Política

Una xarxa sanguinària

L'organització Al-Qaida deixa la seva empremta en desenes de mortífers atemptats perpetrats arreu del planeta

Els atacs de l'11-S a Nova York i Washington traumatitzen tot un país i enceten la lluita contra el terror global

Els autors de la matança del 2005 al metro i l'autobús de Londres són joves que han nascut a la Gran Bretanya

Catalunya coneix béla violència del grup terrorista amb el llarg segrest de tres cooperants a l'Àfrica

El seu nom és sinònim de terror global. Des de finals dels anys 90 i fins dijous passat a Marràqueix (Marroc), Al-Qaida ha deixat el seu segell en desenes d'atemptats que han provocat milers de morts i ferits arreu del planeta, des de l'Amèrica del Nord fins a l'Àsia sud-oriental, passant per Europa, Àfrica i el Pròxim Orient.

Tot va començar a Nova York, on l'organització terrorista es va donar a conèixer amb l'explosió d'una furgoneta bomba als soterranis de les Torres Bessones que va matar sis persones. El nom d'Ussama ben Laden ja va aparèixer associat a aquell atemptat.

Al-Qaida tornarà a llançar un avís a Washington. Primer en territori de l'Aràbia Saudita, amb un atac contra una base militar nord-americana que va deixar 19 soldats morts el 1996 i, dos anys més tard, amb les explosions contra les ambaixades dels EUA a Kenya i Tanzània, amb un balanç de 224 morts, entre els quals una dotzena de nord-americans. Dues setmanes després, el president Bill Clinton declara Ben Laden enemic número u dels EUA i llança atacs amb míssils contra els seus refugis a l'Afganistan i el Sudan.

Són el preludi dels grans atemptats, els de l'11 de setembre del 2001 a Washington i Nova York, les imatges dels quals quedaran impregnades per sempre a la retina de milions de teleespectadors. Dos avions comercials segrestats s'estavellen contra les Torres Bessones de Nova York i ensorren tot el World Trade Center; un tercer aparell cau sobre el Pentàgon, a Washington, i un quart s'estavella a Pennsilvània. Prop de 3.000 persones moren en aquells atacs.

L'11-S va traumatitzar tot un país i va canviar el món. Tot seguit vindran les guerres de l'Afganistan i l'Iraq, l'infern dels camps de detenció de Guantánamo i l'inici de la lluita contra el terrorisme internacional. Tot i la croada mundial contra la seva organització, Ben Laden seguirà colpejant interessos turístics i militars occidentals arreu del món. En aquesta ofensiva s'emmarquen els atemptats del 2002 a l'illa tunisiana de Djerba i al complex turístic de Bali, a Indonèsia, que van provocar més de 200 morts. L'any següent van arribar els atemptats coordinats de Casablanca, al Marroc, que van deixar 45 víctimes mortals, i l'atemptat amb camió bomba contra el quarter general de l'ONU a Bagdad, que va obligar l'organització internacional a retirar-se de l'Iraq.

Més a la vora, el terror d'Al-Qaida es va fer sentir en tota la seva cruesa en els atemptats de l'11 de març del 2004 a Madrid, on diverses bombes activades per control remot van esclatar de forma coordinada contra diversos trens de la xarxa de rodalies de Renfe en hora punta. Gairebé 200 persones van morir en aquella matança.

També el Regne Unit rebria el càstig d'Al-Qaida, el 7 de juliol del 2005, quan una sèrie d'atacs amb bomba a la xarxa de transport públic de Londres va acabar amb la mort de més d'una cinquantena de persones. Els autors dels atemptats són joves islamistes nascuts a la Gran Bretanya.

Catalunya –identificada per Washington com a principal focus del gihadisme de tota la regió mediterrània, segons documentació filtrada per Wikileaks– també coneix bé els cops de l'organització de Ben Laden. Els cooperants catalans Alicia Gámez, Albert Vilalta i Roque Pascual, membres de la caravana de l'ONG Barcelona Acció Solidària, van ser segrestats per la branca magribina d'Al-Qaida (AQMI) quan viatjaven per Mauritània, i van patir un dels captiveris més llargs de l'organització (268 dies, Roque i Vilalta, i 101, Gámez), abans de ser alliberats, l'agost de l'any passat, els dos primers.

El Marroc, les últimes bombes

AQMI és una branca especialment activa i actualment manté segrestat un grup de ciutadans francesos que treballaven en una mina del Níger. Al-Qaida, amb la seva estructura descentralitzada i amb tentacles que arriben a nombrosos indrets, encara es va fer sentir dijous passat fent volar una cafeteria a la turística plaça Djemà el-Fna de Marràqueix. Tot i que l'atemptat encara no ha estat reivindicat per l'organització d'Ussama Ben Laden, en porta la marca.

3.000
morts,
gairebé, van provocar els atemptats d'Al-Qaida l'11 de setembre del 2001 als EUA, els més mortífers de l'organització terrorista.
331
atemptats
va perpetrar Al-Qaida a l'Iraq entre l'agost del 1998 i el desembre del 2009. L'Iraq és un dels països més castigats per la xarxa islàmica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.