“Aquest TC ha d’emetre la sentència de l’Estatut i aviat”

Aquest exdirigent històric del PSC creu que el PSOE no està fent res en defensa de l’Estatut. Per ell, l’actual Tribunal Constitucional (TC) ha d’emetre la sentència de manera immediata sobre el marc d’autogovern.

Com queda la relació entre Catalunya i l’Estat espanyol si el Tribunal Constitucional retalla l’Estatut?
Seria un element més que faria ressuscitar un sentiment que ja existeix de recel per part de Catalunya amb relació a Madrid. Un sector important de la societat catalana acabaria de constatar que les relacions polítiques Catalunya-Espanya han tocat sostre i que estem en un procés de rebot, per tant, a la baixa. L’Estat, a mesura que es va sentint més legitimat democràticament, adopta actituds més prepotents en nom d’aquesta legitimitat, de la sobirania que la Constitució atorga al Parlament espanyol, i aquests sentiments es van traduint en actituds cada vegada més gasives amb relació a Catalunya i l’Estatut.

Hi ha qui dóna la via autonomista per morta; la via del federalisme tampoc troba gaires adeptes...
Estem en un moment de trànsit. Les elits intel·lectuals, la gent amb més capacitat d’anàlisi de la situació política, anem cap a una actitud creixent de constatar que el model autonòmic s’ha esgotat, i en bona part la responsabilitat d’aquest fenomen la tenen els governs de l’Estat, de dretes i d’esquerres, que han anat fent més restrictiva la interpretació de l’Estatut. No oblidem que el TC no és res més que una emanació jurídica dels dos grans partits espanyols, PSOE i PP. És una mena de miniparlament en el qual els partits s’han de posar d’acord, i això genera una crisi de confiança en un organisme que la seva funció inicial no havia de ser política.

¿Pot ser una solució que els magistrats amb el mandat caducat es declarin incompetents per emetre la sentència sobre l’Estatut?
El més coherent és que el tribunal en la forma que existeix avui emeti la sentència que consideri oportuna. Seria bo que es produís de manera immediata. Desfer ara el TC obriria una nova crisi institucional molt profunda perquè seria una mena de desautorització, no de les persones sinó per a la institució. Que els partits majoritaris forcessin aquestes dimissions i es constituís un nou TC seria una manera de censurar la credibilitat d’un organisme que ja no en té cap. Aquest tribunal ha d’emetre la sentència i uns i altres hem d’assumir la responsabilitat que pertoqui. Catalunya, al llarg dels darrers dos segles, amb tota mena de règims i partits a Espanya, ho ha provat tot per cercar una entesa raonable i no se n’ha sortit. Per això, l’únic camí transitable i lògic és la independència dins d’Europa.

Quina part de responsabilitat li correspondria a Catalunya?
El PSC hauria de plantejar amb la força que té en la governabilitat de l’Estat espanyol unes mesures que pal·liessin una sentència negativa. Durant la República, el Parlament va aprovar la llei de contractes de conreu i va anar al Tribunal de Garanties Constitucionals, que la va desautoritzar. El Parlament va tornar a votar la mateixa llei al cap d’una setmana. Si aquest Estatut és rebutjat en una part essencial pel TC, el Parlament l’endemà podria aprovar un nou Estatut en els mateixos termes. Això seria una acció de força. És difícil imaginar que avui dia a Catalunya es pogués arribar a un nou consens. No es veu en l’horitzó raonable de la vida política espanyola que els socialistes catalans puguin fer accions de ruptura amb els companys de l’Estat.

¿El PSOE està fent prou en la defensa de l’Estatut?
No està fent absolutament res. S’amaga darrere de tòpics: el respecte a les institucions, al TC. En el fons això ja els va bé. Almenys, de moment. L’anàlisi que fan és equivocat perquè una sentència negativa per a l’Estatut a qui castigaria per davant de tots és als socialistes catalans. La pèrdua de força dels socialisme a Catalunya podria comportar la pèrdua de governabilitat de l’Estat per part del PSOE.

¿Arriba tard la petició de reforma de la llei orgànica del TC?
Sí. Ho hem fet quan ens hem vist amenaçats per una possible sentència. Fa un any o dos, quan semblava que la sentència anava per llarg, ningú la demanava. El tribunal ja s’hauria d’haver renovat fa temps.

Quin recorregut creu que tindrà la resolució del Parlament a Madrid?
És de tipus testimonial. A Madrid se la prenen com si fos una resolució de l’Assemblea de Catalunya de l’època franquista. No crec que tingui repercussió ni que sigui mereixedora per part del PSOE i del PP del més mínim respecte i consideració.

¿Les consultes sobiranistes canalitzaran aquest desencant?
El que ha succeït els últims mesos a Catalunya és espectacular. Aquest és un procés que tard o d’hora serà inaturable. La posició monolítica de la direcció en aquells partits com el PSC que han adoptat una actitud negativa s’està esquerdant. Acabarà sent un moviment ampli, però estem molt al principi.