Política
El candidat prorús, Ianukóvitx, es proclama nou president d’Ucraïna
Amb el 40 per cent escrutat, l'opositor ha obtingut un 50% dels vots en la segona volta de les presidencials, per davant del 44% de la primera ministra, Iúlia Timoixenko
Víktor Ianukóvitx, el candidat opositor pròxim als interessos de Moscou i líder del Partit de les Regions, es perfilava ahir a última hora com el guanyador de les eleccions presidencials ucraïneses davant l’actual cap de govern i exlíder de la protesta popular a finals del 2004 coneguda com a Revolució Taronja, l’oligarca i populista Iúlia Timoixenko.
A falta de dades definitives sobre l’escrutini, amb el 40% de paperetes escrutades, Ianukóvitx, de 59 anys, hauria aconseguit el 50% dels vots, i la seva rival, el 44%. Ell mateix es va proclamar guanyador i va demanar a Timoixenko que “es prepari per dimitir” com a primera ministra.
La Comissió Electoral Central ha d’anunciar els resultats oficials en un termini màxim de 10 dies, i 30 dies després tindrà lloc la investidura del nou cap d’Estat. Si es confirma la victòria de Ianukóvitx a la segona volta, que segons diversos observadors no ha estat envoltada d’irregularitats destacables, Kíev s’acostarà a Moscou després de cinc anys de continus conflictes entre el president sortint, Víktor Iúsxenko, i el Kremlin.
Ianukóvitx ha promès que també millorarà les relacions amb els Estats Units i la Unió Europea, que són dos socis clau per al desenvolupament econòmic i l’estabilitat política d’Ucraïna. Aquesta vegada Moscou no s’ha pronunciat per cap candidat, però no és cap secret que Ianukóvitx és el seu preferit.
Davant dels plans de Washington d’instal·lar míssils a Polònia i Romania, el Kremlin necessita una Ucraïna més submisa als seus interessos geoestratègics i allunyada de les estructures de l’OTAN. Aquesta és la carta que ha jugat Ianukóvitx, tot i que Timoixenko ha fet el que ha pogut per millorar les seves relacions amb Moscou.
Els analistes no descarten que la victòria de Ianukóvitx tregui els partidaris de Timoixenko al carrer tal com ja va passar fa cinc anys amb la Revolució Taronja, encara que aquesta vegada no tenen els mitjans suficients per presentar una resistència llarga. El politòleg Dimitri Vidrin considera que “si hi ha conflicte, serà molt limitat, perquè els antics revolucionaris estan dividits i han perdut el suport popular”.
Kost Bondarenko, director de l’Institut Gorxenin de Kíev, no descarta que hi hagi “intents d’organitzar protestes i d’impugnar els resultats als tribunals”. En aquest ambient de certa incertesa, Iúsxenko va assegurar que “els ucraïnesos s’avergonyiran del que han escollit a les urnes”.
A falta de dades definitives sobre l’escrutini, amb el 40% de paperetes escrutades, Ianukóvitx, de 59 anys, hauria aconseguit el 50% dels vots, i la seva rival, el 44%. Ell mateix es va proclamar guanyador i va demanar a Timoixenko que “es prepari per dimitir” com a primera ministra.
La Comissió Electoral Central ha d’anunciar els resultats oficials en un termini màxim de 10 dies, i 30 dies després tindrà lloc la investidura del nou cap d’Estat. Si es confirma la victòria de Ianukóvitx a la segona volta, que segons diversos observadors no ha estat envoltada d’irregularitats destacables, Kíev s’acostarà a Moscou després de cinc anys de continus conflictes entre el president sortint, Víktor Iúsxenko, i el Kremlin.
Ianukóvitx ha promès que també millorarà les relacions amb els Estats Units i la Unió Europea, que són dos socis clau per al desenvolupament econòmic i l’estabilitat política d’Ucraïna. Aquesta vegada Moscou no s’ha pronunciat per cap candidat, però no és cap secret que Ianukóvitx és el seu preferit.
Davant dels plans de Washington d’instal·lar míssils a Polònia i Romania, el Kremlin necessita una Ucraïna més submisa als seus interessos geoestratègics i allunyada de les estructures de l’OTAN. Aquesta és la carta que ha jugat Ianukóvitx, tot i que Timoixenko ha fet el que ha pogut per millorar les seves relacions amb Moscou.
Els analistes no descarten que la victòria de Ianukóvitx tregui els partidaris de Timoixenko al carrer tal com ja va passar fa cinc anys amb la Revolució Taronja, encara que aquesta vegada no tenen els mitjans suficients per presentar una resistència llarga. El politòleg Dimitri Vidrin considera que “si hi ha conflicte, serà molt limitat, perquè els antics revolucionaris estan dividits i han perdut el suport popular”.
Kost Bondarenko, director de l’Institut Gorxenin de Kíev, no descarta que hi hagi “intents d’organitzar protestes i d’impugnar els resultats als tribunals”. En aquest ambient de certa incertesa, Iúsxenko va assegurar que “els ucraïnesos s’avergonyiran del que han escollit a les urnes”.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.