Macià venç Felip V al Parlament

No a Felip V. I, de retruc, no als símbols borbònics. El Parlament de Catalunya eliminarà l'escut monàrquic de la seva façana i restituirà l'escut republicà col·locat durant el govern de Francesc Macià. La història es venja així del primer rei borbó. Macià, parafrasejant Lluís Companys, torna a vèncer. La iniciativa de CiU, tot i les reticències del PP per “l'oportunitat del moment”, imposarà un canvi de símbols històric. Tornen les quatre barres. Desapareix l'últim vestigi de Felip V.

El 6 de desembre de 1932 va ser el primer dia veritablement democràtic a Catalunya. Se celebrava la primera sessió del nou Parlament, presidida per Macià, al mateix edifici d'avui a la Ciutadella. Per això, aquest canvi a la façana servirà per commemorar amb tots els ets i uts el 80è aniversari de la recuperació de la Generalitat durant la Segona República. S'espera inaugurar el nou/vell escut l'Onze de Setembre d'aquest any.

La història de l'escut és llarga i convulsa. El que desapareixerà ara és l'escut d'armes d'aquell rei que va assetjar la ciutat de Barcelona durant tretze mesos en la guerra de Successió, que va signar el decret de Nova Planta i que va abolir els furs i les institucions monàrquiques catalanes. L'edifici del Parlament, dins la Ciutadella militar des d'on tants cops es bombardejaria la capital catalana, va mantenir l'escut d'armes de Felip V en diferents emplaçaments fins que va arribar Macià, l'any 1932. Mesos abans, l'Ajuntament va cedir el palau perquè fos la seu del Parlament de la Generalitat republicana, i durant les obres d'adaptació, coordinades per Josep Tarradellas, aleshores conseller de Governació, l'escut es va cobrir per instal·lar-hi el de Catalunya. La República, però, va ser exterminada a sang i foc i, per decisió de Franco, el Parlament va tornar a ser una caserna militar. L'escut de les quatre barres va ser esborrat immediatament. Després de 1945, al palau s'hi va instal·lar el Museu d'Art Modern. El càstig de Franco a la rebel·lió democràtica catalana va durar trenta-set anys durant els quals s'hi va impedir l'entrada a qualsevol persona. Recuperada la democràcia, però, la majoria de símbols franquistes –inclosos els que feien referència als Borbons– van aconseguir mantenir-se durant dècades. Transició pactada. El Memorial Democràtic va trencar el silenci i va iniciar la tasca d'eliminar l'antiga simbologia arreu del territori català. L'escut del Parlament, en no ser estrictament franquista sinó borbònic, es va salvar. Almenys, fins ara. La Mesa del Parlament, amb el suport de la majoria de partits, opta per eradicar-lo i recuperar l'escut republicà.

CiU va presentar un projecte arquitectònic que preveu cobrir amb l'escut institucional de quatre barres, de pedra natural, la part central de l'actual escut de Felip V. Tanmateix, la resta d'elements ornamentals –on destaca una corona– es mantindran. El projecte, segons fonts parlamentàries, intentarà “minimitzar” al màxim la despesa econòmica.