Sí de Corea del Nord a desfer el potencial nuclear a finals d'any

Com una benedicció es va rebre la confirmació ahir a Pequín del pacte negociat entre la comunitat internacional i Corea del Nord per fixar el calendari de desnuclearització. Era el pas necessari per dotar d’unes regles la feina de desmantellar, d’aquí a finals d’any, les instal·lacions nuclears que ha desenvolupat el règim estalinista de Kim Jong-il amb finalitats militars.

Els sis Estats negociadors (les dues Corees, la Xina, els EUA, el Japó i Rússia) van arribar a un acord el febrer del 2007 pel qual Corea del Nord renunciava a la bomba atòmica. Pyongyang va desactivar en una primera fase una part del complex nuclear de Yongbyon, l’usat per a l’armament atòmic, i a canvi es va proveir el seu govern de 100.000 tones de petroli i es van iniciar les relacions diplomàtiques amb els EUA.

Petroli i rehabilitació
Ara els Sis ratifiquen amb la nova declaració els procediments de la segona fase: el govern nord-coreà desmantellarà tota la xarxa atòmica de Yongbyon i donarà informació de tots els seus programes i instal·acions nuclears. Aquest procés es farà sota la supervisió d’inspectors internacionals. Corea del Nord, a més, “reafirma el compromís de no transferir tecnologia nuclear”, una exigència dels Estats Units després de denunciar que havia venut a Síria els secrets atòmics.

D’aquí a final d’any, Corea del Nord ha de rebre com a contraprestació fins a un milió de tones de cru “o el seu equivalent en ajuda humanitària”. La declaració de Pequín insisteix en l’obligació del Japó i els EUA de normalitzar les relacions amb el règim nord-coreà, promovent intercanvis i confiança mútua i iniciant el procés perquè Corea del Nord deixi de ser designat Estat promotor de terrorisme.
L’acord va arribar en el segon dia de la visita a Corea del Nord del president sud-coreà, Roh Moo-hyun. Va ser una jornada intensa amb dues reunions amb Kim per dialogar sobre un tractat de pau i les relacions comercials. Kim va demanar a Roh que ampliés fins divendres la seva estada. Aquest ho va rebutjar conscient del risc que se’l jutgi massa condescendent amb la dictadura a dos mesos de les presidencials.