Política

El dia després

El ple d'ahir podria marcar un abans i un després en els partits catalans

CiU tindrà el repte de gestionar un més que possible ‘no' de Madrid al nou finançament

El PSC haurà de fer mans i mànigues per intentar superar els múltiples sotracs interns

Esquerra es podria acostar a la federació i el PP, allunyar-se'n

Després d'un gran esdeveniment polític sempre apareix la mateixa pregunta: “I ara, què?” Va passar amb l'Estatut i la resposta es va produir al cap d'uns anys: el TC el va laminar. També va passar amb la manifestació del 10 de juliol del 2010 i molta gent manté que va servir per crear consciència nacional. I ara, què passarà amb el pacte fiscal? Com reaccionarà Madrid? Quin escenari s'obre per als partits?

Madrid

El govern de Rajoy ha repetit del dret i del revés que ara no toca parlar del concert econòmic. Que és l'hora de concentrar-se en la crisi i que, a més, no hi ha fons per a aquest nou finançament. CiU sempre li ha contestat que els diners ja són dels catalans i que l'únic que s'ha de fer és redistribuir-los millor. L'executiu català és conscient que la pugna que es presenta amb Madrid serà feixuga i molt difícil de guanyar, però, almenys públicament, no llança la tovallola. Quan torni a començar el curs polític, passades les vacances d'estiu, es començarà a articular el grup de negociació.

CiU

La situació per a Artur Mas es presenta complexa. Amb tota probabilitat haurà de fer front a un no rotund de La Moncloa a la proposta del pacte fiscal. Com ho gestionarà? Més d'un cop el president de la Generalitat ha llançat el globus sonda de convocar eleccions anticipades si el panorama s'enfosqueix, i fa uns mesos dirigents de CiU també insinuaven un pla B, que consistia a tirar endavant la hisenda pròpia encara que hi hagués l'oposició de l'Estat espanyol. Però aquesta amenaça va quedar en foc d'encenalls i es va guardar en un calaix. El que sembla inevitable és que la federació va directa cap a un xoc de trens, sobretot després que ahir Mas destaqués que no hi haurà marxa enrere. O ara o mai. Enmig d'aquesta nebulosa, una altra de les incògnites que apareix dins de la família nacionalista és el rescat que ha demanat Catalunya. Encara que el govern defugi aquesta paraula, s'haurà de veure com afecten les condicions duríssimes que s'han de complir per acollir-se al nou fons de liquiditat. I sobretot si es presentaran els homes de negre.

PSC

El panorama al carrer Nicaragua és fosc, ben fosc. Pere Navarro ha de tapar vies d'aigua pertot arreu i quan sembla que ja en té una de mig solucionada, li'n surt una altra com un bolet. Ahir, en el debat al Parlament, es va aguditzar aquesta crisi interna, tot i que el líder socialista va mantenir que sortia satisfet del consens que havien aconseguit. Ernest Maragall no va seguir la disciplina de vot i alguns diputats també van criticar tot aquest panorama. Navarro haurà de tenir molta cintura per intentar superar aquest sotrac i, a més, té la patata calenta de les relacions amb el seu germà a Madrid, el PSOE, que tampoc veu amb bons ulls el concert. Les enquestes denoten que els socialistes van a la baixa a Catalunya.

PP

Alícia Sánchez-Camacho ja va deixar clar ahir que el concert pactat entre CiU, ERC i ICV no prosperarà a Madrid perquè, segons la seva opinió, no és realista. Aquest trencament podria suposar el distanciament definitiu entre CiU i el PP al Parlament. Fins ara les dues formacions han aprovat les mesures econòmiques més transcendentals de la legislatura i han anat coordinades en un exercici de realpolitik. I demà? El més lògic és que els populars passin al cantó més dur de l'oposició i deixin de ser els socis habituals de la federació. En el ple d'ahir es va poder veure una imatge que podria denotar el canvi. Mas es va reunir després de la sessió plenària amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, i van parlar sobre la difusió que s'ha de fer a Europa de l'acord del concert.

ICV-EUiA

Joan Herrera i la seva formació han guanyat punts amb aquesta negociació i, de mica en mica, van menjant terreny al PSC. Els ecosocialistes s'han mostrat favorables des del primer segon al projecte del pacte fiscal i han pres posicions amb CiU i ERC. Tot i això, el seu gran cavall de batalla són les polítiques socials i la denúncia de les retallades. Continuaran sent el flagell que assota Mas ple rere ple, tot i que en qüestions nacionals sí que hi pot haver una entesa, com es va demostrar ahir a la seu del legislatiu.

Esquerra

Els republicans també han sortit reforçats d'aquest procés perquè s'ha blindat la clau i la caixa. Sempre havien expressat el seu temor que “s'aigualís” el pacte per encabir-hi el PSC, però asseguren que la seva tasca ha servit per collar CiU i perquè no es fes enrere. Els últims mesos han fet una feina de formigueta i s'han reunit amb sindicats i altres entitats per demostrar que hi havia un suport social majoritari pel concert. Oriol Junqueras sempre ha allargat la mà a l'executiu i ara és possible que Artur Mas accepti la seva oferta. Però ERC, per no molestar la seva parròquia, recorda que el concert és la primera estació. La final, la república catalana.

Rajoy
El govern espanyol sempre ha rebutjat la possibilitat del pacte fiscal català. Manté que ara la prioritat és sortir de la crisi.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.