Camps guanya el pols a Rajoy

"Totes les denúncies són infundades", repetia dijous a les Corts Valencianes un president de la Generalitat impermeable, un cop més, a la pluja d'informes judicials llançats per l'oposició que el relacionen amb la trama d'empreses corruptes Gürtel. "Jo no ho aguantaria, però ell ha decidit continuar passe el que passe, i ningú podem dir-li que renuncie", admetia un col·laborador del president Camps, que, no obstant, afegia, "això sí, tindrem un problema si el Suprem reobri el cas dels vestits i torna a ser imputat".

Però passi el que passi dimecres que ve després de la deliberació dels cinc magistrats -tres d'ells conservadors- de la sala penal de l'alt tribunal, Camps repetirà com a candidat a la Generalitat Valenciana el 2011. Així ho proclamava el president del PP, Mariano Rajoy, dijous a la tarda després d'un intens pols amb Camps durant tota la setmana. La proclamació de facto posava de manifest que ni el PP valencià ni el PP a Madrid gosen replicar al president de la Generalitat. Camps no vol sortir per la porta de darrere de la política i s'ha aferrat al càrrec, com qui lluita per la custòdia d'un fill caigui qui caigui. Té el convenciment que Rajoy no és ni serà res a Espanya sense les majories absolutes que ell arrossega al País Valencià i sense el seu suport dins un partit on no té el lideratge apuntalat. Per això només uns dies abans que el Suprem decideixi si es reobre o no el cas dels vestits que suposadament va rebre de la trama corrupta, Camps ha orquestrat tota una campanya per treure-li del cap a Rajoy la idea de buscar-li un substitut.

El líder del PP despertava la fera diumenge quan un rotatiu valencià, gens sospitós d'anar contra els interessos del PP, Las Provincias, publicava en portada que Rajoy havia demanat a l'alcaldessa de València, Rita Barberá, que succeís Camps com a candidata a les eleccions. Rajoy, atrapat per un president del tot desacreditat fora de les fronteres valencianes, sabia que només fitxant Barberá podia desmuntar els plans del molt honorable. Camps no pot oposar-se a una alcaldessa amb molt pes dins el PP valencià i que el supera en antiguitat, en popularitat i en percentatge de vot. Des que el 1991 va accedir a l'alcaldia no ha deixat de sumar suports.

Però Barberá no té gaire interès a abandonar el seu company de viatge ni de córrer aventures. Ja li va bé com està. Camps, conscient de l'etern no de Rita a Rajoy, la va animar, com a altres dirigents del partit, a fer públiques les seves declaracions d'amor. Barberá, els presidents provincials de Castelló i València -no així el d'Alacant, crític amb Camps- i multitud de càrrecs protagonitzaven una allau de comunicats per donar suport a la candidatura del president el 2011 i posar en evidència Rajoy. La secretària general, De Cospedal, va sortir al pas assegurant que tot el PP estava amb Camps, però sense oblidar-se de remarcar que cap imputat segueix als escons populars, com l'extresorer Luis Bárcenas. Camps va reblar el clau i dimecres va treure del calaix una enquesta feta del 6 al 12 d'abril, coincidint amb l'aixecament del secret de sumari del cas Gürtel pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, segons la qual encara augmentaria en 4 escons la seva majoria al Parlament valencià. El suport sense fissures a Camps per part de Rajoy dijous -"digui el que digui la justícia" i "no em crec lo dels tres vestits"- obeïa, per tant, a la pressió de Camps, però potser també al fet que Rajoy tingués algun tipus d'informació privilegiada i sabés que el Suprem no reobrirà el cas.

L'envergadura penal del cas dels vestits és escassa, però si es reobre la causa les conseqüències seran enormes, començant per l'inevitable espectacle de veure Camps assegut davant un jurat popular. El jutge instructor del TSJ valencià, José Flor, acusava Camps d'un delicte de suborn passiu impropi per haver acceptat vestits de la trama corrupta per un valor de 12.783 euros. Aquest delicte està penat només amb una multa. La sala, però, presidida per l'amic de Camps Fernando de la Rúa va decidir arxivar el cas el 3 d'agost adduint que no hi havia nexe causal entre els regals i el càrrec públic que ostentava Camps. Un dels magistrats signants, Juan Montero, va emetre, però, un vot particular argumentant que aquest tipus de delicte no necessita una relació causal i a aquest argument podria agafar-se el Suprem per ordenar que es reobri la causa, tal com li ha reclamat el PSPV-PSOE i la fiscalia de l'Estat.

I si el Suprem ho ordena és quan el PP tindrà un problema. Difícilment podrà ara el TSJ valencià deixar de costat l'aclaparant càrrega documental sobre el presumpte finançament il·legal del PP i el presumpte tracte de favor que la Generalitat valenciana va donar a la trama, que va obtenir més de nou milions en contractes públics. Podrien augmentar, per tant, els delictes imputats a Camps, però tant se val, ell ja ha guanyat el pols.