Divideix... i perdràs
Tot i que es manté en nombre de vots, l'independentisme perd vint regidors a la demarcació, tots al Camp
Si ERC, SI i la CUP haguessin anat juntes, haurien aconseguit 11 edils més, que serien decisius a Tarragona i el Vendrell
“Divideix per vèncer”, diu el refrany, una tàctica elemental per poder debilitar l'enemic a la qual sembla aliè el món independentista, tal com han tornat a demostrar les eleccions del 22-M, en què va participar amb tres sigles diferenciades. I això que Reagrupament hi va desistir. Només una dada per il·lustrar la davallada –al Camp de Tarragona, perquè a les Terres de l'Ebre s'han mantingut els 98 regidors, tots d'ERC–: si als 12 municipis –a Salou, SI es va retirar a última hora– on es presentaven dues o més llistes sobiranistes (és a dir, ERC, Solidaritat i la CUP), haguessin anat juntes, sumant els vots i aplicant-hi la llei d'Hondt en un exercici de política-ficció, haurien assolit fins a onze regidors més repartits en vuit consistoris, en alguns dels quals podrien formar ara majories alternatives de govern.
És el cas de Tarragona, on ERC i SI haurien pres un regidor al PP, grup al qual haurien impedit pactar amb CiU. Si, a més, la CUP s'hagués unit a la llista –tot i que, de fet, al 2007 ja es va presentar sola–, haurien aconseguit dos edils, a costa del PP i CiU, els grans afavorits per la divisió sobiranista. Si fa no fa, el mateix hauria passat al Vendrell, la tercera ciutat de la demarcació, on, tot i que ERC ha conservat el seu regidor, si s'hagués presentat amb SI n'hauria pres un a PxC (que no hauria obtingut prou vots per oferir el govern a CiU, tal com ha fet). I, si s'hi hagués afegit la CUP, encara haurien arreplegat un tercer regidor, aquest al PSC. La suma de forces hauria atorgat als sobiranistes un tercer regidor també a Ulldecona, en detriment de CiU, que ara seria bàsic per poder formar govern. I el mateix hauria passat al Catllar, on haurien pogut entrar al consistori, a costa d'un independent, amb un regidor que podria haver estat decisiu.
A Reus, on la CUP ha obtingut un regidor (però no pas ERC), l'associació de republicans i solidaris hauria fet que poguessin entrar amb dos edils (juntament amb la CUP, no haurien passat de tres), a costa del PSC i d'Ara Reus. En canvi, no haurien pogut incidir en el govern de CiU i el PP que s'ha format. Una entesa també hauria donat més regidors sobiranistes, igualment sense incidència en el govern, a Valls (a costa de CiU), Cambrils (del PSC) i l'Espluga (d'independents).
Els onze edils independentistes més, això sí, no haurien compensat els 20 que, en total, s'han perdut al territori: els 34 que ha cedit ERC –ha passat de 278 a 234– només han estat compensats pels deu que ha obtingut SI partint de zero –alguns rellevant edils d'ERC–, i els quatre que ha guanyat la CUP, que ha afegit dos regidors més al que ja tenia a Valls, i que estrenarà representant a Reus i al Montmell. Fet i fet, 259 edils –que haurien pogut ser 270 si haguessin unit forces–, pels 279 de fa quatre anys.
Curiosament, però, l'independentisme presenta un saldo positiu de 147 vots, ja que la suma de les tres opcions n'obté 45.878 (13,96%), pels 45.731 (13,93%) del 2007, i els 44.099 (i 224 regidors) del 2003, quan es va produir el gran salt respecte del 1999 (24.705 vots i tot just 95 edils). Això sí, els vots, enguany, s'han repartit de manera diferent, ja que, dels 44.707 del 2007, Esquerra n'ha perdut més de 7.000, que han anat a parar a la CUP (que ha pujat de 1.000 a prop de 5.000) i SI, que ha guanyat els 3.500 restants.
Un missatge més local i un de nacional més ambiciós
ÒSCAR MESEGUERÀmbit del discurs
La professora de comunicació política de la URV Arantxa Capdevila ajuda a comprendre la davallada d'ERC al Camp i de l'independentisme fragmentat, en primer lloc perquè fa veure que ni els uns ni els altres potser no han sabut adaptar el missatge nacional al context municipal, ni discriminar i comunicar les “especificitats” locals. Aquest discurs, massa fonamentat en “les línies generals”d'una formació que ara mateix està en caiguda lliure, com a força d'esquerres que ha governat just amb l'esclat de la crisi i, segons part de la militància, com a víctima activa del segon tripartit, és el que explicaria el vot de càstig a la marca nacional ERC, sobretot a les grans ciutats. En pobles més petits, i en general a les Terres de l'Ebre, no ha estat així.
Erosió de govern
Capdevila també destaca el fet que ERC ha rebut fort allà on formava part d'una coalició de govern municipal, com és el cas de Tarragona, Reus i Cambrils i, en general, situa la desfeta en una “dinàmica del canvi” que, malgrat ser cíclica, està ara “més instal·lada que en altres èpoques”.
Anar més enllà, i junts
La politòloga assenyala la contradicció que suposa el fet que la independència tingui cada cop més adeptes i, en canvi, que el principal referent de l'independentisme, ERC, perdi força sense aturador, i planteja a Esquerra un repte comunicatiu: que vagi més enllà de la independència, com a primer pas, i que expliqui a l'electorat “com seria aquesta Catalunya independent”, quin règim, quins impostos pagaria la gent, etc. Capdevila també constata que la fragmentació és “fatal”, però ho matisa. “La unió per la unió, com a Barcelona, tampoc no és la solució”, sosté, en un cas, segons Capdevila, “marcat pels personalismes”.
