Navarro s'aferra al lideratge i ajorna els canvis al PSC

Pere Navarro, al con­trari del que va fer ahir Alfredo Pérez Rubal­caba al PSOE, s'atrin­xera en el lide­ratge del PSC i no pensa aban­do­nar. El seu man­dat, de moment, se salda amb els dos pit­jors resul­tats de la història del PSC en unes elec­ci­ons a Cata­lu­nya: en les del Par­la­ment, el 2012, va obte­nir un 14,4% i ara, un 14,2%. El pri­mer secre­tari del PSC va anun­ciar ahir la con­vo­catòria d'un con­sell naci­o­nal extra­or­di­nari, que se cele­brarà el 7 o el 14 de juny, i pro­po­sarà “can­vis en l'exe­cu­tiva” per cons­truir una direcció “cohe­si­o­nada” davant el repte de la con­sulta.

L'apa­rell del PSC ajorna, doncs, qual­se­vol decisió dràstica. De moment, es resis­teix a con­vo­car un congrés extra­or­di­nari. Tam­poc els crítics ho dema­nen. Els actu­als diri­gents soci­a­lis­tes conei­xe­ran pri­mer quin és el nou líder del PSOE abans de deci­dir el seu futur. El pri­mer secre­tari del PSC obre a par­tir d'avui “un període per par­lar amb els mem­bres de l'exe­cu­tiva i diri­gents ter­ri­to­ri­als” en què inclourà els sec­tors crítics Agru­pa­ment Soci­a­lista, lide­rat per Àngel Ros, i Avan­cem, impul­sat per Joan Ignasi Elena. L'objec­tiu és inten­tar pac­tar els can­vis amb tots els sec­tors del par­tit. “Hem de bus­car la síntesi, la uni­tat d'acció, la uni­tat de cri­teri en el si del par­tit”, admet Navarro. Tot i això, serà difícil acon­se­guir-ho. L'exe­cu­tiva sor­gida del dar­rer congrés del PSC ja era una direcció plu­ral que agru­pava tots els sec­tors i, a causa dels enfron­ta­ments pel dret a deci­dir, ja té un diri­gent exclòs –Fabián Mohe­dano– i d'altres de sus­pe­sos tem­po­ral­ment, com ara els dipu­tats Marina Geli i Joan Ignasi Elena.

Navarro va adme­tre davant l'exe­cu­tiva i els peri­o­dis­tes el fracàs del cicle elec­to­ral. “Els resul­tats han estat dolents. Hem de refle­xi­o­nar”, va afir­mar. Pre­ci­sa­ment la reunió de l'exe­cu­tiva del PSC d'ahir va ser una de les més llar­gues i ten­ses que es recor­den. Els crítics van pres­si­o­nar exi­gint can­vis no cosmètics en el par­tit. Jordi del Río, d'Avan­cem, va recor­dar que aques­tes eren “les pri­me­res elec­ci­ons després de deci­dir bai­xar de l'autobús” del dret a deci­dir i va cri­ti­car “l'aban­do­na­ment de l'elec­to­rat més des­a­fa­vo­rit per la crisi”. Avan­cem hi va afe­gir: “Si no pre­nem mesu­res, els pas­sos al cos­tat o la diàspora defi­ni­tiva seran ine­vi­ta­bles.”

La reunió va mos­trar que veus no habi­tu­al­ment crítiques, com ara la dels dipu­tats Fer­ran Pedret i Fran­cesc Vallés, dema­nen can­vis de fons. Vete­rans com ara Celes­tino Cor­bacho, Jordi Hereu i Àngel Ros van cul­par de la des­feta el PSOE i Pérez Rubal­caba. I, des de fora de la direcció, Joa­quim Nadal va dema­nar dimis­si­ons: “Si Rubal­caba ha fet el que ha fet i ha per­dut el que ha per­dut, no entenc que d'altres no facin el mateix.”