Radovan Karadzic afirma que la guerra de Bòsnia va ser una causa "justa i sagrada"

El líder polític dels serbis de Bòsnia durant la Guerra de Bòsnia, Radovan Karadzic, ha defensat la causa del seu poble com a "justa i sagrada" davant el Tribunal Internacional que el jutja per genocidi. Karadzic, president de l'autoproclamada República dels Serbis de Bòsnia, s'enfronta a acusacions com la d'haver organitzat una neteja ètnica que va provocar uns cent mil morts, la immensa majoria civils, i més de dos milions de persones desplaçades entre els anys 1992 i 1995 i en el seu al·legat preliminar ha afirmat que mai no hauria volgut la Guerra de Bòsnia.

"Estic davant vostre no pas per defensar el simple mortal que sóc, sinó en defensa de la grandesa d'una petita nació a Bòsnia i Hercegovina que ha hagut de patir durant 500 anys", en referència als serbis de Bòsnia, ha declarat Karadzic en la presentació de la seva defensa, que exerceix ell personalment. "Jo defensaré la nostra nació i la seva causa, que és justa i sagrada -ha afirmat solemnement- i d'aquesta manera em podré defensar a mi mateix".

"No hi ha hagut mai la intenció, el propòsit, ni encara menys el pla d'expulsar els musulmans i els croats de la República dels Serbis de Bòsnia", ha defensat. "L'únic pla que teníem era de salvar els nostres caps, salvar els nostres béns i conservar els nostres territoris", ha afegit per sostenir el seu al·legat de no culpable. Karadzic ha rebutjat la responsabilitat de la guerra contra els musulmans, que no ha dubtat a qualificar con "els nostres enemics".

El procurador americà Alan Tieger ha afirmat que Karadzic havia disparat les forces del nacionalisme, de l'odi i de la por per posar en pràctica la seva visió d'una Bòsnia ètnicament dividida" i ha recordat que amb el seu soci Slobodan Milosevic pretenien fundar una Gran Sèrbia integrant el 60 per cent de Bòsnia quan la població sèrbia no representava més que un terç de la població.

"Són els serbis els que van fer concessions per tal de preservar la pau i mai no van ser partidaris de la guerra", ha al·legat a partir de diversos extractes d'entrevistes radiofòniques i de vídeo. "Els caps dels musulmans aspiraven a una Bòsnia sobirana i independent, una solució que no podia acabar més que amb guerra", ha conclòs.

Judici amb quatre mesos de retard
Radovan Karadzic, de 64 anys, era la primera vegada que assistia a la sessió del judici contra ell per genocidi, crims de guerra i crims contra la humanitat després d'haver fet el boicot en tres ocasions a l'inici de la causa penal que se segueix contra ell a l'Haia des d'octubre del 2009 amb el pretext de no haver tingut temps per preparar el procés.

Detingut el juliol del 2008 a la capital sèrbia, Belgrad, 13 anys després d'haver estat acusat formalment, Karadzic s'enfronta a una pena de cadena perpètua. El que va exercir com a president de l'autoproclamada República dels Serbis de Bòsnia està acusat principalment de la massacre de Srebrenica, en què van ser assassinats uns set mil homes i nens musulmans el juliol de 1995, i també pel setge de Sarajevo,que va causar deu mil morts civils en 44 mesos.