Distensió preelectoral

El 10 de juny del 2004, tres dies abans de les darreres eleccions europees, José Luis Rodríguez Zapatero va prometre en el míting central del PSC al Palau Sant Jordi la devolució del castell de Montjuïc. Cinc anys després, a les portes de les eleccions del 7-J, aquell compromís encara cueja. Complerta o no la promesa, Zapatero i el PSOE segueixen fidels al seu estil –i al de tots els partits, tot sigui dit– i aquesta vegada són altres assumptes pendents –alguns, lleis i tot– els que es desglacen en vigílies d’una nova campanya que ha de tornar a dur Zapatero a Catalunya.

Les eleccions europees obren cicle electoral i, en plena crisi i debilitat del PSOE al Congrés, la tendència que marquin serà important. Com ho serà a Catalunya, també per al PSC. D’aquí que, després del canvi de ritme de la darrera crisi de govern, ara el PSC i el PSOE –amb matisos, gens menors– tornin a impulsar la possibilitat d’arribar a un acord en el model de finançament i el traspàs de Rodalies. I, fins i tot, en l’oblidat corredor ferroviari mediterrani fins a València i Màlaga.

Els propers dies es veurà on van a parar aquestes bones intencions. Sobre el finançament, el president de la Generalitat, José Montilla, va parlar ahir de “desbloqueig” i de “compromís per reformular part de la proposta” presentada per Pedro Solbes el llunyà 30 de desembre, avenços que, va assegurar, encara no s’han produït, però que va preveure per a “dies i setmanes”. Montilla ha estat a Madrid per motius institucionals i ha aprofitat per fer les seves “gestions” polítiques, segons Presidència.

Mentrestant, al govern esperen que la visita de José Blanco dijous que ve a Barcelona serveixi per escenificar un “principi d’acord” en el calendari per executar el traspàs complet –separar la part catalana de l’empresa– de Rodalies Renfe, que es pot allargar de tres a cinc anys.

Si bé no hi ha cap garantia que tot plegat es tanqui fins a la lletra petita abans de l’inici de la campanya electoral i, per tant, de les eleccions, acabi com acabi, la situació permet dir, per exemple, a María Teresa Fernández de la Vega que el traspàs de Rodalies està “pràcticament fet” i que només queden “qüestions administratives”, mentre que al govern són sempre més escèptics.

Sigui com sigui, Montilla va continuar posant arguments ahir sobre la taula i, en una entrevista a Tele-5, va dir que no es pot comparar el perjudici que pateix Madrid amb l’actual model de finançament amb el que pateix Catalunya, perquè ser capital de l’Estat implica avantatges. A més, va recordar que, pel que fa als serveis, Madrid té la població molt concentrada, mentre que a Catalunya hi ha 946 municipis. El president va reivindicar que Catalunya no rebi per sota de la mitjana per a sanitat, educació i serveis socials. De fet, l’exigència del govern és rebre 5 punts per sobre de la mitjana de 100, tenint en compte el cost de la vida a Catalunya. Montilla, per cert, va negar rotundament que mai a Catalunya hi pugui haver un pacte PSC-PP com a Euskadi.