Desafiament a Montilla

Lluny queden les crisis provocades per crítics d’Esquerra fent trontollar el govern. Aquesta vegada és a casa seva on el president de la Generalitat, José Montilla, hi té la veu dissonant. I per més inri és un conseller –o dos– el qui qüestiona el tripartit com a opció de govern, i el seu executiu en particular, fet que ha provocat la ira del PSC i dels socis i la petició d’eleccions anticipades de l’oposició.

Per si no havia encès prou els ànims a les files socialistes, el titular d’Educació va tornar a donar per liquidada ahir la fórmula del tripartit en un article a La Vanguardia, amb el qual deixa clar que les paraules pronunciades dimecres en el marc d’una conferència al Foro Nueva Economía no eren una maragallada sinó que són fruit d’una reflexió. “El tripartit, versió 1.2, ja no té vigència política”, sosté Maragall, que afegeix que “el govern de Montilla ja fa temps que va renunciar a encarar un projecte integral de país”, una afirmació demolidora que ha provocat irritació als grups del govern. Entre dirigents del PSC, ERC i ICV hi va haver múltiples trucades per expressar perplexitat, malestar i demanda d’explicacions.

Com a màxim falten nou mesos per a les eleccions i la cúpula del PSC, que ja té coll avall que remuntar les dades de les enquestes serà difícil, no vol soroll, sinó tot el contrari, com ha demanat el mateix Montilla. El president i Maragall van analitzar la situació, en un intent del president d’explorar les intencions del conseller, al qual, de moment, no hi ha intenció de sancionar. Lluny d’això, i amb l’objectiu de tallar en sec la crisi, els dirigents del PSC van afanyar-se a minimitzar en públic la polèmica. Tant Miquel Iceta com José Zaragoza van expressar la voluntat que el PSC pugui formar govern en solitari, com vol Maragall, però no van tancar la porta a la reedició del tripartit. I és que l’aparell socialista no és amant del govern a tres amb republicans i ICV, però és conscient que la Generalitat pot haver de tornar a passar per aquesta fórmula. Qui més clarament va defensar el tripartit va ser Joan Ferran, que en un apunt al seu blog opina que “governar a tres és un exercici d’aprenentatge democràtic extraordinari poc indicat per a megalòmans i ciclotímics”. Tant Maragall com Antoni Castells –que ha sortit en defensa del titular d’Educació– han estat tradicionalment situats entre els socialistes més partidaris d’un acostament a CiU, encara que ara Maragall rebutja la sociovergència si implica que sigui el PSC el flanc minoritari. En qualsevol cas, tots es veuran les cares avui durant l’executiva, en què s’esperen explicacions –tampoc seria la primera vegada que els consellers eviten expressar a les reunions el que manifesten en públic– i en què la direcció intentarà tancar files.

Els socis s’ho miren tan perplexos com indignats. Des d’ERC, Joan Puigcercós –que de pugna interna en sap bastant– va demanar que els consellers no traslladin al govern el debat al seu partit. I des d’ICV, Joan Herrera va reivindicar l’obra de govern i va apostar per més tripartit.