El Sinn Féin fa història en acudir per primera vegada al funeral d'un agent de policia assassinat

Per primera vegada en la història del conflicte nord-irlandès, representants del partit republicà Sinn Féin van assistir ahir a l’enterrament d’un policia. Així, el multitudinari sepeli de l’oficial del Servei de Policia d’Irlanda del Nord (PSNI) Stephen Carroll, que va tenir lloc al migdia a Banbridge (40 km al sud de Belfast), la localitat natal de l’agent assassinat dilluns per l’IRA Continuïtat, va esdevenir una mostra més de la renovada col·laboració entre polítics republicans i lleials a la Corona britànica, que comparteixen govern a l’Ultser.

La presència a l’enterrament de dos membres del Sinn Féin, Alex Maskey i John O’Dowd, de l’assemblea del sud-est de Belfast i del comtat de Down –on va ser assassinat Carroll– respectivament, mostra com de lluny s’ha arribat en el procés de pau. O’Dowd, que abans que res va voler mostrar la seva solidaritat amb la família de la víctima, va destacar: “Hem construït una nova societat, part de la qual és la nova policia, i l’oficial Carroll era un membre més d’aquesta nova societat”. El màxim responsable del cos de seguretat, Sir Hugh Orde, va assegurar des del púlpit que “no oblidarem” Carroll. En el funeral hi van participar representants de les esglésies catòlica, anglicana, metodista i presbiteriana.

Stephen Carroll, de 48 anys, era d’origen catòlic i feia vint anys que era al cos, abans anomenat Royal Ulster Constabulary (RUC), que va ser dissolt i reformat el 2001 per donar lloc al PSNI, que té l’objectiu de tenir almenys el 30% d’agents de la comunitat catòlica. Carroll pertanyia a la RUC quan els catòlics no arribaven ni al 5%. 

Tercer sospitós detingut
També ahir es va produir una tercera detenció en relació amb la investigació de l’atemptat que va matar Carroll. Com en els altres dos casos, però, no es va facilitar la identitat del sospitós.

Mentre a Bambridge es donava una imatge d’unitat impensable fa només uns anys, un altre grup dissident republicà, el Moviment Sobiranista dels 32 Comtats, llançava, a través de la seva pàgina web, una nova advertència sobre la continuïtat de la lluita fins al final de les “lleis britàniques a Irlanda”. 

El grup, considerat el braç polític de l’IRA Autèntic, criticava molt durament Martin McGuinness, viceprimer ministre republicà del govern autònom de la província, per haver qualificat de “traïdors” aquells “voluntaris de l’IRA que continuen resistint a l’ocupació britànica”.