Política

Caamaño diu que la sentència de l'Estatut marcarà l'Estat de les Autonomies

Assegura que el dictamen del Tribunal Constitucional serà la més complexa de la història

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, assegura sentir "inquietud" pel fet que el Tribunal Constitucional (TC) no hagi dictat una sentència sobre l'Estatut de Catalunya tres anys després que el PP presentés el seu recurs d'inconstitucionalitat, tot i que afirma que "hi ha moltes altres lleis que estan pendents de resolució des de fa sis i set anys".

En una entrevista, Caamaño assenyala que "la mitjana" de temps que necessita el ple del TC per dictar les seves sentències "excedeix amb molt els tres anys" i afegeix que la resolució sobre l'Estatut serà "la més complexa de la seva història" perquè, segons la seva opinió, "marcarà el futur de l'Estat de les Autonomies i cap a on poden o no evolucionar".

"Que a mi m'agradaria que ja tinguéssim la sentència de l'Estatut? Sens dubte, però sóc conscient de la dificultat i de la complexitat d'aquesta sentència", assenyala el ministre després d'expressar la seva confiança que el TC faci "una bona interpretació de la Constitució, tot i que després, políticament, la resolució agradi més a uns o a altres". "TENSIONS COM EN QUALSEVOL ESTAT FEDERAL"

Caamaño també es mostra convençut que el model autonòmic establert en 1978 comporta que a Espanya "sempre es viuen tensions, com en qualsevol estat de tipus federal, entre el centre i la perifèria".

"Hi hauran cicles en els quals per la situació econòmica, social o política, d'aquí als marges de la Constitució, l'Estat es farà més centralista i haurà moments en els quals sigui més descentralitzat. Aquesta és la forma de viure democràtica del nostre sistema", sosté.

Per això, considera que "qui no estigui d'acord" amb la interpretació de la Carta Magna que realitzi l'alt tribunal en la seva sentència sobre l'Estatut porti a les Corts Generals un projecte per "canviar" els articles amb els quals no estigui d'acord. VOT DE CASES I RENOVACIÓ DEL TC

Sobre la possibilitat que fora la presidenta del TC, María Emilia Casas, la que pogués decantar amb el seu vot de qualitat l'orientació de la sentència a favor de la constitucionalitat de l'Estatut, Caamaño assenyala que no existeix "un problema de majories de qualitat ni de majories més àmplies o menys àmplies", ja que "qualsevol tribunal ha de legitimar-se pel pes de les seves sentències i per la capacitat d'explicació i de convicció de les seves decisions". Caamaño subratlla alhora que "la política es mou per criteris d'oportunitat i el dret per criteris de raonabilitat".

Preguntat per la renovació de magistrats que el TC hauria d'abordar després que es dicti la sentència, assegura que els senadors socialistes estan "oberts" a la negociació de nous candidats i assenyala que, si aquesta mesura encara no s'ha portat a la pràctica, és perquè els dirigents del PP "només han presentat dos candidats", referint-se implícitament a l'expresident del Suprem Francisco Hernando i a l'exportaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) Enrique López.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
política

Mossos preveuen més detencions per la fugida de Puigdemont

barcelona
guerra a europa

Brussel·les defensa el dret d’Ucraïna d’atacar a Rússia en el seu territori

barcelona
política

La mesa tomba la reconsideració presentada per Junts i el ple es reprèn

barcelona

Els Mossos donen per finalitzada l'operació Gàbia

GIRONA
ple de la investidura

Jové: “Aquest és un sí carregat de nos, un sí en guàrdia”

barcelona

Junts, Tots per Lloret, ERC Lloret i Sumem Lloret demanen un ple extraordinari

LLORET DE MAR
ple d’investidura

Batet: “Busquen Puigdemont com buscaven les urnes de l’1-O”

barcelona
guerra a europa

Rússia admet nous intents d’avenç de les forces ucraïneses a Kursk

barcelona
regne unit

L’alcalde de Londres treu pit de la “unió contra el racisme” de la ciutat

barcelona