Injecció de més d'11.000 milions
La vicepresidenta només revela la quantitat total d'aportació de l'Estat el 2012, però garanteix que Catalunya quedarà per sobre de la mitjana
L'aportació d'una quantitat «lleugerament superior» als 11.000 milions d'euros que farà l'Estat al nou sistema un cop estigui completament desplegat és l'única dada revelada ahir per la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, en la presentació de la proposta definitiva per a la reforma del finançament, la tercera de l'Estat des que va començar el procés. La quantitat és inferior als 12.000 milions que s'havia exigit des de la Generalitat, però des del govern confien que s'hi acabarà arribant. La distribució del pastís amb el tall per a cada territori se sabrà en els pròxims dies per mitjà dels representants corresponents, però ahir fonts del govern ja donaven per bons els 3.500 milions d'euros quan el model estigui desenvolupat, malgrat que altres arribaven fins als 3.800 anunciats per ERC. Salgado no donava pistes més enllà d'apuntalar la promesa feta per José Luis Rodríguez Zapatero que Catalunya quedaria «per sobre de la mitjana» des del 2009, primer any d'aplicació.
El nou model exposat per la vicepresidenta és en essència el mateix que al desembre ja havia presentat el seu antecessor, Pedro Solbes. Salgado subratllava «la transparència» d'un sistema que «aportarà més recursos per a totes les comunitats sense excepció», però que «acostarà els territoris a la mitjana estatal». Una manera diplomàtica de dir que els territoris que, un cop distribuïda la solidaritat, s'escapen per dalt de la mitjana, hi perdran. S'haurà de veure, però, com es complirà el principi d'ordinalitat consagrat a l'Estatut, perquè, un cop s'ha contribuït a la solidaritat, Catalunya quedi en la mateixa posició del rànquing de recursos per capita, tal com fixa l'Estatut. Una de les novetats és que el termini per desplegar el sistema s'allarga un any més enllà del previst en l'Estatut, fins al 2012 i que s'hi consoliden els fons addicionals per a Mossos d'Esquadra i presons, competències exclusives de Catalunya. De manera detallada, aquests són els continguts de la proposta.
Objectius del model
1. Millorar el finançament dels serveis de l'estat del benestar.
2. Garantir que qualsevol ciutadà rebi els mateixos serveis fonamentals, independentment del territori on resideixi, i que totes les competències transferides estiguin suficientment finançades.
3. Dotar de més autonomia financera i coresponsabilitat fiscal els territoris a partir de l'augment percentual dels impostos cedits.
4. Reduir les diferències de finançament per capita.
Augment dels impostos cedits
Es generalitza la cistella fixada en l'Estatut de Catalunya, i els territoris passaran a rebre el 50% de l'IVA, el 50% de l'IRPF i el 58% dels impostos especials. Un 75% dels recursos provinent d'aquí es destinaran a finançar els serveis de l'estat del benestar, i el 25% restant seran de lliure disposició per a les comunitats.
Anivellament parcial
Només s'anivellen els serveis de l'estat del benestar –educació, sanitat i serveis socials–. Això fa que la solidaritat interterritorial es limiti a un 75% de la despesa autonòmica.
Criteri, població
El criteri a l'hora de calcular les necessitats de despesa és la població, ajustat amb altres paràmetres com l'envelliment i la població en edat escolar. No es té en compte la immigració, contràriament al que estableix l'Estatut.
Creació de tres fons
1. De garantia dels serveis públics fonamentals. Atén l'educació, la sanitat i els serveis socials. Els territoris hi hauran d'aportar el 75% dels diners que recaptin a través dels impostos cedits, i l'Estat també hi aportarà recursos, un 5%, de manera que el 80% del total dels recursos del sistema aniran al finançament dels serveis socials bàsics. Es distribueix segons les necessitats dels territoris tenint com a criteri bàsic la població, ajustada amb correccions com ara la dispersió, l'envelliment i l'edat escolar.
2. De suficiència global. Finança la resta de competències transferides als territoris. A diferència de la proposta de Solbes, aquest fons passa a nodrir-se exclusivament amb fons de l'Estat. D'aquesta bossa, en sortiran fons addicionals per a Catalunya destinats a finançar els Mossos d'Esquadra i les presons, competències exclusives.
3. De convergència autonòmica. Es distribueix en el fons de competitivitat, per als territoris que tinguin un finançament per capita per sota de la mitjana, cosa que beneficiarà Catalunya, les Illes Balears i Madrid. L'altre és el fons de cooperació, per a les comunitats amb menys riquesa relativa. Són sufragats per l'Estat.
Revisió anual
El model introdueix l'actualització anual.
El model s'aprovarà dimecres en el CPFF
Després que el govern espanyol enviés ahir la proposta de finançament als territoris, el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) es reunirà dimecres per aprovar-la. L'Estat ho té molt fàcil. La reforma d'Elena Salgado només necessita el suport d'un territori. El reglament del CPFF fixa que l'executiu estatal, representat en aquest ens pels ministeris d'Economia i Política Territorial, té 19 vots, mentre que les comunitats en sumen 17 i dos més de Ceuta i Melilla. Inicialment, les propostes s'han d'aprovar per dos terços, de manera que el govern espanyol necessitaria el suport de set territoris. S'ha de tenir en compte que hi ha sis comunitats on governen els socialistes –Andalusia, Aragó, Astúries, les Illes Balears, Castella-la Manxa i Extremadura– i dues més en coalició –Catalunya i Cantàbria–. Si es necessités una segona votació, només requeriria el suport d'un territori. Superat el CPFF, l'acord s'haurà de convertir en text legislatiu, i la reforma de la Lofca haurà de passar el tràmit, més complicat, del Congrés. Després s'haurà de tancar bilateralment amb cada territori.
