“No totes les respostes del govern de Madrid poden ser no fer res”

És un tema que, lògicament, té més impacte a Santa Cruz de la Sierra, perquè s'ha establert un paral·lelisme entre les reclamacions catalanes i les que hi ha en aquella zona del país. Però és cert que ha anat perdent interès a mesura que les demandes autonòmiques dels departaments de l'anomenada “mitja lluna” de l'orient de Bolívia ja no tenen tanta repercussió nacional.

És un tema que ha cridat l'atenció i se segueix, però en els últims mesos ha perdut espai per la irrupció d'altres qüestions de més impacte com ara el cas Bárcenas i la crisi. Ara hi ha una gamma més àmplia de temes i és estrany que hi hagi espai per a la qüestió catalana. La cadena humana de la Diada, per exemple, la vam tractar amb una fotonotícia.

Em sembla interessant, i molt complicat de resoldre. Des de l'exterior, costa entendre per què aquest moviment té tanta força i el seu clam és tan clar i contundent. És obvi que hi ha unes identitats que s'han intentat suavitzar per reforçar la identitat espanyola, i la crisi ha afavorit la reaparició de les diferències. Crec que és en aquest marc que sorgeix el reclam sobiranista, i la pregunta que sempre ens fem des de fora és com pot ser que Espanya aculli una situació així.

Les possibilitats estan al cinquanta per cent. Perquè és clar que hi haurà d'haver un acord, que s'establirà en funció de les condicions de poder i de les coincidències que les dues parts siguin capaces de trobar. En tot cas, ja hi ha hagut una resposta d'Europa, que ha advertit que si Catalunya surt d'Espanya, també surt de la UE.

Em sembla que podria fer alguna cosa més que tractar d'escoltar el clam dels catalans. No totes les respostes del govern de Madrid poden ser no fer res, obviar el problema.