El Congrés avala la immersió com a garantia de cohesió
Només el PP, UPD i UPN voten en contra d'una moció dels republicans en què s'insta l'executiu espanyol a protegir el model català
El PSC, CiU i ERC consensuen un text comú que lloa el model
Suport majoritari. Enmig del rebombori que ha provocat la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el Congrés dels Diputats va llançar ahir un inequívoc suport al model d'immersió lingüística en una moció, promoguda per ERC, a la qual es van sumar el PSOE, CiU i ICV, i que, de fet, durant la votació només va ser rebutjada pels populars i per tres diputats d'UPD i UPN. La cambra protegeix el sistema com a garantia de “cohesió social i igualtat d'oportunitats” i rebutja la tesi promoguda pels detractors del model en el sentit que els nens catalans tenen un nivell molt baix de coneixement del castellà.
En la penúltima setmana de plens abans que es dissolguin les Corts espanyoles, la cambra baixa va aprofitar una iniciativa sobre la llengua impulsada pels republicans per avalar el sistema d'immersió, en què es fa èmfasi del dret a rebre l'educació en català i del dret dels alumnes a no ser segregats per raó de llengua, i també de la potestat de l'administració catalana per establir el model curricular.
La moció obvia la sentència del TSJC, el Congrés es torna a fixar en el Tribunal Constitucional per concloure que és “plenament legítim” que el català sigui el “centre de gravetat” a l'escola, “sense exclusió del castellà”, s'hi afegeix. Per tot plegat, la cambra insta el govern espanyol a defensar la immersió lingüística.
En aquest sentit, des de l'executiu espanyol la posició és més o menys unànime: passar de puntetes sobre la decisió del tribunal i remetre's als efectes beneficiosos en relació amb la cohesió social que ha suposat la implantació del català a les aules. El PSOE, doncs, ha volgut desmarcar-se des del primer moment del setge del PP al català, i aquest ha estat un dels pocs elements en què el nucli dur del partit de Rodríguez Zapatero –això sí, amb matisos segons quin dirigent s'hi pronunciï– ha defugit fer seguidisme de l'estratègia del PP. Si més no, en públic. I la prova és que, ahir, el grup socialista, amb la intermediació del PSC, es va avenir a pactar la moció, que també portava el segell de la federació catalana, que va participar en la negociació.
Afany exterminador
Durant el debat, el portaveu republicà, Joan Ridao, es va declarar entristit perquè, després de tants anys de debat, encara continuï el setge contra el català, alhora que va rebutjar amb contundència l'afany exterminador de la llengua, que va atribuir als populars, i l'intent de dividir les aules. Arran d'aquesta afirmació, la diputada popular Dolors Montserrat es va declarar “ofesa” tot proclamant: “No puc anar en contra del que sóc, catalana.” I, davant això, insistia a rebutjar “lliçons de catalanitat”. Montserrat va usar com un dels arguments per no aprovar la moció que entenia que suposava un “frau processal parlamentari”, ja que el text original s'ha refet en funció de la polèmica generada per la decisió del TSJC.
També Jordi Xuclà, de CiU, va aprofundir en la tesi que l'oposició al model no és una qüestió pedagògica, sinó política, i va recordar que, quan el 1983 es va posar en marxa, els populars no s'hi van oposar.
Meritxell Batet, del PSC, va apel·lar a aquell vell consens per demanar al PP que se sumés a la moció defensada per una àmplia majoria del Congrés tot insistint que la immersió lingüística ha acabat sent “la millor garantia per al bilingüisme real”.
“No” a l'impuls del català a Europa
Una de freda i una de calenta. Si el Congrés es va avenir a defensar la immersió lingüística, el ple, en canvi, va rebutjar que el govern espanyol aprofiti l'entrada de Croàcia a la Unió Europea –prevista pel 2013–, i per tant l'oficialitat del croat, per exigir la del català.
La cambra espanyola va tombar una proposició de CiU en aquest sentit, que es va encarregar de defensar Jordi Xuclà. La iniciativa, va afirmar, pretenia “instar el govern espanyol a afrontar la superació definitiva d'aquest dèficit de representació i expressió del caràcter plurilingüístic, pluricultural i plurinacional de l'Estat”.
La proposició de CiU va rebre el suport d'ERC i ICV, i també del BNG i del PNB. No en canvi, del PSOE i el PP, que es van aliar per tombar-la. El socialista Juan Moscoso va defensar que l'executiu estatal “sempre” ha defensat la presència de les llengües cooficials a Europa i va destacar els acords assolits fins ara perquè tinguin cabuda a les institucions comunitàries. El PP no veu oportú el debat.
