Operació reconquesta

Nicolas Sarkozy no sembla disposat a tirar la tovallola davant l’adversitat imposada per la crisi i per la derrota registrada a les regionals del març, que ha aconseguit erosionar una autoritat que semblava a prova de bomba. Els sondejos són cada vegada menys favorables per al president. Un estudi aparegut fa uns dies al diari Libération decreta un nou rècord d’impopularitat per a Sarkozy. Només el 35% dels ciutadans segueixen donant-li suport i només un de cada quatre creuen que els tres anys de presidència han estat “un èxit”.

Sarkozy vol tornar a fer mostra del seu llegendari voluntarisme per remuntar les dificultats i esquivar els obstacles. Al cor de la legislatura, el president francès ultima la seva estratègia per recuperar el terreny perdut. D’entrada, el cap d’Estat comença a multiplicar els gestos dirigits al seu electorat tradicional, el que li va facilitar la victòria a les presidencials del 2007, que ha de tornar a seduir si vol mantenir-se a l’Elisi després de la pròxima cita amb les urnes.

Tot i l’estrepitós fracàs del debat sobre la identitat nacional, Sarkozy se centrarà en els pròxims mesos a potenciar el seu missatge contra la inseguretat, un altre dels clàssics del seu repertori. Dimarts passat, Sarkozy va desplaçar-se a l’explosiu departament de Sena-Saint Denis, on va esclatar la gran revolta urbana del 2005, per declarar la guerra “als delinqüents”. A més, el president fa setmanes que s’adreça a un dels segments del seu electorat que més decebuts es mostren amb la seva acció: els agricultors, un sector especialment tocat pel daltabaix econòmic. El mes passat, Sarkozy es va mostrar “disposat a provocar una crisi a Europa” si algú s’atreveix a desmantellar la política agrícola comuna, pilar fonamental per sostenir l’economia de la França rural.

En segon lloc, el president pretén tornar a unificar les seves tropes. Dins del partit governamental UMP han augmentat en els últims mesos les veus crítiques amb el president. En especial, els diputats conservadors, que temen perdre el seu escó a les pròximes eleccions legislatives i pressionen Sarkozy perquè canviï de línia política.

Concessions als diputats
El president ja ha renunciat a la política d’obertura a l’esquerra, que irritava profundament els diputats conservadors, i també a un nou impost ecològic que havia d’entrar en vigor al juliol i que semblava extremament impopular.

D’altra banda, Sarkozy ha decidit emparar-se de la llei antiburca, un projecte controvertit que conduïa fins ara el cap del grup parlamentari conservador, Jean-François Copé, candidat declarat a succeir Sarkozy en cas que arribi al 2012 amb la popularitat sota mínims. Una manera de reafirmar la seva autoritat i impedir l’aparició de líders que li puguin fer ombra.

La burca
Aquest cop sobre la taula ha vingut acompanyat d’una concessió: la prohibició de la burca serà generalitzada a tot el territori francès, com demanava el grup parlamentari, i no només limitada als serveis públics, com preveia fins ara el govern francès. Una prova que confirma que Sarkozy, convertit en equilibrista sobre la corda fluixa, ja ha passat a la segona fase del seu mandat, en què haurà de lluitar per una reelecció presidencial que cada vegada s’intueix com a més difícil.