Montilla: "Demano al Senat que activi amb caràcter d'urgència la renovació dels magistrats que tenen el mandat caducat"

El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat al Senat la renovació urgent dels quatre magistrats del Tribunal Constitucional (TC) que tenen el mandat caducat.

Montilla ha dit que no espera una altra cosa que "una resposta positiva" a la seva demanda i ha advertit que el que està en risc és "el pacte constitucional" i que la "desafecció" doni arguments a aquells que volen una ruptura amb Espanya.

En concret, ha remarcat que Catalunya no demana un canvi de les regles de joc ni lleis a mida, i ha recordat que si es trenquen els acords de la transició per al desenvolupament de l'Estat de les autonomies i s'invalida l'Estatut per part d'un òrgan "deslegitimiat moralment", "el que està en joc és que la desafecció esdevingui frustració profunda i pugui donar arguments als que volen la ruptura o el desinterès mutu".

Acompanyat dels números dos i tres del govern tripartit, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, i d'una àmplia delegació del Parlament de Catalunya, José Montilla ha arribat al Senat amb l'objectiu de demanar una renovació urgent dels magistrats del Tribunal Constitucional.

La compareixença del president de la Generalitat ha creat molta expectació perquè és la primera vegada que un president autonòmic intervé en la comissió de les autonomies. "He vingut a parlar de Catalunya, sí. Però parlar de Catalunya és també parlar d'Espanya", ha asseverat només començar.

Així, el president de la Generalitat ha demanat "respecte" per Catalunya i ha recordat que un Tribunal Constitucional caducat pot portar el conjunt de l'Estat al mateix "laberint" en què es troba.

A més, durant la seva compareixença en la comissió general de les comunitats autònomes al Senat, Montilla ha volgut fer ús de les quatre llengües oficial de l'Estat: el català, el gallec, l'euskera i el castellà.

I és que, Montilla ha volgut dedicar part del seu discurs al "dèficit d'integració per part de l'Estat de les llengües que es parlen a Espanya".

Segons ha dit, malgrat els 30 anys transcorreguts des de l'aprovació de la Constitució espanyola, encara avui no està assumit plenament l'ús d'aquestes llengües en algunes institucions malgrat que ja està acceptat amb "normalitat" pels ciutadans.

Així, en gallec, el president de la Generalitat de Catalunya ha subratllat que és una responsabilitat la defensa de les llengües cooficials, que ha de traduir-se en "actituds, gestos i accions positives".

Quan Montilla ha emprat l'euskera, ha instat una vegada més a aquesta defensa i a estar orgullosos de la diversitat perquè "ens enriqueix a tots", i ha reprès el català per a lamentar que, tristament, alguns encara estan lluny d'assumir la pluralitat lingüística, que, com ha recordat, va arribar a defensar l'actual presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, quan va presidir el Senat.

Montilla ha censurat que s'emetin "judicis pejoratius" sobre el català i ha posat l'accent que les llengües "no tenen preu" a pesar que alguns vulguin posar-lo.