Drama a la costa italiana
Un vaixell de creuers embarranca i deixa 3 morts i 70 desapareguts
Detenen el capità
En el passatge hi havia 72 catalans
El xoc amb uns illots provoca l'accident
El rescat dels passatgers va ser un “caos” i un “descontrol”
Els més de 4.200 creueristes que viatjaven en el Costa Concordia van reviure divendres a la nit les escenes del Titanic, ara que es compleixen cent anys del seu naufragi. El que havia de ser un viatge de plaer de set dies per les aigües del Mediterrani es va convertir en un malson quan el vaixell, de 114.500 tones de pes, va començar a enfonsar-se molt a la vora de l'illa de Giglio, a la regió italiana de la Toscana, després de topar amb un illot. Un segle després, sí, però les coincidències amb el naufragi més famós de la història fan esfereir.
Primerament, l'error de navegació que va provocar el xoc amb l'illot. Després, el luxe i la seguretat de què sempre fan gala aquesta mena de creuers. Però les semblances s'acabarien aquí perquè, segons alguns testimonis, el que ja no va ser tan exemplar va ser el comportament del capità i de la tripulació. “Ens van empentar i es van colar a les llanxes sense importar-los que abans pugessin les dones i els nens.” També afirmen que en cap moment es van donar instruccions clares ni es va informar de manera correcta els passatgers.
De moment, hi ha tres persones mortes (un membre de la tripulació, de nacionalitat peruana, i dos turistes francesos) que haurien mort ofegats, segons els mitjans de comunicació italians. Els tres cossos ja han estat identificats gràcies als documents d'identitat que portaven a sobre. La xifra de desapareguts supera la setantena.
Tot i aquestes informacions, la companyia naviliera Costa Cruceros, propietària del vaixell, no va voler confirmar els morts ni la xifra de persones desaparegudes fins que no es tinguin totes les informacions contrastades.
Les dades que sí que va facilitar la companyia és el total de passatgers de l'Estat espanyol que viatjaven en el creuer: 226, dels quals 72 són catalans, 35 de les illes Balears, 20 del País Valencià, 24 de Canàries, 18 d'Andalusia, 12 de Galícia, 11 de Madrid, 2 d'Astúries, 2 de Castella- la Manxa, 2 d'Extremadura i 6 d'Andorra, que per les dades de la naviliera també computen com a ciutadans espanyols. A més, hi ha 20 viatgers que van fer la reserva a través de diverses webs i no se n'ha pogut localitzar el lloc d'origen. Fonts de la companyia van assegurar a aquest diari que els 226 passatgers es trobaven “bé” en el mateix hotel de Roma i esperant agafar un vol xàrter. L'ambaixador espanyol a Itàlia, però, va confirmar la desaparició d'un mallorquí.
D'altra banda, als hospitals de la zona es comptabilitzen una quarantena de ferits, dos d'ells greus.
Durant el sopar
Alguns dels ocupants de l'embarcació explicaven que les anomalies havien començat durant l'hora de sopar. Primerament, una avaria elèctrica va deixar el vaixell sense llum durant una estona i immediatament després ja van començar els problemes. Alguns testimonis explicaven que en un primer moment els cambrers havien demanat “calma”, però quan s'havien engegat els llums d'emergència “la majoria havien desaparegut”, segurament per agafar posicions per entrar a les barques de salvament.
Els creueristes van ser instats a posar-se les armilles salvavides i a anar cap als ponts per agafar les llanxes. El que havia de ser un rescat ràpid i organitzat es va convertir en un “caos” i “descontrol” a l'hora de pujar als bots salvavides. Quan es va saber que el problema no era elèctric i que estava entrant aigua al vaixell, les escenes de pànic i les empentes no es van poder evitar. “Semblava que estiguéssim en una pel·lícula”, explicaven alguns testimonis. Quan el vaixell va començar a inclinar-se, hi va haver passatgers que van optar per llançar-se a les fredes aigües del mar Tirrè.
Els poc més de 1.000 habitants de l'illa de Giglio, a 16 quilòmetres de terra ferma, van córrer a ajudar els nàufrags i van obrir les portes de l'església, de les cases particulars i de l'hotel Bahamas, que estava tancat perquè és temporada baixa, per acollir els milers de creueristes. “Els hem acollit durant la nit. Estan bé. Ara ja han marxat cap al port de Santo Stefano perquè això és una illa molt petita”, assegurava un dels responsables de la instal·lació hotelera ahir a aquest diari.
La majoria de creueristes anaven molt desabrigats —sobretot les dones, amb vestits i sabates de taló— perquè la majoria estaven sopant en algun dels cinc restaurants de què disposava el vaixell.
Segons els mitjans italians, la nau Costa Concordia podria haver seguit una ruta errònia, perquè no havia de passar pel lloc on va embarrancar.
El capità, arrestat
Segons la primera reconstrucció dels fets, el vaixell hauria passat per sobre d'uns illots, fet que va provocar esvorancs d'uns quaranta metres de longitud als dos costat de la nau. El comandant del vaixell, Francesco Schettino, va ser detingut després de declarar durant hores davant del fiscal en cap de la localitat de Grosseto, Francesco Verusio. Un dels aspectes que s'haurà d'aclarir és per què el vaixell es va acostar tant als illots. “O es tracta d'un error gravíssim o ha fallat la maquinària de bord”, asseguraven fonts properes als investigadors.
El capità, un napolità de 52 anys, va explicar a la televisió Tgcom24 que havia “xocat amb una roca” que no figurava a la carta de navegació. “Segons la carta nàutica, hi hauria d'haver hagut aigua suficient a sota nostre”, es defensava.
Un dels dirigents de l'armador va negar que el vaixell s'hagués desviat de la seva trajectòria. “No és correcte dir que el vaixell estava lluny de la seva ruta habitual”, havia assegurat Gianni Onorato, director general de Costa Crociere, interrogat al port de Santo Stefano.
