L'esquerda del PSC gironí
Militants històrics, com ara l'alcalde de Sant Julià de Ramis, es donen de baixa i d'altres estudien fer-ho
Alerten que s'ha perdut el perfil propi que tenia respecte a la direcció
El primer secretari demana calma
La ferida del PSC es fa més profunda. Una enquesta elaborada per aquest diari entre socialistes gironins evidencia el desencís que ha generat a la demarcació gironina el vot contrari a la petició de la consulta a Madrid. Ahir mateix, l'alcalde de Sant Julià de Ramis, Narcís Casassa, va donar-se de baixa com a militant del PSC i, a més, va posar l'acta de regidor a disposició del partit, la qual cosa visualitza la fractura que s'emporta militants històrics, mentre que d'altres s'ho estan plantejant. Narcís Casassa va explicar que el partit necessita avançar cap a un projecte propi que el desmarqui del seguidisme del PSOE –vegeu entrevista a la plana 4.
Un degoteig que s'amplia amb Joan Trias, encara portaveu del PSC a l'Ajuntament de Pals, que va donar-se de baixa ara fa uns dies, i amb el cas de Magda Casamitjana, exalcaldessa de Roses, que va dimitir com a regidora fa uns mesos, i que ja des de la seva baixa de militant del PSC va mostrar la seva solidaritat amb Geli, Elena i Ventura.
Un altre cas és el que s'exemplifica en Ruth Rosique, portaveu del PSC a Vidreres i exalcaldessa del municipi, o en Esteve Llorens, portaveu del PSC a Pont de Molins i delegat de la sectorial d'innovació i TIC de la formació a les comarques gironines, el qual també ha signat el manifest Crida socialista pel referèndum. Tots dos avancen que tenen intenció de donar-se de baixa si la direcció del partit expulsa els tres diputats que van trencar la disciplina de vot. “Si això passa, jo me'n vaig del PSC”, va avançar Rosique, que hauria desitjat que la direcció hagués permès la llibertat de vot als diputats.
Alguns militants també qüestionen que la direcció del partit a Girona hagi perdut el perfil propi que l'havia caracteritzat en altres etapes. Aquesta és l'opinió de l'exsecretari general de Mobilitat, Manel Nadal. I, en aquest context, d'altres ja avancen que no tenen ni tan sols intenció de tornar-se a presentar amb les sigles socialistes, com és el cas de Jordi Gironès, alcalde de Riudarenes per AIR-PSC i exmilitant del PSC –a la pàgina web de l'Ajuntament tots els regidors del grup municipal ja no consten com a AIR-PSC, sinó només com a AIR–. Gironès, que és diputat a la Diputació dins el grup del PSC, va arribar a dir que seria un orgull que els díscols fossin expulsats “per aquesta gent” de la direcció.
Ignasi Thió, exsecretari d'organització, i Glòria Plana, exprimera secretària de l'agrupació de Girona, afirmen que ara per ara, tot i els dubtes, no tenen intenció de deixar el partit i que miraran de canviar-lo des de dins. Tots dos van deixar tots els càrrecs orgànics com a rebuig a la política del partit pel que fa referència al dret a decidir.
I en aquest procés el primer secretari dels socialistes a les comarques gironines, Juli Fernández, demana calma i reflexió, si bé admet que la fractura que arrossega el socialisme s'ha agreujat i ha generat un escenari cada vegada més difícil de gestionar.
Una crisi amb història
La davallada ja ve de lluny. El març de l'any passat tota la secció local del PSC de Sant Joan de les Abadesses es va donar de baixa temporalment del partit i l'afer de la consulta era un dels temes principals, juntament amb les primàries, entre altres qüestions. A Campdevànol, l'exalcaldessa, ara a l'oposició, Núria López es va apartar temporalment del partit perquè no s'hi reconeixia i més endavant en va deixar de ser la cap visible al Ripollès. Ara s'està pensant quina decisió prendre com encara militant del PSC si la direcció expulsa els diputats díscols.
L'agrupació local de Ripoll va decidir centrar-se en aspectes locals, també descontents amb el partit. A la Garrotxa, sembla que hi ha una posició més propera a la direcció actual.
Informació elaborada per Joan Trillas, Jordi Gonzalo, Jordi Casas, Nuri Forns i Emili Agulló.
