Duran deslliga l'enretirada de la consulta
Espadaler assumeix la secretaria general de CiU, en una tria amb evident càrrega successòria a UDC
El líder socialcristià justifica la marxa per la necessitat de donar pas a altres dirigents de forma progressiva
“Mai he mostrat cap incomoditat amb el dret a decidir o amb la consulta.” Josep Antoni Duran i Lleida va desvincular ahir del 9-N la seva marxa de la secretaria general de CiU i el va lligar a la conveniència de donar pas a altres dirigents d'Unió. Tot va anar sobre el guió previst. A primera hora del matí, Duran va comunicar la decisió, consensuada abans amb Artur Mas, a la permanent d'Unió. Després, la va formalitzar en l'executiva de la federació, que es reunia per última vegada abans del parèntesi estival. Segons el líder socialcristià, feia exactament un mes i dos dies que havia acordat amb Mas anunciar l'enretirada justament ahir per cedir terreny a Ramon Espadaler.
L'esperada elecció d'Espadaler per al relleu orgànic a CiU acaba de consagrar el també president del consell nacional d'Unió com l'home designat per Duran per quan arribi el dia, encara no plantejat, que el líder socialcristià faci la passa enrere definitiva al partit. Espadaler compta així mateix amb la “plena confiança” del líder de la federació. “Prova d'això és que està en el govern i en un departament tan sensible com el d'Interior”, va defensar Mas. El d'Espadaler, a banda, és un perfil amb menys arestes i amb un millor encaix amb els convergents en ple procés sobiranista. La tria lubrifica, per tant, la frontissa entre CDC i UDC. La federació ratificarà els canvis orgànics en una conferència nacional específica entre finals d'agost i principis de setembre. Convergència també obrirà el curs polític amb la formalització de la sortida d'Oriol Pujol de la secretaria general del partit en el consell nacional del 6 de setembre i Unió decidirà la seva posició a la consulta en un congrés extraordinari. Els dos partits no preveuen abordar el posicionament de CiU en el 9-N, el veritable front de conflicte i desencadenant de friccions entre els dos partits després de l'aposta convergent per l'estat propi i l'actual aposta pel doble sí a la independència i la defensa de Duran de la tercera via.
Però el que va passar ahir no és una retirada de la primera línia política. El d'Alcampell es manté com a portaveu de CiU al Congrés –on també seguirà presidint la comissió d'exteriors encara que “incomodi” a dirigents del PP, començant per Alícia Sánchez-Camacho– i tampoc ha posat en qüestió la seva permanència com a president del comitè de govern d'Unió. Duran continuarà sent membre del comitè executiu de la federació.
Després de la reunió d'ahir, Duran va comparèixer flanquejat per Mas, Espadaler i Xavier Trias, com a secretari general adjunt de la federació. No va aclarir si vol repetir com a candidat a les eleccions espanyoles del 2015. “No tinc res decidit”, va sentenciar. I Mas va esquivar dialècticament el terreny pantanós esgrimint la imprevisibilitat de la política catalana: “Hem de respectar els tempos i en això estem.”
Segons fonts de CiU, el líder socialcristià va justificar l'enretirada a porta tancada amb els mateixos arguments amb què es va explicar davant de la premsa. El primer és el canvi de les circumstàncies amb què va ser nomenat secretari general de CiU fa 13 anys. Llavors Mas era designat candidat de la federació al Parlament. La successió de Jordi Pujol havia desencadenat un conflicte intern amb Duran, que aspirava a convertir-se en cap de cartell. Tot allò “està superat”, segons Duran.
El segon argument és que Unió té ara dirigents de pes per anar-lo substituint, al seu parer. La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, ja va assumir la presidència de la part catalana de la comissió bilateral al gener. Duran ha admès que, com a home pont amb Madrid, és “un dels polítics que viuen amb més incomoditat”. El líder socialcristià, que també ha sospesat amb dirigents del partit la possibilitat de presentar-se a les catalanes en funció de l'evolució del procés, apunta que dedicarà el temps que esgarrapi a ampliar i renovar l'espai de centre a Catalunya. Una idea que, segons diu, no qüestiona la continuïtat de CiU. Duran va encetar l'enretirada fa més d'un any, quan es va començar a replantejar el paper a CiU. Tot arriba.
Els fronts de tibantor amb Duran
Josep Antoni Duran i Lleida i CDC han mantingut diversos fronts de discrepància pel procés sobiranista, amb el mínim comú denominador de la consulta. El pas enrere del socialcristià a la direcció de CiU es produeix a tres mesos del 9-N, quan s'acosta el moment que Unió decideixi el seu posicionament en el referèndum sense que el govern espanyol hagi posat sobre la taula una oferta alternativa d'encaix de Catalunya a Espanya (l'anomenada tercera via). CiU afronta, a més, el procés de confecció de les llistes per a les eleccions municipals del maig, sovint conflictives a nivell territorial, i amb les europees ja va patir d'una campanya tortuosa en clau interna. El líder d'Unió va acabar apartant-se dels actes electorals esgrimint raons de salut. Tot plegat arribava, a més, com a colofó de setmanes de tibantors crítiques entre CDC i Unió per l'aposta prioritària convergent de tancar una llista unitària sobiranista amb ERC. Duran també ha al·legat que la radicalització de CiU en l'eix sobiranista i l'apropament republicà (que no el pacte de governabilitat, que Duran manté com a necessari) han perjudicat electoralment la federació amb la teoria de l'original i la còpia.
