Flandes s'independitza amb el futbol amateur

Flandes li ha marcat un gol per l’escaire a Valònia i ha fet un pas més cap a la seva independència amb l’esport com a excusa. El govern flamenc ha forçat l’escissió del futbol amateur belga i els equips neerlandòfons de totes les divisions, tret de la Primera i la Segona, seran separats administrativament dels francòfons. A cop de talonari, el ministre d’Esports flamenc, Bert Anciaux, ha convençut els clubs del nord prometent-los inversions milionàries i construcció d’estadis a Anvers, Gant i Bruges per al Mundial de futbol que Bèlgica, Holanda i Luxemburg volen organitzar el 2018.

A flamencs i valons només els quedava en comú el rei, algunes marques de cervesa i el futbol; fins i tot ho ha reconegut el primer ministre, Yves Leterme. Però molt aviat ja no tindran ni això. La Unió Reial Belga de Clubs de Futbol serà substituïda per dues noves federacions, una per a Flandes i l’altra per a la resta de l’Estat. La decisió final no es prendrà fins dijous que ve, quan s’ha de fer públic l’estudi financer i jurídic, però 19 dels 21 directius de la Unió estan a favor de l’escissió.

Comparacions a Tercera
El govern flamenc ha llançat un ultimàtum als clubs neerlandòfons: si no accepten independitzar-se no els pagarà les subvencions, que representen el 40% de les despeses en personal i el 20% del seu pressupost total. “L’escissió serà purament administrativa, no serà mai esportiva”, defensa el president del KAA Gent, Ivan de Witte, que dirigeix la Ligue Pro. També la portaveu del ministre Anciaux, Tineke Sonck, nega rotundament “qualsevol conseqüència esportiva”. Les categories inferiors del futbol belga ja juguen ara per ara separades per províncies i els equips del nord no s’enfronten als del sud. I als clubs professionals, els de la D1 –Primera Divisió– i la D2 –Segona– (Anderlecht, Standard Lieja, Bruges, Malines...), no els afectarà la secessió.

Però què passarà amb la Tercera Divisió? Els 32 equips que conformen els dos grups de competició de la D3 seguiran enfrontant-se a nivell estatal, però administrativament formaran part d’una federació o l’altra i això pot marcar la diferència, si més no econòmicament.

A l’elit, el futbol base
La Voetbaalfederatie flamenca tindrà 2,5 milions d’euros anuals per repartir, mentre que a la resta de l’Estat només tindrà 1,5 milions. I el govern flamenc, que feia anys que volia dinamitar la Unió, es gastarà una morterada en infraestructures: Anciaux ha promès fins a 50 milions d’euros en ajudes immediates. Els equips francòfons acabaran competint en inferioritat de condicions.

I amb les categories infantils dels clubs de Primera i Segona passarà el mateix, ja que també dependran d’una federació o l’altra, a diferència del primer equip. Buidada de competències, la federació belga quedarà molt tocada: només s’encarregarà de la selecció –els Diables Rouges–, de la disciplina esportiva i de part de l’organització –calendaris– de la D1 i la D2, que comparteix amb la Ligue Pro.