Chaves veta la proposta de finançament de Castells

Tots els negociadors de l’Estatut admeten que les línies vermelles que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero no podia superar en la negociació del títol de finançament de l’Estatut les va marcar Manuel Chaves més que Pedro Solbes. El totpoderós president de la Junta d’Andalusia també ho és dels socialistes espanyols i la seva comunitat és un graner de vots tan important com Catalunya, així que d’ell és el sostre, per exemple, del 50% de l’IRPF. Doncs bé, ahir Chaves va tornar a deixar clar que per molts ponts que basteixi Antoni Castells amb les Illes Balears i el País Valencià, la clau –de la caixa, en aquest cas– la té ell. I la partida serà complicada, perquè ahir Chaves va dir que el que planteja el conseller d’Economia, senzillament, “no pot ser”. I va dir més: “Andalusia pot fer el paper d’integrador de les diferents propostes i ja l’hem començat a exercir”.
Què és el que no pot ser? Doncs que l’anomenada “solidaritat” entre els territoris per redistribuir els recursos econòmics no es pot limitar a educació, sanitat i altres serveis bàsics “essencials”, malgrat que, paradoxalment, l’Estatut andalús diu exactament el mateix que el català. El que passa és que la interpretació de la Generalitat és que l’Estat de benestar significa entre el 65% i el 75% dels diners de les diferents administracions, i que la resta no s’ha de redistribuir. En canvi, Chaves diu que cal incloure-hi altres aspectes com “justícia i habitatge”, de tal manera que s’acabin redistribuint el 100% dels diners. Dit d’una manera més planera, però més clara: “Ningú pot perdre diners”. O almenys Andalusia.

I aquí hi haurà la mare dels ous, recuperant la metàfora de la gallina, de la negociació. Perquè en la resta, el president socialista assegura que es posaran d’acord fàcilment. Quan Chaves diu que Andalusia pot fer el paper d’aglutinador de propostes, parla del sudoku que ha de quadrar Solbes, i també pel que fa a com es determinen les necessitats de despesa de cada comunitat. Catalunya és qui va fer l’esforç de detallar-ho més al seu Estatut –fotocopiat en part per la resta d’autonomies–, però cada comunitat té els seus arguments, encara que no els detallin. Chaves, per exemple, demana que es tingui en compte la població en edat escolar, i no ho diu a l’Estatut.
En la línia de totes les parts, Castells inclòs, de marcar la musculatura natural de l’inici de tota negociació –que ERC i ICV avalen “fins al final” si el conseller es manté ferm–, ahir Joaquim Nadal va alertar que “la locomotora necessita combustible” i que si “s’ofega” és un “suïcidi” per l’Estat.