“La Cambra i Foment parlen induïts pel conseller Castells”

Josep A. Duran i Lleida comenta amb l’AVUI el no de CiU al finançament i l’escenari que s’obre a Madrid després de l’acord entre el PSOE i el govern tripartit.

CiU diu que el finançament és il·legal. El portaran als tribunals?
S’ha d’analitzar més a fons el contingut de les lleis que han de desenvolupar l’acord per prendre una decisió. Cal veure com s’aprova la modificació de la Lofca, com es desenvolupen els 76 fulls sotmesos al Consell de Política Fiscal.

¿Vol dir que CiU encara no ha decidit si hi donarà suport?
CiU ha decidit que no posarà bastons a les rodes d’un acord que no té res a veure amb el que diu l’Estatut però que, només faltaria, és millor que l’anterior, entre d’altres coses perquè s’incrementa la cessió d’impostos. El que passa és que ignora variants i obligacions que l’Estatut proposava. Quan tinguem responsabilitats, intentarem restituir el que no es compleix .

Vostè no ha volgut parlar mai de xifres, a diferència dels seus socis.
Sempre he estat caut. Tinc la convicció que és un debat que cansa i desorienta. He prioritzat molt més el model, perquè al cap i a la fi la xifra n’és la conseqüència. El que m’importa és si compleix o no l’Estatut, perquè si per alguna cosa es va fer era per reduir el dèficit fiscal. El model que accepta aquest acord tripartit-PSOE, reflecteix l’Estatut? No. La bilateralitat no és per enlloc. No s’ha reunit la Comissió Mixta, l’acord és el del CPFF. Reduïm el dèficit fiscal? No. Millora, però continua igual, perquè enlloc de les 76 pàgines de l’acord es desprèn la xifra dels anys 2011 i 2012. Només del 2009 i 2010, i són molt minses pel conjunt. Però la xifra màgica de 3.855 milions no apareix.

Foment, Cambra i sindicats els han demanat que se sumin a l’acord.
Respectem el prec de patronals i sindicats, però no ens sumarem a l’acord i els demano que el llegeixin amb profunditat i no facin pronunciaments en funció del que els expliqui el conseller Castells. Tenen serveis d’estudis propis, he de considerar que autònoms, i prou criteri per tenir veu pròpia i no la induïda pel conseller, que subjectivament explica el contingut de l’acord. Estem davant d’un tema molt seriós i els demano que llegeixin les 76 pàgines i a veure si després pensen el mateix.

¿Està dient que fan de corretja de transmissió dels conseller Castells?
Estic dient que hi ha excessiva sintonia d’algunes d’aquestes entitats i la conselleria d’Economia, i que el treball és molt conjunt. Al llarg d’aquest procés s’ha posat en evidència que s’han donat xifres i després han estat assumides pel conseller Castells. I m’atreveixo a demanar a altres entitats que no s’han pronunciat que ho facin a partir d’una lectura compromesa i seriosa del document. No hi ha bilateralitat ni la ponderació d’immigració i costos diferencials, l’esforç fiscal no es té en compte, desapareix el consorci tributari...

¿Però no corren el risc de quedar aïllats amb aquesta postura?
Dubto que tots els empresaris que representen la Cambra i Foment estiguin d’acord amb la valoració que en fan per una manca de coneixement profund del document. Els socis d’aquestes entitats espero que siguin conscients que aplaudint un mal acord estan avalant una nova edició del tripartit. Ells ja deuen saber si els interessa.

Saura diu que el tripartit està decidit...
N’estic convençut. El que em preocupa és que entitats empresarials que privadament expressen una posició molt crítica respecte al tripartit pel que ha significat de paralització del país, després aplaudeixin tan fàcilment un acord com el del finançament. Som conscients que el PSC està desplegant tota la seva capacitat d’influència des del govern, però em sorprèn algun aplaudiment.

