Política
Clegg obté l’aval del seu partit al pacte amb els ‘tories’
El líder liberaldemòcrata aconsegueix calmar els militants enmig de les crítiques d’antics dirigents
Nick Clegg, líder liberaldemòcrata britànic i viceprimer ministre del govern del conservador David Cameron, va obtenir ahir el suport majoritari del congrés extraordinari que la seva formació va celebrar a Birmingham. Clegg hi arribava amb la necessitat de tranquil·litzar bona part dels militants libdems, que havien vist com en les darreres 48 hores algunes de les veus amb més experiència del partit qüestionaven el pacte amb els tories.
L’acord de govern va ser possible després que les eleccions generals celebrades el 6 de maig se saldessin amb una victòria conservadora però sense majoria absoluta. Els liberaldemòcrates han tornat al poder al cap de 90 anys en la primera coalició que governa el país des de 1940.
Durant els dos dies previs al congrés, s’havia fet evident el malestar d’alguns destacats militants. Charles Kennedy, exlíder del partit entre 1999 i 2006, expressava ahir, en un article a The Observer, allò que molts militants de base senten en aquests moments, en què s’ha tancat la porta a una aliança de progrés. “No és estrany –escrivia– que alguns de nosaltres com a mínim tinguem la nostra brúixola política confosa. I això explica per què em sentia personalment incapaç de votar a favor d’aquest resultat [dóna llum verda a la coalició amb els tories] quan [la proposta] es va presentar als parlamentaris liberaldemòcrates”.
Abstenció de Kennedy
Kennedy, però, va abstenir-se abans que pronunciar-se en contra en la votació que va tenir lloc en les primeres hores de la matinada de dijous, quan la dimissió de l’expremier Gordon Brown era un fet i l’arribada de Cameron a Downing Street ja s’havia produït.
El congrés libdem d’ahir no tenia capacitat per refusar l’acord. No haver-ho recolzat, però, hauria suposat el primer revés per a Clegg des de les seves pròpies files en uns moments en què algunes enquestes assenyalen que els votants libdems recolzarien ara els laboristes un cop han comprovat quin ha estat el resultat de la seva elecció.
D’altra banda, ahir Cameron va anunciar, davant les càmeres de la BBC, una auditoria sobre els comptes públics que ha deixat en herència l’anterior administració.
El govern, que ha anunciat mesures de contenció de la despesa pública per retallar el dèficit de l’estat, tracta d’aclarir l’estat de comptes actuals i, de retruc, tenir una excusa amb què fer front a les inevitables crítiques que les retallades li ocasionaran.
L’acord de govern va ser possible després que les eleccions generals celebrades el 6 de maig se saldessin amb una victòria conservadora però sense majoria absoluta. Els liberaldemòcrates han tornat al poder al cap de 90 anys en la primera coalició que governa el país des de 1940.
Durant els dos dies previs al congrés, s’havia fet evident el malestar d’alguns destacats militants. Charles Kennedy, exlíder del partit entre 1999 i 2006, expressava ahir, en un article a The Observer, allò que molts militants de base senten en aquests moments, en què s’ha tancat la porta a una aliança de progrés. “No és estrany –escrivia– que alguns de nosaltres com a mínim tinguem la nostra brúixola política confosa. I això explica per què em sentia personalment incapaç de votar a favor d’aquest resultat [dóna llum verda a la coalició amb els tories] quan [la proposta] es va presentar als parlamentaris liberaldemòcrates”.
Abstenció de Kennedy
Kennedy, però, va abstenir-se abans que pronunciar-se en contra en la votació que va tenir lloc en les primeres hores de la matinada de dijous, quan la dimissió de l’expremier Gordon Brown era un fet i l’arribada de Cameron a Downing Street ja s’havia produït.
El congrés libdem d’ahir no tenia capacitat per refusar l’acord. No haver-ho recolzat, però, hauria suposat el primer revés per a Clegg des de les seves pròpies files en uns moments en què algunes enquestes assenyalen que els votants libdems recolzarien ara els laboristes un cop han comprovat quin ha estat el resultat de la seva elecció.
D’altra banda, ahir Cameron va anunciar, davant les càmeres de la BBC, una auditoria sobre els comptes públics que ha deixat en herència l’anterior administració.
El govern, que ha anunciat mesures de contenció de la despesa pública per retallar el dèficit de l’estat, tracta d’aclarir l’estat de comptes actuals i, de retruc, tenir una excusa amb què fer front a les inevitables crítiques que les retallades li ocasionaran.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.