Els mil plans B d’Esquerra

La “pau duradora” de la qual van presumir els dirigents d’Esquerra quan Carod va renunciar a encapçalar la candidatura dels republicans a les eleccions catalanes no evita els desencontres entre l’aparell del partit i els carodistes. La manifestació que promou Òmnium Cultural contra la sentència del TC sobre l’Estatut n’és el darrer exemple.

Si en un principi el portaveu de la formació, Ignasi Llorente, va anunciar el suport del partit a la marxa, només dos dies més tard el conseller Josep Huguet afirmava que la manifestació no era “la solució”. L’endemà, però, rectificava i en un article al seu blog va anunciar que assistiria a la manifestació, cosa que el convertia en el primer membre del govern que de moment sortirà al carrer contra la retallada de l’Estatut.

La marxa preventiva de Carod
Per acabar d’embolicar la troca, el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, es va despenjar dilluns amb la proposta de fer coincidir la manifestació de la Diada amb una de simple pressió al TC. Carod defensa una marxa preventiva perquè, a parer seu, no serviria de res fer-la a posteriori. Durant la inauguració de l’UCE a Prada, el conseller Huguet proposava alhora impulsar des del Parlament una reforma de la Constitució perquè “el model autonòmic està esgotat”.

Vint-i-quatre hores més tard, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va fer pública la seva discrepància amb la proposta de Carod en assenyalar que era “difícil fer una manifestació contra el contingut d’una sentència que encara no s’ha produït”. I el president del grup municipal d’ERC a Barcelona, Jordi Portabella, manifestava ahir en una entrevista a l’AVUI que la marxa s’havia de fer “lògicament quan se sàpiga la sentència”.

Davant d’aquest ram de declaracions, Puigcercós va emetre un comunicat ahir on fixa la posició del partit i subratlla que se sumarà a la iniciativa “un cop es conegui la sentència i en el cas que sigui desfavorable”. La calma va durar poc. El secretari d’Indústria, el carodista Antoni Soy, va instar encara des de Prada a sortir al carrer abans perquè “després ja no hi haurà res a fer”.

Però la darrera proposta arribava de la mà del diputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, que planteja “una retirada transitòria dels diputats catalans” a Madrid en el supòsit que es lamini l’Estatut, emulant el que va fer Francesc Cambó el 1918 quan el Congrés va rebutjar el projecte d’Estatut.