Política
Carod-Rovira diu que "tots hem exagerat una mica" amb la consulta d'Arenys
El vicepresident del govern ha tret importància a la iniciativa després d'una conferència que ha fet a Sant Sebastià. Carod ha dit que ni "la independència de Catalunya ni la unitat d'Espanya" les decideix aquesta consulta
El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha reconegut que "tots hem exagerat una mica" amb la consulta d'Arenys de Munt. De fet, ha tret importància a la iniciativa després d'una conferència que ha fet aquest dijous a Sant Sebastià.
En aquest sentit, Carod ha dit que "ni la independència de Catalunya ni la unitat d'Espanya" la decidirà aquesta consulta. Tot i això, ha afirmat que ha servit per posar de manifest "una certa fatiga davant la política tradicional i la maquinària dels partits".
Segons el republicà, "ha posat en evidència que una part de la societat catalana ha expressat que, després de constatar que Espanya no accepta Catalunya tal com és, també existeix el divorci".
D'altra banda, i preguntat sobre l'actualitat política basca, Carod-Rovira ha sentenciat que si sorgís una expressió independentista d'esquerra unitària seria un revulsiu per a la política basca, i ha assegurat alhora que el conflicte polític ha d'arreglar-se políticament i no a través de qualsevol altra expressió.
En la conferència que ha ofert al palau Miramar de Sant Sebastià ha defensat la necessitat d'una base social àmplia i diversa com a punt de partida per construir el projecte nacional de futur. Carod ha destacat el paper de la immigració i ha assegurat que "la construcció nacional catalana és alhora horitzó i lligam social", a diferència del nacionalisme essencialista, propis dels Estats, "que és excloent per naturalesa". "L'èxit del nostre projecte nacional depèn de la nostra voluntat de construir la nació del futur de forma que generi l'adhesió de la ciutadania, no només d'una part".
El polític català –per a qui la nació "no és un punt de partida, sinó el punt d'arribada que està per venir, que es decideix col·lectivament i que serveix com a dispositiu simbòlic que fa avançar la gent de manera conjunta"– ha destacat el paper de la immigració en la construcció del projecte nacional de futur, i la necessitat de sumar esforços, perquè "la nació catalana es defineix dia a dia al carrer".
D'aquesta manera, Carod-Rovira ha dibuixat una nació en què els catalans es defineixen "a través de diverses expressions culturals, apropiacions lingüístiques, d'adaptacions pròpies del patrimoni nacional heretat".
En definitiva, una nació dinàmica que sumi, "perquè una nació en construcció necessita i accepta noves aportacions i reconeix la seva pròpia identitat com un projecte en evolució".
En aquest sentit, Carod-Rovira ha advertit que "no té sentit fer una oferta nacional rígida, on es demani als nouvinguts esdevenir una altra cosa, oblidant per sempre el que eren abans d'arribar", que no deixa de ser el que fan els Estats.
El vicepresident del govern ha fet aquestes reflexions en el marc d'una conferència organitzada per la fundació Ezkerraberri, creada per la formació independentista basca Aralar, que ha tingut lloc al palau Miramar de Sant Sebastià.
En aquest sentit, Carod ha dit que "ni la independència de Catalunya ni la unitat d'Espanya" la decidirà aquesta consulta. Tot i això, ha afirmat que ha servit per posar de manifest "una certa fatiga davant la política tradicional i la maquinària dels partits".
Segons el republicà, "ha posat en evidència que una part de la societat catalana ha expressat que, després de constatar que Espanya no accepta Catalunya tal com és, també existeix el divorci".
D'altra banda, i preguntat sobre l'actualitat política basca, Carod-Rovira ha sentenciat que si sorgís una expressió independentista d'esquerra unitària seria un revulsiu per a la política basca, i ha assegurat alhora que el conflicte polític ha d'arreglar-se políticament i no a través de qualsevol altra expressió.
En la conferència que ha ofert al palau Miramar de Sant Sebastià ha defensat la necessitat d'una base social àmplia i diversa com a punt de partida per construir el projecte nacional de futur. Carod ha destacat el paper de la immigració i ha assegurat que "la construcció nacional catalana és alhora horitzó i lligam social", a diferència del nacionalisme essencialista, propis dels Estats, "que és excloent per naturalesa". "L'èxit del nostre projecte nacional depèn de la nostra voluntat de construir la nació del futur de forma que generi l'adhesió de la ciutadania, no només d'una part".
El polític català –per a qui la nació "no és un punt de partida, sinó el punt d'arribada que està per venir, que es decideix col·lectivament i que serveix com a dispositiu simbòlic que fa avançar la gent de manera conjunta"– ha destacat el paper de la immigració en la construcció del projecte nacional de futur, i la necessitat de sumar esforços, perquè "la nació catalana es defineix dia a dia al carrer".
D'aquesta manera, Carod-Rovira ha dibuixat una nació en què els catalans es defineixen "a través de diverses expressions culturals, apropiacions lingüístiques, d'adaptacions pròpies del patrimoni nacional heretat".
En definitiva, una nació dinàmica que sumi, "perquè una nació en construcció necessita i accepta noves aportacions i reconeix la seva pròpia identitat com un projecte en evolució".
En aquest sentit, Carod-Rovira ha advertit que "no té sentit fer una oferta nacional rígida, on es demani als nouvinguts esdevenir una altra cosa, oblidant per sempre el que eren abans d'arribar", que no deixa de ser el que fan els Estats.
El vicepresident del govern ha fet aquestes reflexions en el marc d'una conferència organitzada per la fundació Ezkerraberri, creada per la formació independentista basca Aralar, que ha tingut lloc al palau Miramar de Sant Sebastià.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.