Política
L'advocat que representa l'Estat en el cas d'Arenys, excandidat de la Falange
Va ocupar el setè lloc per Tarragona en les eleccions de 1995 al Parlament de Catalunya
Jorge Buxadé Villalba, un excandidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta, ha estat l'advocat encarregat de recórrer en nom de l'Estat l'acord de ple del 4 de juny que dóna el suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta sobre l'autodeterminació que es prepara per a aquest diumenge.
Una vista per discutir les mesures cautelars demanades per l'Estat –suspensió fulminant de l'acord de ple, fet que impedeix a la corporació local cedir la sala per a la realització de la consulta– ha enfrontat aquest dilluns, al jutjat contenciós número 14 de Barcelona, aquest excandidat de la Falange, que també ha tingut responsabilitats en el Fòrum Català de la Família i ha estat col·laborador de la diputada del PP Montserrat Nebrera, amb l'exconseller d'ICV Salvador Milà, que ha representat el consistori del Maresme.
Jorge Buxadé va ocupar l'any 1995 el setè lloc a la llista del partit ultradretà a la circumscripció de Tarragona, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any després, va ocupar el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica (FEA) a la demarcació de Barcelona, a les eleccions de 1996 al Congrés i el Senat, en què va guanyar per majoria simple José María Aznar.
Precisament, la Falange Española de les JONS (FE-JONS) ha convocat una manifestació a Arenys per al mateix dia del referèndum, diumenge que ve, encara que la Generalitat ha canviat la data de la protesta després de dues peticions de l'Ajuntament per evitar aldarulls. Tanmateix, la Falange ja ha anunciat que es manifestarà igualment i ha presentat un recurs al TSJC contra la decisió del departament d'Interior.
Al llarg de la seva trajectòria, Buxadé ha presidit el Fòrum Català de la Família, des d'on ha expressat opinions contràries a l'assignatura de l'Educació per a la Ciutadania, el model d'immersió lingüística a Catalunya o el dret a l'avortament.
Els últims anys, ha experimentat un acostament a les tesis del PP i més concretament a la diputada del PP de Catalunya Montserrat Nebrera, ja que forma part del seu grup de partidaris i col·laboradors.
Durant la vista d'avui, Buxadé s'ha limitat a presentar com a prova un resum de premsa amb notícies sobre la consulta, suposadament per provar el ressò que està obtenint. Pel que fa a la resta, ha considerat que els arguments de l'Advocacia de l'Estat ja estan exposats al recurs presentat.
Davant de Buxadé, els postulats de l'Ajuntament d'Arenys de Munt han estat defensats per Salvador Milà, un veterà dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i exconseller de Medi Ambient durant el primer govern de Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat.
Milà, que de professió és advocat especialitzat en dret administratiu, urbanístic i civil, va estar implicat des de molt jove en els moviments de protesta universitària antifranquista, i ja el 1975 es va afiliar al PSUC, després d'haver col·laborat amb aquest partit i amb Bandera Roja.
Va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Mataró pel PSUC el 1979, on es va fer càrrec de la regidoria d'Urbanisme fins a 1984. El 1987 va ser membre del Consell Nacional d'Iniciativa per Catalunya (ICV), formació en la qual es va integrar el PSUC, i per la qual va ser regidor a Mataró fins que el 2003 Maragall el va nomenar conseller.
Una vista per discutir les mesures cautelars demanades per l'Estat –suspensió fulminant de l'acord de ple, fet que impedeix a la corporació local cedir la sala per a la realització de la consulta– ha enfrontat aquest dilluns, al jutjat contenciós número 14 de Barcelona, aquest excandidat de la Falange, que també ha tingut responsabilitats en el Fòrum Català de la Família i ha estat col·laborador de la diputada del PP Montserrat Nebrera, amb l'exconseller d'ICV Salvador Milà, que ha representat el consistori del Maresme.
Jorge Buxadé va ocupar l'any 1995 el setè lloc a la llista del partit ultradretà a la circumscripció de Tarragona, amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. Un any després, va ocupar el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica (FEA) a la demarcació de Barcelona, a les eleccions de 1996 al Congrés i el Senat, en què va guanyar per majoria simple José María Aznar.
Precisament, la Falange Española de les JONS (FE-JONS) ha convocat una manifestació a Arenys per al mateix dia del referèndum, diumenge que ve, encara que la Generalitat ha canviat la data de la protesta després de dues peticions de l'Ajuntament per evitar aldarulls. Tanmateix, la Falange ja ha anunciat que es manifestarà igualment i ha presentat un recurs al TSJC contra la decisió del departament d'Interior.
Al llarg de la seva trajectòria, Buxadé ha presidit el Fòrum Català de la Família, des d'on ha expressat opinions contràries a l'assignatura de l'Educació per a la Ciutadania, el model d'immersió lingüística a Catalunya o el dret a l'avortament.
Els últims anys, ha experimentat un acostament a les tesis del PP i més concretament a la diputada del PP de Catalunya Montserrat Nebrera, ja que forma part del seu grup de partidaris i col·laboradors.
Durant la vista d'avui, Buxadé s'ha limitat a presentar com a prova un resum de premsa amb notícies sobre la consulta, suposadament per provar el ressò que està obtenint. Pel que fa a la resta, ha considerat que els arguments de l'Advocacia de l'Estat ja estan exposats al recurs presentat.
Davant de Buxadé, els postulats de l'Ajuntament d'Arenys de Munt han estat defensats per Salvador Milà, un veterà dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i exconseller de Medi Ambient durant el primer govern de Pasqual Maragall al capdavant de la Generalitat.
Milà, que de professió és advocat especialitzat en dret administratiu, urbanístic i civil, va estar implicat des de molt jove en els moviments de protesta universitària antifranquista, i ja el 1975 es va afiliar al PSUC, després d'haver col·laborat amb aquest partit i amb Bandera Roja.
Va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Mataró pel PSUC el 1979, on es va fer càrrec de la regidoria d'Urbanisme fins a 1984. El 1987 va ser membre del Consell Nacional d'Iniciativa per Catalunya (ICV), formació en la qual es va integrar el PSUC, i per la qual va ser regidor a Mataró fins que el 2003 Maragall el va nomenar conseller.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.