soldats de l'exèrcit republicà i la resta són civils morts en diverses circumstàncies com represaliats per la rereguarda republicana, víctimes de bombardejos, represaliats per les tropes franquistes o afusellats després d'un consell de guerra.
De les 2.351 investigacions posades en marxa, en gairebé 400 casos s'ha trobat la documentació sobre els últims dies de la persona desapareguda i s'han pogut lliurar a les famílies i en 83 casos fins i tot s'ha pogut determinar on va ser enterrada, mentre que 1.900 expedients segueixen oberts. D'aquestes peticions, 371 són de famílies d'altres punts de l'Estat.
El govern tripartit de la Generalitat ha aprovat en aquesta legislatura la llei del memorial democràtic, i està pendent d'aprovar la llei catalana de fosses i desapareguts.