LEC: Un model propi i obert

L’aprovació de la LEC tanca un debat que va començar a gestar-se amb el Pacte Nacional per l’Educació, signat el 2006 per una àmplia representació de la comunitat educativa, i a partir del qual s’ha bastit una llei no exempta de polèmica que ha hagut de fer molts equilibris per aconseguir el consens polític que ahir li va donar la llum verda al Parlament. La norma dibuixa un model molt obert en alguns aspectes, la concreció del qual s’haurà de veure en el seu futur desplegament. Aquests són els seus grans trets:
Xarxa única d’escoles
Un dels objectius és la fixació d’una única xarxa de centres públics i concertats, amb els mateixos drets i obligacions. Es tracta del punt que ha generat més debat, i un dels que han motivat l’enfrontament dels sindicats amb el departament i que han fet que ICV-EUiA se’n desmarqués. Aquesta xarxa es crea sota el paraigua d’un Servei d’Educació de Catalunya en lloc del servei públic educatiu que fixava el Pacte i que els sindicats entenen que respon a un canvi de filosofia que neutralitza les responsabilitats de l’escola concertada.

Escolarització dels immigrants
La llei manté que els centres del Servei d’Educació de Catalunya han de participar en l’escolarització equilibrada dels alumnes amb necessitats educatives específiques (sobretot els nouvinguts) i estableix que l’administració fixarà el percentatge màxim d’aquests alumnes que podran ser escolaritzats per centre.

Concerts i educació diferenciada
S’amplia la possibilitat d’estendre els concerts al batxillerat i la FP i no s’exclou que es puguin finançar amb fons públics els centres que escolaritzen nens i nenes per separat, en incloure el principi de coeducació, a través de l’escolarització mixta, com a criteri “preferent” i no d’obligat compliment. Es regula la fórmula del contracte programa perquè els centres concertats amb un elevat percentatge d’ immigrants puguin rebre finançament addicional.

Llengua
La llei destina tot un títol a garantir la normalització del català a l’escola i blindar el seu caràcter de llengua vehicular, impedint l’obligatorietat que els centres de primària imparteixin una tercera hora setmanal de o en castellà com estableix el decret d’ensenyaments mínims del govern central. Perquè això sigui possible, la norma deixa en mans del govern la fixació del currículum de l’ensenyament de les llengües i la regulació del marc horari.

Autonomia
Un dels pilars és la potenciació de l’autonomia dels centres per desenvolupar projectes que s’ajustin a la realitat de l’entorn. L’autonomia en l’àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió dels recursos humans i materials es concreta en el projecte educatiu de centre, que ha d’incloure indicadors per avaluar els resultats dels objectius proposats. En virtut d’aquesta autonomia, es faculta per primer cop els equips directius a escollir perfils professionals que s’ajustin als seus projectes, així com professorat per realitzar tasques vinculades a la gestió i a la direcció.

Direcció
La norma consolida el lideratge dels equips directius i eleva els directors a la consideració d’“autoritat pública”, a més de fixar l’obligatorietat que els candidats hagin de presentar un projecte de direcció.

Professorat
Es fixen uns cossos propis de la Generalitat i s’impulsa una carrera professional que prima el mèrit per damunt de l’antiguitat.

Avaluació
La llei estén l’avaluació a tots els àmbits del sistema, incloent-hi la totalitat dels centres, els equips directius i el professorat, com a requisit indispensable per facilitar-ne la promoció. Es crea una agència d’avaluació adscrita al departament.

Descentralització
La creació de zones educatives com a noves unitats de planificació (amb funcions de coordinació i gestió de recursos, d’acord amb les administacions locals) és una altra de les apostes de la norma.