Pànic al TC

Fa més de tres anys que l’Estatut espera sentència al Tribunal Constitucional i estem a punt de menjar-nos el raïm sense fumata blanca a la vista. La situació insostenible del TC impossibilita conformar una majoria que n’avali la constitucionalitat i la por a una resolució que lamini de manera significativa els punts neuràlgics del text se suma a casa nostra al cada cop més proper compte enrere per a les pròximes eleccions, un còctel que comença a intuir-se explosiu a les seus dels partits, que fan de més i de menys per fixar posicions i actualitzar els discursos. Les formacions catalanes no han estat capaces fins ara de traçar una estratègia unitària que faci preveure una reacció contundent i l’horitzó de la campanya complica els grans consensos.

Protocol de contenció
No se sap quan hi haurà veredicte del tribunal –fins i tot se’n podria anar més enllà dels comicis–, però les informacions que apunten a una retallada significativa i de punts claus han posat en alerta sobretot el PSC, el partit majoritari al govern, que ja dóna per advertit el PSOE de les conseqüències que pot tenir una resolució negativa.

El missatge del viceprimer secretari dels socialistes catalans, Miquel Iceta, al president del govern espanyol va intentar ser un avís nítid que el PSC no es quedarà plegat de braços mirant com altres formacions agafen la bandera de la defensa de l’autogovern. Iceta va reiterar ahir que el mandatari espanyol “no podrà dir mai que no se’l va advertir de la transcendència que tindria una alteració significativa d’un Estatut votat pel poble català”. El mateix president de la Generalitat, aprofita les declaracions d’aquests dies per marcar territori respecte dels companys de partit. El govern acatarà la sentència, però això no vol dir que hi estigui d’acord i que no faci res, ve a dir Montilla. La concreció sobre l’anomenat pla B de l’executiu continua sent nul·la, però l’advertiment al PSOE és prou contundent perquè Zapatero demani calma a Iceta en plena executiva del seu partit.

Com a molt falta un any perquè els catalans estiguin cridats a les urnes. Davant la sospita que l’efèmeride pesarà a l’hora de reaccionar a la sentència, Iceta va proposar un protocol perquè els partits dediquin un parell de dies a analitzar el text abans de treure’n conclusions i de plantejar-hi reaccions.

Aquells plans B...
Totes les formacions estan preparant la maquinària per començar al gener la llarga precampanya que ha de situar Artur Mas o José Montilla al capdavant de la Generalitat. Darrere l’advertiment del PSC hi ha els nervis de qui sap que la proximitat electoral complica no solament la unitat política i social del país, sinó la del mateix executiu, compost per tres partits que cada cop més actuaran com a tal. I una sentència adversa pot ser el detonant d’un avançament electoral. I és que els socialistes es comencen a moure, però també ho fan els altres partits, que, d’altra banda, ja no parlen de tornar a sotmetre a referèndum l’Estatut ni de consultar el poble sobre si cal o no iniciar un procés d’autodeterminació. Qüestions com la crisi, els recents escàndols de corrupció o la percepció d’esgotament generalitzat han forçat els partits a modular el discurs respecte dels fulls de ruta que, sobre aquesta qüestió, van establir en els seus respectius últims congressos.

La direcció d’Esquerra ha aparcat un guió fixat en plena convulsió congressual que apostava per “convocar una consulta popular coincidint amb les properes eleccions al Parlament. Aquesta consulta preguntarà a la ciutadania si s’autoritza el govern de la Generalitat a negociar amb l’Estat el reconeixement del dret a decidir dels catalans sobre l’estatus polític que desitgi Catalunya per la via del referèndum, perquè mai més es torni a vulnerar la voluntat del poble català”. Avui ningú a la direcció parla ja d’aquest guió i l’opció del referèndum ha passat a millor vida. En funció de la sentència i de quan es faci pública, això sí, dirigents d’ERC no descarten proposar que la postura de cada partit es resolgui amb unes eleccions anticipades. L’altre soci de govern, ICV-EUiA, continua resistint-se a fixar guions i manté que davant d’una sentència adversa caldrà establir mecanismes per “reformular el pacte amb l’Estat”.

A CiU opten ara per la prudència. CDC va aprovar al congrés consultar els ciutadans sobre si s’accepta la sentència i, després d’un govern d’unitat, convocar eleccions, a les quals aniria amb una nova proposta de relació amb l’Estat. Fonts del partit admeten que possiblement els fulls de ruta s’hauran de revisar. En qualsevol cas, CiU ha acordat minimitzar les valoracions públiques fins que hi hagi la resolució. En aquest sentit, qui surt del guió és l’expresident Jordi Pujol, que durant l’executiva de la federació de dilluns es va mostrar partidari d’alertar de manera reiterada que la sentència serà molt negativa. El líder d’Unió, Duran i Lleida, hi va expressar la seva discrepància i, de fet, hi ha un cert consens d’esperar a llegir el document abans de fixar la reacció. L’endemà Pujol deia a RAC 1 que s’ha d’acatar la sentència “perquè si no, enviaran la Guàrdia Civil”, i va afegir que caldrà una resposta contundent. Més enllà dels matisos, la federació té pactat que la resposta serà unitària.

Sí que hi ha a Convergència una certa preocupació perquè el llistó que fixi el Constitucional –que tothom dóna per deslegitimat– serà el màxim esperable pel que fa a les negociacions sobre autogovern entre Catalunya i Espanya, fet que forçarà tothom a moure’s.