Compte enrere
Queda constituïda l'Assemblea Nacional Catalana, on guanyen pes els territoris
Aproven el 2013 com l'any de les consultes i el 2014 per proclamar la independència
S'iniciarà per Sant Joan i acabarà l'11 de setembre
La constitució ahir de l'Assemblea Nacional Catalana vol donar resposta a la pregunta que va sorgir el 10 de juliol del 2010 després de la manifestació multitudinària contra la sentència de l'Estatut de Catalunya. I ara què?
Amb 4.000 persones adherides, 269 assemblees territorials i 26 de sectorials més uns set mil simpatitzants, va començar el compte enrere per al 2014, el que hauria de ser l'any de la declaració de la independència. Aquesta vegada la força la pren la societat civil, conscients, però, que necessitaran l'acompanyament de la Generalitat. Per assolir la fita, l'assemblea, amb els estatuts aprovats i el full de ruta marcat des d'ahir, s'ha proposat prioritzar actes reivindicatius i campanyes formatives com un primer pas que començaran a organitzar-se des d'ara mateix.
El primer acte més reivindicatiu i proper es farà l'11 de setembre amb una marxa a Barcelona per reclamar la independència. Una marxa, però, que començarà el 24 de juny, amb la celebració de Sant Joan, quan hi ha previst que deu columnes de persones surtin dels seus territoris en direcció a tots els municipis adherits fins a arribar el dia 11 a Barcelona.
Amb les campanyes informatives també es vol arribar arreu del país i molt especialment a l'àrea metropolitana de Barcelona per explicar el procés que se seguirà i convidar els ciutadans a participar-hi. Amb el benentès que el moviment independent és integrador, l'assemblea es vol fer escoltar arreu i explicar les raons d'aquest canvi de sistema sota un mateix argumentari polític, econòmic, social i cultural.
Fermesa democràtica
“Ser català no és anar en contra de res ni de ningú, es pot fer de forma pacífica, no és cap enfrontament, sinó una mostra de fermesa democràtica”, reivindicava ahir l'actor Sergi López, que va participar com un dels conductors de l'acte que es va fer al Palau Sant Jordi amb el repte assolit de concentrar unes set mil persones. Per López, “de raons per demanar la independència n'hi ha de tot tipus, fins i tot d'econòmiques”, etzibava als participants en un dels discursos més corejats i aplaudits que es van sentir al pavelló. “No podem fer marxa enrere”, reclamava López, acompanyat a l'escenari pels també actors Txe Arana, Jaume Comas i Mercè Montalà.
“Això és el principi”
Amb la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana també quedava clar que es tractava del primer pas dels molts que han de venir a partir d'ara i fins al 2014. “La independència és el principi, no el final”, assegurava López per seguidament marcar un dels objectius que ha de perseguir aquest canvi de model d'estat: “Una societat més igualitària, justa i cohesionada.”
Pes dels territoris
A més de donar el vistiplau als pròxims actes que ha d'organitzar l'assemblea, es va donar llum verd a l'estructura amb què s'haurà de regir el treball del grup. De fet, aquesta és una de les principals aportacions de l'acte del Palau Sant Jordi i que van canviar el primer model més centralitzat pel qual apostava el secretariat. “Guanyen pes les agrupacions dels territoris”, assenyalava ahir Jordi Manyà, un dels membres del secretariat. L'organització havia apostat per un nucli més homogeni per facilitar l'organització dels actes i les campanyes, però finalment no serà així. També, tal com estava previst, es va fixar la data del 31 de març per escollir el nou secretariat, i es va ratificar la voluntat dels participants que l'assemblea no esdevingui un partit polític.
L'acte de constitució va ser seguit per nombroses personalitats que van voler donar suport al compte enrere que han iniciat els seus membres. Els doctors Moisès Broggi, Oriol Domènec i Antoni Badia van ser rebuts amb el public dempeus i amb crits d'independència en homenatge als seus anys de lluita a favor de l'Estat propi. També van ser molt ben rebuts els filòsofs Josep Maria Terricabras i Xavier Rubert de Ventós.