Política
GIANLORENZO BAROLLO
EDITORIALISTA DE L'ECO DI BERGAMO
“Catalunya disposa dels recursos per esdevenir un estat independent”
Gianlorenzo Barollo és periodista, escriptor i editorialista de temes de política exterior al diari L'Eco di Bergamo. Fundat l'any 1880, és dels pocs diaris italians que en els seus articles sobre Catalunya cita mitjans de comunicació catalans, a diferència de la majoria, que utilitzen com a font exclusivament la premsa espanyola.
Com veu la situació actual de conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol?
Si se'm permet el símil irreverent, sembla una cursa de braus. El govern de Rajoy prova desesperadament de torejar les reivindicacions catalanes com un torero panteixant, que alterna reverències i escridassades. No crec que sigui casual el fet que la qüestió de Gibraltar hagi sortit precisament ara. Un ressorgirment nacionalista amanit d'arrogància anglosaxona.
Què pensa de les reivindicacions catalanes? Com es perceben a Itàlia?
Les trobo fonamentades. Catalunya té una identitat històrica pròpia, forta i arrelada, i disposa dels recursos humans i econòmics per aspirar a un reconeixement com a estat independent. Això no significa tallar els ponts amb Espanya, perquè el veritable objectiu és crear una comunitat europea autèntica, basada en el respecte dels pobles i no en l'obsessió del deute públic. Tot i que aquests temes són crucials per al destí europeu, malauradament la percepció italiana de les reivindicacions catalanes és gairebé nul·la.
Creu que la situació actual desembocarà en una Catalunya independent?
Sovint un període de crisi pot oferir oportunitats inesperades. L'important és saber gestionar les tensions i provocacions.
Si Catalunya esdevé independent, Itàlia reconeixerà el nou estat?
Depèn de les circumstàncies: Itàlia primer ha de decidir què vol ser quan sigui gran. La nostra política exterior, si es desvincula del protectorat dels EUA, és un globus tricolor que va on bufa el vent.
Com valora la manera en què el govern espanyol està gestionant el procés?
Noto que s'insisteix a generar por sobre els danys econòmics i el risc de sortida de la UE. Dos perills poc consistents. Només cal recordar l'exemple de la pacífica separació de Txecoslovàquia. A més, les dimensions dels estats no compten, l'objectiu és una política europea que doni veu als seus ciutadans i sàpiga imposar-se en l'escenari global.
Per què creu que la premsa italiana ha passat fins ara de puntetes sobre el procés català?
És un defecte que ve de lluny, en part per miopia cultural, en part per una exasperant autoreferencialitat. És una greu llacuna que no fa minvar els nostres problemes nacionals.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.