Aquestes mateixes entitats li van demanar a Mas i a vostè que tanquessin la negociació de l’Estatut. I els van escoltar.
No és que els escoltéssim. Intentem escoltar sempre la societat civil, que no són només els directius. Ens interessen molt més els seus membres i tenim contactes constants amb els empresaris, independentment de la relació que puguem tenir amb les cúpules de Foment i la Cambra. Vam fer el que crèiem, com ara. I malgrat que ens quedem sols, no ens tremolen les cames.

Si tot això fos així, per què Castells tanca el finançament ara?
Pel cansament de la negociació. Al final, en una negociació de desiguals, i aquí és la Generalitat, per necessitat de liquiditat, se sotmet als criteris de l’altre. I, segona, el PSC té limitada la capacitat de condicionar el PSOE.

No estan fent d’ERC vostès ara, com sovint vostè mateix retreu a CiU?
No. Avalem les coses amb dades concretes. Que em diguin el número de la pàgina del document on es diu que Catalunya cobrarà 3.855 milions més. Som conscients de la soledat, però no ens fa por. Ens vam quedar sols també en la llei de la dependència i el temps ens ha donat la raó.

¿ERC i ICV poden desplaçar CiU al Congrés, en aquest nou escenari?
No tenim relació normalitzada amb Zapatero. Decidim la nostra posició en funció del que creiem que ens interessa. No quedarem marginats de la política espanyola. CiU té un segell de qualitat que no donen les altres formacions. Hi haurà temes que el PSOE haurà de pactar amb ells i altres que haurà de pactar amb nosaltres, com les reformes econòmiques.

És cert que al PSOE hi ha dues ànimes? La que aposta per entendre’s amb les esquerres i la que aposta per CiU?
És evident que hi ha a qui li agradaria un pacte estable amb CiU. Però qui no el vol som nosaltres. En més d’una ocasió, en el si del govern i en el si del partit, ens han posat en relleu aquesta necessitat. També hi ha algun sector que aposta per una alternativa d’esquerres. Però ens mirem el debat des de la distància. El tacticisme del PSOE en aquests moments és insuperable, es tracta de passar el dia.

Doncs fins a quin punt Zapatero mira a l’horitzó del 2010, en què hi ha eleccions catalanes i CiU pot governar?
Zapatero no té més horitzó que demà.

Però si els han fet cants de sirena i vostè lamenta que el govern no fomenti la creació d’ocupació ni la iniciativa empresarial, ¿no són prou motius per implicar-s’hi?
És difícil acceptar cants de sirena quan el govern no està disposat a fer res per sortir de la crisi. Zapatero diu que tot allò en què no estiguin d’acord sindicats i patronal no ho subscriu. Em sembla molt bé que es fomenti el diàleg social, però quan no dóna fruits, un govern s’ha de mullar.

Vostè aplaudeix la darrera encíclica de Benet XVI que parla de controlar els mercats. Això no és socialdemocràcia?
No. Sempre hem defensat l’economia social de mercat, que és el model de la CDU alemanya. Res a veure amb el socialisme. Defensem llibertat de mercat. Ara: el mercat crea injusticícies i s’han de corregir. Els socialistes parteixen de l’intervencionisme.

¿Hi ha el risc que el poder polític recuperi excessives quotes d’intervenció?
Existeix en algun país. Però el problema no és el mercat, és el mal ús. La crisi neix d’una manca de regulació als Estats Units. Aquí, a partir del cas Banesto, hi ha una intervenció correcta del Banc d’Espanya. El problema era el model de creixement fals, basat en mà d’obra barata en la construcció, i amb excessiva immigració, consum intern desaforat i dèficit exterior només superat pels Estats Units. Això és la fallida del sistema econòmic espanyol.

¿Hi vol contribuir des de Madrid o vol tornar a fer política a Catalunya?
CiU m’ha confiat, i espero que no em retiri, la responsabilitat de representar-la a nivell espanyol, i espero que pugui fer-ho també a partir de les properes eleccions.

Per tant es tornarà a presentar?
Sí. He passat un any difícil, però estic en condicions.