“Pronostico a Esquerra una nit electoral dura”

Madí rep l’AVUI a les portes d’una campanya en què Artur Mas s’ho juga tot a una sola carta.

De moment no veiem per enlloc el general Patton. Irromprà en campanya?
No se sap. El general Patton no se sap mai quan ataca.

Vol dir que tindrem sorpreses?
Espero que sí. És bo que una campanya sigui animada i tingui sorpreses.

Per què van triar Braveheart com a símbol per a un dels primers vídeos de campanya?
És un espot rodó, una representació de la unitat a dins de Catalunya tal com a CiU l’entenem. Amb tots els seus matisos i les seves aportacions. És el concepte de la gran majoria. És aquest missatge que toca més els sentiments que de missatge pròpiament dit, però que tothom entén.

Ara que esmenta els sentiments, veiem un Mas que parla més que mai de l’experiència personal, i la il·lusió és un ítem recurrent. ¿Preparen una campanya d’emocions?
La política també són emocions. Tindrà molt contingut i volem que quan la gent vagi a votar sàpiga quines propostes vota. Quan arribi la precampanya, que encara no hi som, ja presentarem les propostes. De moment hem engegat motors amb una estratègia molt potent a la xarxa i una nova imatge. Sabem quina és la situació de fastigueig de la política.

Els polítics són el segon problema dels catalans. Com ho volen combatre?
La publicitat tindrà una importància relativa. Justament perquè la gent està molt fastiguejada de la política el que s’ha de fer és un gran diàleg, una gran trobada. Parlar amb totes i cadascuna d’aquestes persones que veuen que ho estan passant molt malament i que des del govern no es millora –sinó que s’empitjora– la situació. Davant d’aquest desconcert els volem proposar un gran canvi. Hem de construir una gran majoria perquè aquest país tingui un govern fort i una direcció amb determinació.

Canvi per fer què?
Canvi per fer una altra política econòmica i nacional. Fer polítiques que generin prosperitat, fer respectar i fer avançar Catalunya cap al dret a decidir. I tenir unes institucions i uns càrrecs que representin amb orgull el país. El tripartit ha fet malbé Catalunya, però hi ha una factura que em preocupa més que la gestió. Hi ha un intangible que ens deixen que ens costarà molt de recuperar. Aquest intangible és el prestigi i l’autoestima.

Diu el conseller Maragall que la gent està fatigada de tripartit. ¿Està en disposició d’obrir-li les portes de la Casa gran?
La Casa Gran té les portes obertes a tothom qui vulgui formar part del projecte, però em sembla molt que això no entra dins dels càlculs dels consellers Castells i Maragall. Estan fent una revolta interna dins del PSC-PSOE, que en aquests moments governa el partit. Es tracta de plantar una batalla interna per canviar l’accent del projecte. El seu diagnòstic és correcte, però sóc molt escèptic i el futur del PSC continuarà sent de subordinació al PSOE.

Les enquestes els situen vencedors, però no arrasen. Per què, si la situació està tan malmesa com diu?
Relativitzo molt les enquestes. Hi ha una forta possibilitat de canvi, però cal un gran esforç, modèstia, treballar i trepitjar el carrer. Guanyar, guanyarem, però ens interessa aglutinar una gran majoria perquè s’acabi un govern que consisteix en el repartiment del poder com a projecte. Un govern fort que tingui un projecte polític per tirar el país endavant.

¿Per sumar aquesta majoria és un risc que hi hagi més candidats, com Joan Laporta?
Tenim el propòsit de no parlar de política ficció fins que es produeixi. Ara: l’atomització no és la nostra guerra.

Però un Laporta candidat pot fer mal a CiU.
Quan arribi el moment ja en parlarem, però tinc molta confiança en la nostra fortalesa.

És la tercera campanya per a unes eleccions al Parlament que dirigeix. De què depèn que sigui l’última?
Sóc dels viciosos que disfruten articulant una campanya perquè té gran part de política i creativitat en sentit ampli. En gaudeixo, però és veritat que portar campanyes sistemàticament és un desgast personal molt fort. No diré que és l’última, però sí que m’ho deixaré tot en aquesta campanya i en el futur ja veurem.

Ha escrit que el 2003 el nacionalisme català va entrar en una etapa de guerra civil que havia de durar uns quants anys. En quina fase estem?
Crec que estem en el moment de la reconciliació. I no entre dirigents, sinó entre els catalans. I pel seu futur. Aquesta campanya és el final d’aquesta guerra i desembocarà en una gran fortalesa en el catalanisme.

Creu que a ERC pensen el mateix?
A ERC els pronostico una nit electoral dura. Però més enllà del que els passi als dirigents, que tindran la seva penitència pel que han fet aquests anys, m’interessa la gent. I que de les eleccions en surti la fortalesa per tirar endavant els reptes que tenim.